Les Nacions Unides esperen tancar el ‘Pacte pel Futur’, que ha d’impulsar la reforma de l’organització, en la cimera especial de dos dies que arrenca aquest diumenge. Com a antesala de l’Assemblea General de Nacions Unides, l’ONU ha convocat la Cimera del Futur diumenge i dilluns per acordar un text que sigui el punt de partida per reformar organitzacions clau del sistema internacional multilateral com el Consell de Seguretat de l’ONU o les institucions financeres principals, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
“És el llenguatge més contundent sobre la reforma del Consell de Seguretat en una generació, i el pas més concret cap a l’ampliació del Consell des del 1963”, va assegurar aquesta setmana el secretari general de Nacions Unides, António Guterres en una trobada amb mitjans per explicar els moviments en les negociacions.
Segons ell, ja s’han fet “avenços potencials en fronts importants”, com per exemple en la reforma de l’arquitectura financera internacional o per regular la intel·ligència artificial. Ara demana “esperit de compromís” als estats per tancar un acord que posi la primera pedra per una reforma del sistema multilateral que el faci més “legítim, efectiu i adaptat als temps”.
S’espera que l’acord pugui ser aprovat per consens entre els 193 membres de Nacions Unides just abans que comenci la reunió anual de caps d’estat i de govern a l’Assemblea General de l’ONU el dimarts.
Què busca el ‘Pacte pel Futur’?
El ‘Pacte pel Futur’ pretén ser un punt de partida per impulsar reformes en tres àmbits del sistema de Nacions Unides: seguretat, finances i comerç. En paral·lel, menciona una sèrie de reptes actuals que justifiquen aquests canvis, com pot ser l’escalfament global, la pobresa, els conflictes, la desigualtat de gènere o la bretxa digital.
Segons l’últim esborrany d’acord que s’ha fet públic, els països membres de Nacions Unides es comprometen a “reformar” i “ampliar” el Consell de Seguretat de l’ONU per fer-lo més “representatiu” i “efectiu”, especialment per “augmentar” la presència dels països en vies de desenvolupament, en particular els de l’Àfrica.
D’altra banda, també prometen “accelerar” la reforma de l’estructura financera internacional per “reforçar la veu i la representació dels països en vies de desenvolupament” i per permetre que es financin de forma “sostenible”.
Negociacions complexes
Com explica Richard Gowan, responsable de les relacions amb l’ONU de l’International Crisis Group, en una publicació al think tank Chatham House, les negociacions s’han centrat més a defensar el sistema multilateral actual, que en apostar per una renovació de les seves institucions que permeti abordar millor els nous reptes de seguretat -les guerres a Ucraïna i Gaza-, els econòmics o mediambientals.
“La consolidació de la Xina com a poder assertiu d’influència global, així com l’emergència d’un Sud Global que qüestiona l’ordre geopolític d’una globalització dissenyada a mida de les potències occidentals i que perpètua la desigualtat i la dependència, formen part dels condicionants de les negociacions”, apunta el CIDOB en una publicació especial sobre la cimera.
Gowan assegura que els països en vies de desenvolupament pressionen per una reforma d’institucions financeres com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional per tal d’acabar amb un deute internacional “insostenible”. Tanmateix, els EUA i aliats occidentals s’hi resisteixen argumentant que no és l’espai apropiat per discutir-ho.
L’altre gran tema de discòrdia és la reforma del Consell de Seguretat de Nacions Unides, òrgan encarregat de mantenir la pau i la seguretat al món. El seu funcionament i composició actual, amb els EUA, la Xina, Rússia, França i Regne Unit com a membres permanents, dificulta la intervenció internacional en conflictes de primer ordre. Segons Gowan, l’Índia està reclamant un seient permanent.
El CIDOB, think tank amb seu a Barcelona, també destaca les demandes per dotar a les institucions multilaterals de recursos suficients i poder així avançar en l’Agenda 2030 i els seus objectius de desenvolupament sostenible. En la seva anàlisi sobre la cimera, aquesta entitat anticipa que no s’aconseguiran pactes en tots els àmbits, però espera que “l’abast i l’ambició dels debats puguin proporcionar una base” millor per arribar a acords més endavant.
Tampoc l’analista del Chatham House és optimista: “Hi ha el risc que (la cimera) només ressalti els límits de la cooperació internacional”.
