L’última enquesta de l’ICIP determina que el procés independentista i la llengua són els temes que més polaritzen la societat catalana

En l’enquesta de l’ICIP han participat un total de 2.000 persones, que han contestat diverses preguntes relacionades amb temes de convivència i cohesió al país. Així, tal com mostren els resultats, tot i que la percepció de la polarització de la societat en general es manté al mateix nivell que el 2020, en relació als temes de debat analitzats, la percepció de polarització sobre tots ells augmenta, especialment pel que fa a la llengua.

Tal com ha explicat la seva coordinadora, Berta Barbet, el conflicte ha passat de ser més “polític” a “social”. “El conflicte ja no és entre les idees polítiques, sinó que s’ha tornat un problema entre drets de la gent que parla una llengua o una altra”, ha opinat.

Pel que fa al procés, continua sent la qüestió que més polaritza els catalans. Ho ha indicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, que ha afirmat que està “latent”, recordant que “ve de lluny i que va per llarg”. “Els nivells de crispació política han canviat, el debat s’ha traslladat a diferents àmbits, però el tema de fons encara hi és”, ha insistit.

D’altra banda, segons les dades de l’enquesta, tenint en compte la vessant emocional, el respecte continua sent l’emoció que predomina cap a qui pensa diferent. Tot i això, segons els enquestats augmenten una mica la tristesa i la por, i baixa lleugerament la confiança.

La valoració de la convivència a Catalunya (6,3 sobre 10) i al municipi o barri (6,6) es manté en un nivell semblant al 2021 i lleugerament inferior als anys 2018 i 2020. Les persones que s’identifiquen com a únicament espanyoles valoren la convivència de manera més negativa a Catalunya, mentre que les persones que s’identifiquen com a únicament catalanes tenen una percepció més negativa de la convivència al conjunt de l’Estat

El principal problema de convivència és, amb diferència, l’incivisme (74%), sobretot a les ciutats. A molta distància el segueixen la mala integració de les persones migrades (47%), la delinqüència (45%) i la inseguretat (44%). Paral·lelament, la percepció que hi ha bastants o molts problemes de convivència a l’entorn més proper ha augmentat de manera considerable en els darrers quatre anys.

La ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent i el nivell de confiança se situa al voltant de la mitjana europea. Amb tot, creix el nombre de persones que desconfien molt de la resta i que perceben que la seva cultura o forma de vida està amenaçada.  Una majoria de la població (68%) creu que s’ha de fer l’esforç de parlar amb tothom, independentment de les seves idees.

Finalment, augmenta lleugerament el nombre de persones que veuen amenaçada la seva cultura i forma de vida. Un terç de les persones enquestades tenen aquesta sensació.

Catalunya se situa entre els països capdavanters, a nivell europeu, en quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals. La majoria de les persones enquestades se senten còmodes davant dels diferents grups analitzats, especialment en relació a la diversitat de tendències sexuals i amb algun tipus de discapacitat, amb una valoració mitjana de 6,6 sobre 10. Amb tot, un 20% afirma no sentir-se gens còmode amb les persones transsexuals.

De fet, tal com ha explicat Barbet s’ha identificat un grup “amb un creixent malestar pel que fa al canvi social, que implica diferents cultures i formes de vida”, relacionats, per exemple amb la globalització o el feminisme, però ha admès que “no es tracta d’un solapament clar quan el que mirem és la incomoditat amb qui pensa diferent, on trobem més dispersió”.

Finalment, un 70% de catalans perceben les crisis econòmiques com la principal amenaça per a la societat. A més, la gran majoria dels entrevistats identifiquen com a risc alt o molt alt el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. La creixent influència de Rússia al món i l’increment de la despesa militar també es perceben com a principals riscos per a la pròpia seguretat i una majoria de la població (62%) creu que el pressupost militar i de defensa és massa elevat.

“Ens sembla molt rellevant que hi hagi una percepció diferents sobre què entenem per seguretat entre els governs i l’OTAN, que aposten per incrementar la despesa militar, i la ciutadania, que creu que això genera més inseguretat”, ha matisat Herbolzheimer. Pel que fa a la predisposició a utilitzar la violència per defensar el país o les idees, és minoritària (15%). En canvi, és major en el supòsit de defensar la família (64%). D’altra banda, n’hi ha una mica més per defensar el medi ambient que per defensar el país o les idees.

D’altra banda, la majoria de la població considera que conviure amb persones de diferents contextos enriqueix la societat. Amb tot, un 24% es mostra bastant o molt d’acord que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la immigració. Paral·lelament, hi ha una actitud favorable a acollir i ajudar les persones d’Ucraïna i de Síria. La predisposició a l’acollida de població ucraïnesa és, però, superior a l’acollida de població siriana.

En matèria de drets humans, gairebé el 90% de les persones enquestades consideren que són importants per crear una societat justa i que les institucions han de treballar per tal de garantir-los. Un 43% creu que a Catalunya hi ha vulneracions dels drets humans, mentre que un 21% està bastant o molt d’acord en que no n’hi ha.