El PP s’enfronta aquest 26-M al repte de mantenir l’alcaldia de Pontons (Alt Penedès), que ostenta des del 1999. Fins fa pocs mesos, al capdavant d’aquest petit oasi popular hi ha hagut l’alcalde Lluís Caldentey, que s’ha retirat de la primera línia política. Caldentey lamenta que el projecte estatal del PP “ha fracassat” amb el 28-A, però està “plenament convençut” que el seu partit mantindrà l’alcaldia del poble, igual que ha sobreviscut l’última legislatura sent l’únic l’Ajuntament del PP. Les altres dues candidatures locals, però, veuen la jubilació de l’exalcalde com el moment clau per fer un canvi. Junts per Pontons i Pontons ens Importa vaticinen la fi del domini dels populars i anuncien un pacte per desbancar-los si aquests guanyessin per la mínima.
“Tinc la convicció plena que tornarà a guanyar el PP, i ho farà amb majoria absoluta. Seria una gran sorpresa si no fos així”. Amb aquesta contundència s’expressa Caldentey a l’ACN a l’hora de pronosticar què passarà a Pontons a les eleccions municipals. Tot i que està políticament jubilat des de finals del 2018, reconeix que col•labora amb el PP local “des de l’ombra”, i assegura que hi ha moltes famílies que li han garantit que tornaran a votar el seu partit.
Per a Caldentey, la victòria està assegurada gràcies a la “metamorfosi” que ha viscut la vila durant els 20 anys en què ell n’ha estat l’alcalde: “pocs pobles de menys de 500 habitants han pogut fer tantes coses”. Treu pit així de la reforma dels carrers, del suport a la pagesia i de la construcció d’equipaments. “La gent m’està més que agraïda”, subratlla.
El passat 28 d’abril, Esquerra i JxCat van ser els partits més votats al poble, però Caldentey hi resta importància. Creu que el “fracàs” general del PP es deu a la diversitat d’opcions de dretes que hi havia aquest cop i al fet que Pablo Casado “no ha estat a l’alçada”. A nivell local, insisteix en defensar la solidesa del partit. “No aconseguiran fer-nos fora”, afirma. I és que considera que Junts per Pontons és un “desastre” perquè el president Carles Puigdemont és un “pròfug”, mentre qüestiona la formació política que té la candidatura de Pontons ens Importa.
“Com més petit és el poble, menys compta la marca”
El repte de mantenir el triomf popular a Pontons després de la jubilació de Caldentey ha caigut en mans de Josep Tutusaus, alcalde des de novembre del 2018 –i primer tinent d’alcalde des de fa 16 anys-. Tutusaus sosté que la seva candidatura té opcions de mantenir-se al govern gràcies a la “feina ben feta” des de 1999, tot i que es mostra expectant pels resultats que obtindrà després de la marxa de Caldentey, ja que reconeix que “el carisma sempre és important”.
El candidat del PP remarca que “com més petit és el poble, més compta la gent i menys importància té la marca de partit”. Se suma així a l’optimisme de Caldentey i confia que la seva candidatura no es veurà afectada ni per la derrota del PP al 28-A ni per escàndols com el cas Gürtel. En aquest sentit, recorda que és habitual que al poble guanyin altres opcions quan hi ha eleccions generals o catalanes, mentre els últims 20 anys el triomf als comicis municipals se l’ha endut el PP. “Això és gràcies a la feina de tot l’equip”, apunta.
“Treure el PP del poble”
Al col•legi electoral, al costat de la butlleta del Partit Popular, els veïns podran escollir entre dues altres formacions: Junts per Pontons (JxP) i Pontons ens Importa (PeI). Totes dues vaticinen la fi del PP al govern, bé sigui perquè els populars perdin la majoria absoluta o perquè la suma de les dues candidatures els permeti sumar suficients regidors com per crear una coalició alternativa. “Menys amb el PP, nosaltres pactarem amb qui sigui”, afirma Cristina Garcia, cap de llista de PeI, llista que enguany trenca les dues opcions que va haver el 2015, quan només es van presentar PP i CiU.
Els post convergents, ara reconvertits en Junts per Pontons, afirmen que el seu únic propòsit aquest 2019 és “treure el PP del poble”. El cap de llista, Lluís Escardó havia estat anys enrere membre del govern del PP, tot i auto declarar-se “convergent”. Segons relata, Caldentey el va convèncer “perquè respectava que hi hagués pensaments diferents en política nacional”. La consulta del 9-N del 2014, però, va fer saltar pels aires aquella entesa.
Tot i les divergències polítiques, Escardó assegura que ha mantingut una bona entesa amb Caldentey durant els últims cinc anys. En canvi, no hi ha la mateixa cordialitat amb el seu relleu, a qui acusa de “no haver fet ni brot” durant els 16 anys que ha estat tinent d’alcalde. “Per molt que ara vulgui comprar la gent, aquí tothom el coneix”, assegura, convençut que Tutusaus no revalidarà el triomf del PP.
Una percepció que també comparteix Pontons ens Importa, la nova formació feminista impulsada com a agrupació d’electors coincidint amb la jubilació de l’exalcalde. “Veiem que ara és el moment. És l’hora de la veritat de saber si és cert que a Pontons es votava la persona, i no el PP com a partit”, expliquen Cristina Garcia i Rosa Pedrosa, membres de la nova llista.
Garcia i Pedrosa es proposen que “Pontons recuperi la fe en si mateix”, ja que lamenten que el poble ha perdut la vitalitat d’anys enrere i critiquen que “s’ha invertit massa en ciment”. Fomentar la preservació de l’entorn natural i garantir polítiques participatives són les seves insígnies com a alternativa a un PP que critiquen que “només governa pels seus amics”.
“Trampes” amb el padró d’habitants
En paral•lel al carisma l’anterior alcalde, els candidats de JxP i PeI assenyalen que el PP hauria guanyat les eleccions municipals des del 1999 degut a diverses “trampes” fetes al padró municipal. Segons Lluís Escardó, als comicis del 2015 van votar “58 persones” que estan empadronades al poble en “pisos pastera”, sense tenir cap vincle real amb la vila.
El candidat de Junts per Pontons diu que això va fer decantar la balança, ja que el PP va guanyar amb majoria absoluta per 39 vots de diferència. Escardó adverteix que aquest any “controlaran seriosament” que la gent que vota estigui vinculada al poble, i no descarta traslladar la queixa a la Junta Electoral, malgrat admet que l’ens no podrà actuar si els registres al padró són legals.
Segons les dades recollides a l’Idescat, el nombre d’habitants de Pontons va créixer de forma sostinguda entre el 1998 i el 2011, amb pics puntuals d’unes 50 persones noves els anys 1999, 2007 i 2011. A continuació, hi ha va haver un descens del padró fins el 2016, mentre ara es manté de nou estable. Tenint en compte aquestes xifres, Lluís Escardó reconeix que “és probable” que es fessin “trampes” durant les eleccions en què ell concorria amb el PP, si bé assegura que en aquell moment no n’era conscient.
Aquestes acusacions les rebaten fermament els populars Lluís Caldentey i Josep Tutusaus. L’exalcalde sosté que totes les eleccions les ha guanyat “amb claredat”, mentre Tutusaus assegura que “tothom qui s’empadrona a Pontons és perquè compleix les característiques mínimes, amb un contracte de lloguer o l’escriptura d’un habitatge”. Al mateix temps, apunta que bona part de la gent que s’ha empadronat al municipi els últims anys “no voten el PP”.
