L’ONG Civil Liberties Union for Europe denuncia la manca de salvaguardes a Espanya per evitar l’espionatge a periodistes i a les seves fonts de la vigilància estatal. En un informe publicat aquest dilluns, l’organització assegura que les eines per protegir els professionals de la comunicació són “insuficients” i lamenta que “no s’ha detectat cap progrés” pel que fa a la millora de la llibertat de premsa.
Per altra banda, l’entitat lamenta els atacs amb violència per part d’alguns cossos policials de l’Estat -tot recordant que aquests precisament els haurien de protegir- i es mostra “especialment preocupada” per l’increment en el nombre de demandes judicials contra periodistes d’investigació i mitjans crítics.
El document, titulat ‘Liberties Media Freedom Report 2023’, analitza la situació de la llibertat de premsa en un total de 18 estats de la Unió Europea, centrant-se en àmbits com el pluralisme, la seguretat dels periodistes o la llibertat d’expressió i informació.
En el cas espanyol, l’informe posa especial èmfasi en la poca protecció que tenen els periodistes per evitar que puguin ser espiats. En aquest sentit, subratlla la importància que s’introdueixin mesures efectives per tal que no es violin drets personals i professionals. “Les salvaguardes són necessàries per assegurar que els periodistes poden fer la seva feina sense el temor de patir escoltes injustificades”, defensa.
L’organització també es mostra preocupada per l’increment de les demandes per desacreditar professionals, una pràctica que durant els últims anys “ha tendit a l’alça”. El document cita l’exemple d’Iberdrola, que va reclamar 17,6 milions d’euros a El Confidencial des dels tribunals després d’acusar el mitjà d’iniciar “una campanya de desprestigi” basada “en la falsedat informativa”.
Per altra banda, l’ONG denuncia que la llibertat de premsa a l’Estat “és encara limitada”, sobretot per la manca de recursos que es destinen a la protecció de les dades i pel lent processament de sol·licituds d’informació per part de periodistes.
Un dels problemes que també menciona l’informe és l’assetjament que viuen els periodistes a la xarxa, especialment les dones. L’organització apunta que les professionals del sector acostumen a ser les que més crítiques reben i, alhora, estan infrarepresentades en posicions de responsabilitat. Segons Civil Liberties Union for Europe, Espanya és, juntament amb Bèlgica, Itàlia, Irlanda i Romania, un dels països on les dones periodistes estan més exposades a les crítiques.
No obstant això, el text puntualitza que la violència -tant física com a les xarxes- contra periodistes a l’Estat s’ha reduït “considerablement” arran de la desescalada del conflicte català. Com a problema afegit, el document lamenta que, quan un líder del govern espanyol fa una aparició pública, aquest concedeix molt poques oportunitats per a fer preguntes.
Malgrat no tractar-se de qüestions que afectin Espanya, l’ONG també apunta que en alguns països com Hongria o Polònia existeix una “forta concentració” pel que fa a la propietat dels mitjans i a les seves fonts de finançament. L’informa cita els dos mateixos països quan critica l’abús de poder de les autoritats reguladores, les quals intenten tancar mitjans que són crítics amb els governs.
Finalment, l’entitat denuncia que en alguns països no s’estiguin prenent suficients mesures per combatre la difusió de discursos que inciten a l’odi o la publicació d’informacions equivocades.
