L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s’ha acomiadat del consistori demanant als grups fer “un esforç per bastir ponts” i defensant que calen “ajuntaments independentistes”. Aprofitant l’últim ple abans del 28-M, Madrenas ha fet autocrítica admetent que “a vegades” no ha sabut “seduir la resta de regidors com calia” per aconseguir consensos. Però també ha lamentat que, en determinats moments, “la força de l’oposició s’ha destinat més a dificultar l’acció de govern que no a perseguir l’acord”. L’alcaldessa, que creu que deixa “una bona obra de govern”, també ha afirmat que l’U d’Octubre “no és un record sinó el model a seguir per tornar-hi”. I que calen “ajuntaments independentistes, perquè no farem la independència sense els ajuntaments”.
El ple ordinari d’aquest maig, el darrer del mandat, també s’ha convertit en l’últim del de l’alcaldessa Marta Madrenas. Aquest 28-M, tanca set anys al capdavant de l’Ajuntament i dotze al consistori gironí. Ella, precisament, ha estat qui l’ha tancat, fent un discurs que ha transitat entre l’agraïment, el desig i -també- una part de crítica.
L’alcaldessa de Girona ha agraït la feina de tots els regidors del ple; especialment, però, els de JxCat. “És impossible tirar endavant l’Ajuntament sense tenir un equip il·lusionat, potent, preparat i, sobretot, resilient; jo he tingut l’enorme fortuna de tenir-lo”, ha dit Madrenas. L’alcaldessa, a més, tampoc s’ha oblidat dels regidors d’ERC, a qui ha “reconegut” haver fet el pas d’entrar a govern en plena crisi de la covid-19. I finalment, tirant un mandat enrere, també ha agraït la feina que van fer “plegats” amb el PSC abans del referèndum de l’1-O.
Aquí, precisament, Marta Madrenas ha tingut un record per a l’exalcalde, expresident de la Generalitat i “estimat amic” Carles Puigdemont. “Vaig entrar en política de la seva mà, ell em va mostrar el significat de patriotisme amb majúscules, on no hi té cabuda la renúncia ni el doblegar-se; i el seu injust exili no ha estat obstacle, al contrari, per haver-hi mantingut l’amistat”, ha afirmat l’alcaldessa.
“Crispació i visceralitat”
Madrenas ha admès que ser alcaldessa ha estat “l’honor més gran que un responsable públic pot tenir”. Ha recordat que, precisament, l’essència de la política municipal és estar “al servei de la ciutadania”. Però també ha admès que, avui dia, “és innegable que una part de la societat no s’acaba de tenir connectat amb la gestió pública”. “Estem vivint moments complexos, que estan desembocant en un augment de la crispació; l’exigència del ciutadà, que és positiva i necessària, massa sovint es confon amb una visceralitat que va més enllà de la lògica”, ha afegit.
I ja fent referència al ple municipal, Madrenas ha fet una crida a l’entesa entre els diferents grups. “En un context on s’han acabat les majories absolutes, aquí i a tot arreu, cal que tots fem un esforç per bastir ponts”, ha afirmat, demanant als regidors i regidores “donar exemple”. “Pel bé de la ciutat, estem abocats a l’entesa”, ha assegurat l’alcaldessa de Girona.
“Calen governs dialogants amb tothom, però que a la vegada tinguin la força necessària per dirigir el timó de la ciutat”, ha dit Madrenas, que d’entrada ha fet autocrítica perquè “a vegades” no ha sabut “seduir” la resta de grups “per aconseguir el consens suficient”. Però en aquest punt, l’alcaldessa tampoc s’ha estat de llançar un dard contra l’oposició. “En aquest context de fragmentació política, defenso una oposició que tingui un rol constructiu, amb més empatia; hi ha hagut moments on hem estat capaços d’arribar a acords importants, però també moments on la força de l’oposició s’ha destinat més a dificultar l’acció de govern que no a perseguir l’acord”, ha assegurat.
Infrafinançament i massa burocràcia
Madrenas ha fet una crida a què, en el post 28-M, més enllà de qui sigui govern i oposició, “és imprescindible traslladar a la ciutadania una imatge de diàleg i acords”. “A l’Ajuntament posem noms i cognoms als problemes, als reptes, a les situacions dels veïns i veïnes”, ha afirmat l’alcaldessa. Sense amagar, però, que avui dia els ajuntaments arrosseguen dos problemes endèmics que cal resoldre: “L’infrafinançament per una banda, i una burocràcia cada vegada més irracional per l’altra”.
