L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) ha rebutjat les demandes de Rússia per no envair Ucraïna, però s’obre a negociar la presència de míssils a Europa. En una reunió a Brussel·les aquest dimecres amb els emissaris del Kremlin, l’OTAN ha reiterat que no renunciarà a la seva expansió cap a l’est.
“Rússia no pot vetar l’entrada d’Ucraïna a l’aliança”, ha defensat el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Tot i això, l’OTAN ha proposat continuar les converses amb Moscou per acordar un “control d’armament verificable i recíproc” a la regió. Segons Stoltenberg, Rússia no ho ha rebutjat, però demana temps per decidir si tornen a seure a la taula amb l’aliança atlàntica. Encara queda pendent la trobada de dijous amb l’OSCE.
Mentrestant, el règim de Vladímir Putin manté una forta presència militar a la frontera amb Ucraïna. “Hi ha un risc real de conflicte armat”, ha reiterat Stoltenberg en la roda de premsa posterior a la reunió que forma part d’una ronda de contactes diplomàtics per evitar una guerra a la zona.
Els Estats Units va iniciar les converses amb una trobada a Ginebra dilluns, seguit del Consell OTAN- Rússia, que no es reunia des de feia dos anys. L’última cita d’aquesta setmana serà amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).
Què demana Putin?
A desembre, el Kremlin va posar sobre la taula les seves exigències. Putin vol que els Estats Units i els seus aliats europeus aturin totes les seves activitats militars a Europa de l’Est i l’Àsia Central, dues zones que veu “d’interès vital”. La proposta russa planteja que l’OTAN garanteixi la fi de l’expansió cap a l’est i la fi de la cooperació militar amb les exrepúbliques soviètiques. En particular, demanen que es veti l’entrada d’Ucraïna a l’aliança atlàntica.
Oberts a dialogar
L’OTAN es nega per complet a discutir sobre el seu dret a admetre nous membres i acusa Putin de voler “reintroduir la mentalitat de les esferes d’interès”. “És molt perillós”, ha remarcat Stoltenberg. Malgrat l’amenaça russa, l’OTAN està disposada a tornar a seure a la taula sense precondicions, però intenta centrar el diàleg en una desescalada militar mútua. Per exemple, planteja acordar “límits recíprocs” de míssils i sistemes de defensa a Europa, així com “més transparència” sobre els moviments a la regió.
“Per arribar a un acord hi ha d’haver una desescalada”, ha avançat Soltenberg en referència a Ucraïna. El secretari general de l’OTAN ha admès que la reunió d’aquest dimecres ha estat “difícil”, si bé confia que en el futur es puguin assolir “resultats constructius”.
Washington reclama “reciprocitat”
En una roda de premsa a la seu de l’OTAN, la vicesecretaria d’estat dels Estats Units, Wendy Sherman, ha demanat “reciprocitat” a Rússia en les negociacions, tot recordant que les 100.000 tropes prop del Donbas, territori parcialment controlat pels rebels prorussos a Ucraïna, no ajuden al diàleg. “Rússia és un país poderós, que se senti amenaçat per un país petit com Ucraïna és difícil d’entendre”, ha reblat.
Un cop acabi aquesta primera exploració diplomàtica, la delegació russa tornarà a Moscou per informar Putin de les opcions de diàleg. “Esperem que Putin triï pau i seguretat”, ha dit Sherman.