“Necessitem més recursos, i veiem com la tendència és escanyar-nos cada vegada més; ens estem convertint en el boc expiatori del dèficit públic de l’Estat, i quadrar els números i mantenir els serveis és cada vegada més difícil”, ha dit Madrenas, en referència al finançament. “I també cal modificar urgentment les lleis estatals que ens estan portant a un lentitud administrativa infinita i exasperant; en moltes ocasions, aquests anys m’he sentit tremendament frustrada davant unes normes tan recargolades”, ha afegit, en relació a la burocràcia excessiva, dient que si l’estat espanyol no mou fitxa per resoldre-la, hi ha “el risc real de caure en la inacció”.
“Una bona obra de govern”
L’alcaldessa ha destinat la part final del discurs a fer balanç d’aquests anys al capdavant de l’Ajuntament de Girona, dient que “malgrat tot”, considera que pot “presentar una bona obra de govern”. Ha posat en valor que “la ciutat funciona”, exemplificant-ho amb l’increment de població i les xifres de creació d’ocupació. I no ha amagat que aquest “ha estat el mandat més difícil des de la recuperació democràtica” (en referència a les protestes postsentència, els estralls del Gloria, la pandèmia de la covid-19 i l’escalada inflacionista arran de la guerra a Ucraïna).”Han estat quatre anys d’una carrera d’obstacles constants; i tot i això, i com deia, l’engranatge de la ciutat funciona, i ho fa molt bé”, ha dit.
Mirant enrere, durant els set anys que ha estat alcaldessa de Girona, Madrenas n’ha volgut destacat dos episodis. El primer, l’impacte que va suposar la pandèmia, “que ens va portar a tots al límit”. “Per això vull posar de nou en valor aquesta implicació de tothom, aquest compromís davant l’adversitat, que ens va permetre superar un dels moments més difícils de la nostra història recent”, ha dit.
“Ajuntaments independentistes”
El segon moment que l’alcaldessa ha posat en valor és el referèndum de l’1 d’octubre. “Soc independentista; crec que la independència és l’única solució perquè els catalans tinguem els serveis públics i l’estat del benestar que ens mereixem”, ha afirmat Madrenas, posat en valor que l’1-O va significar “un abans i un després” i que a Girona es va viure “amb una intensitat enorme”.
Per a l’alcaldessa, el referèndum “no és només un record, sinó el model a seguir per tornar-hi”. “Estic convençuda que hi tornarem, perquè malgrat el desànim actual, la independència continua sent el principal objectiu polític d’una part molt important de la població”, ha dit l’alcaldessa, afirmant que calen consistoris “independentistes”.
“Des dels ajuntaments no farem la independència, però cal que hi hagi ajuntaments independentistes, perquè no farem la independència sense els ajuntaments; a Girona hi ha una àmplia majoria social que vol la independència de Catalunya, i l’Ajuntament no els hi pot donar l’esquena”, ha assegurat. “Durant l’1 d’octubre, durant el 155, durant la llarga repressió, l’Ajuntament de Girona no hem abaixat el cap, i estic orgullosa d’haver-nos convertit en un referent per al país”, ha afirmat.
Per últim, l’alcaldessa s’ha referit als reptes que té Girona com a ciutat. N’ha destacat, entre d’altres, el canvi climàtic, la revolució digital i tecnològica, la igualtat real en termes de feminisme o la protecció dels més febles i vulnerables. “Crec honestament que sota els meus mandats hem iniciat el camí per afrontar-los, però també és evident que cal aprofundir-hi, i que els propers anys seran clau”, ha afirmat.
Madrenas ha agraït a tots aquells amb qui ha “pogut treballar pel progrés de Girona”. Tant als regidors i regidores del govern, com a entitats, associacions, empreses i veïns. “En tots aquests anys, estic orgullosa de la feina i la dedicació”, ha subratllat, dient sentir-se “recompensada”. “Desitjo tota la sort i encerts a qui em succeeixi a partir d’ara; la construcció del futur de Girona continuarà sent responsabilitat de tothom, i aquí ens hi trobarem tots”, ha conclòs.
Comiat i reflexions
Després d’acabar els punts de l’ordre del dia, un a un, els diferents regidors i regidores han intervingut per acomiadar-se (en el cas d’aquells que no es tornen a presentar), per fer agraïments o per reflexionar sobre la feina feta durant aquest mandat. Tant des del govern, com des de l’oposició.
El vicealcalde Quim Ayats ha admès que aquesta no ha estat “una legislatura fàcil”, recordant que ERC l’ha viscuda tant des de l’oposició -a l’inici del mandat- com també des del govern -després del pacte amb JxCat del 2020. “Avui no toca fer balanç sinó donar les gràcies; i és el que vull fer amb totes les persones, entitats, empreses i col·legis professionals amb qui hem pogut parlar i dialogar”, ha dit.
“Agraeixo quan ens hem posat d’acord, però també quan no ho hem aconseguit, perquè el diàleg és el camí; ERC sempre ha estat allà per compartir aquests nous reptes, i ho seguirà fent, perquè el compromís segueix intacte, l’experiència és més gran i la determinació, més gran que mai”, ha subratllat Ayats.
La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, ha posat en valor el bagatge i “la responsabilitat” que li ha aportat tot el temps que porta de regidora a l’Ajuntament. Paneque ha agraït el suport del seu grup municipal, de qui ha dit que havia “tingut sort” que l’acompanyessin “tants amics”. La portaveu socialista ha dit que li han donat “aprenentatges de vida que sempre portaré amb mi” i ha tingut un record molt especial -aquí, s’ha emocionat- cap al regidor Joaquim Ruhí, que està delicat de salut, i a qui ha desitjat “tota la voluntat del plenari perquè es recuperi”.
El portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, ha agraït a familiars, regidors i tècnics de l’Ajuntament tot el suport i la tasca feta durant aquests quatre anys. I en concret, també ha volgut fer “una menció especial” a l’alcaldessa Marta Madrenas, “perquè malgrat que hem discrepat molt, i segurament ho seguirem fent, és d’agrair que hagi dedicat set ants de la seva vida al càrrec, i sobretot en moments que no han estat fàcils com la pandèmia”.
Salellas ha subratllat també que “el motor d’aquesta ciutat són els gironins i gironines”. “Sense ells no som ningú, i tots ho hem de tenir clar”, ha dit dirigint-se al plenari. I per últim, això sí, no s’ha estat de llançar un retret. Ha dit que, al seu entendre, el mandat “va començar bé”, perquè es va entendre que la política “es basava en el consens i treball compartit”. “Malauradament, però, aquest bon inici no ha estat un bon final”, ha afirmat, desitjant que a partir del 28-M “sapiguem reprendre l’aprenentatge que la política, en aquesta ciutat, es basa en grans consensos, i així aconseguim la transformació que Girona fa temps que necessita”.
La portaveu del grup municipal de Cs, Míriam Pujola, ha declinat intervenir.
Cronista oficial i pisos a Domeny
Més enllà dels comiats, l’últim ple de Girona abans del 28-M també ha aprovat el nomenament de l’arxiver i historiador Joan Boadas com a nou cronista oficial de la ciutat. Tots els grups del ple ho han avalat per unanimitat. Es tracta d’un càrrec honorífic que té com a finalitat contribuir al coneixement i la difusió de la història i del patrimoni de la ciutat (i que a Girona existeix des del 1864).
A més, el ple també ha aprovat, novament per unanimitat, la cessió del dret de superfície durant 75 anys de tres solars a Domeny a l’Incasòl perquè s’hi construeixin els 105 habitatges de protecció oficial. D’aquests, 97 seran de lloguer i els altres vuit se cediran per destinar-los a finalitats socials (per a famílies que puguin patir pèrdua d’habitatge).
Els pisos de lloguer tindran entre dues i tres habitacions, i en aquests blocs també hi haurà un local de 150 metres quadrats que es destinarà a un espai jove. Per aixecar aquestes promocions, l’Incasòl hi invertirà uns 12,5 milions d’euros (MEUR).
Tot i donar-hi suport, perquè hi ha “necessitat”, tant el PSC com Guanyem Girona han mostrat discrepàncies amb la manera com s’han gestionat les promocions. Els socialistes creuen que qui hauria de tirar endavant els habitatges és una societat municipal -com Vivendes de Girona o l’Oficina Municipal d’Habitatge- perquè “des de la proximitat es farà millor”, ha dit el regidor Joan Antoni Balbín, dient que també els sembla que el termini de 5 anys per construir-los el veuen “massa llarg”.
La regidora de Guanyem Cristina Andreu, per la seva banda, ha lamentat que es vagi “amb retard”. “És veritat que la situació és millor ara que fa quatre anys, però amb habitatge continuem essent molt deficitaris”, ha dit. Per part del govern, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda, Maria Àngels Planas, i la regidora d’Habitatge, Annabel Moya, han defensat la política feta en habitatge durant aquest mandat.
“Durant anys l’Ajuntament no ha fet promoció d’habitatge social, i ha estat aquest govern qui ho ha tirat endavant”, ha dit Planas. “Aquesta és la primera promoció d’habitatge social que es fa a la ciutat en deu anys, a la qual també s’hi afegirà el bloc de Can Gibert del Pla; esperem que n’hi hagi d’altres, perquè és molt necessari”, ha subratllat Moya.
