El desembre del 2017, en Felip Segura va comentar a Twitter una notícia del 324 sobre la mort de dos guàrdies civils a Albalate (Terol) a mans del mafiós serbi, Norman Feher, mentre intentaven detenir-lo. “Doncs que haguessin estudiat, en comptes d’allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien”, va escriure. Unes paraules per les quals ara s’enfronta a tres peticions de presó.
Doncs que haguessin estudiat, en comptes d’allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies.
Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels ’80. Ells han triat el camí que volien.— Felip Segura 🎗🏴☠️ (@FelipSegura) 14 de diciembre de 2017
I és que, a aquest veí d’Olesa de Montserrat, la fiscalia li demana 10 mesos de privació de llibertat (a més d’una multa de 5.400 euros) pels suposats delictes d’odi i injúries greus i, al seu torn, les acusacions particulars s’han posat d’acord a demanar 4 anys de presó i unes multes per un valor similar. Es tracta de l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil i els familiars dels agents del cos assassinats, que l’acusen també d’injúries greus contra les forces de seguretat i de delictes contra la integritat moral i contra les institucions de l’Estat. “Segons ha indicat la mateixa Guàrdia Civil, van fer una recerca a les xarxes socials a veure què es deia sobre la mort d’aquests agents, posant el focus especialment a Catalunya”, explica Segura a La República, en relació al fet que els altres tres encausats al cas també van piular sobre la notícia publicada per la cadena pública catalana. “Ni sóc activista ni milito a cap partit, només em moc amb entitats de cultura popular d’arrel catalana”, afegeix per denunciar que el seu cas és un clar exemple de “repressió” a ciutadans anònims.
Es defineix com un pare de família, de 40 anys, que -el 3 de gener del 2018, a quarts de nou de la nit- tornava a casa de la feina i va trobar-se amb dos funcionaris que l’esperaven amb una citació del jutjat de Terol sota secret d’actuacions. Només el citaven a declarar, sense que ell sabés massa bé per quins motius se l’acusava d’odi i injúries greus. Va ser aleshores quan va decidir demanar (per primer cop) ajuda i hi va acudir l’advocat Carles Perdiguero: “Em va recomanar que hi anés però em negués a declarar, perquè encara no sabíem de què m’acusaven o què era el que sabien. I així ho vaig fer”, narra, recordant el 8 de gener de fa un any. “En una oficina plena de funcionaris, em van fer un seguit de preguntes capcioses. La primera va ser si jo tenia algun tipus de malaltia mental i la resta de l’estil ‘si tornessin a morir dos guàrdies civils, es tornaria a alegrar?’ Si responia que sí malament i, si deia que no, implicava que me n’havia alegrat abans…”, diu.
“Persecució ideològica” i una fiança de 145.334 euros
Mesos després, el maig de l’any passat, es va donar per conclosa la fase d’instrucció del procediment, de la qual es desprèn un escrit del jutge on s’afirma que “els agradi o no als investigats, la Guàrdia Civil representa un exemple a seguir per gran part de la ciutadania perquè el treball, l’esforç, la tenacitat, l’honor i el valor resulten ser les seves divises”. I, en aquest sentit, s’afegeix que “tots ells són principis, conviccions o valors que haurien de ser inculcats i difosos en la docència espanyola i que, d’una manera o altra, han tractat de ser desprestigiats, humiliats i vilipendiats amb els missatges o tuits [que s’investiguen] moguts per l’odi, la malvolença, la rancúnia, l’animadversió, el menyspreu o qualsevol altre sentiment espuri anàleg”. A més, segons remarca Segura, l’escrit també apunta al fet que ell “té un fort sentiment independentista” i que, “com tothom sap, l’independentisme català odia tot allò amb identitat espanyola”. Per tot això, l’olesà denuncia una “persecució ideològica” i insisteix en la necessitat de visibilitzar el seu cas.
Sense ajuda de l’ANC
El següent pas és el judici oral però, abans, s’enfronta a la petició per part del jutge d’una fiança de 145.334 euros com a mesura cautelar, quasi -recorda Segura- la mateixa xifra que el magistrat Pablo Llarena va imposar a Carme Forcadell per sortir de la seva primera estada a presó. “En teoria, és per fer front a possibles responsabilitats civils en el cas de condemna, però la suma d’aquestes responsabilitats civils no arriba als 20.000 euros”, denuncia per alertar del fet que “entenem que aquesta fiança tan desbaratada respon a la voluntat de forçar-me a negociar una condemna perquè, jurídicament, els delictes que m’imputen no tenen cap mena de recorregut”. “Si m’escanyen econòmicament i accepto negociar per pagar menys i tancar el cas, però, esdevinc un delinqüent amb tot el que això comporta i deixo que guanyin, condemnant-me per haver escrit no un tuit, sinó aquest tuit en concret”, afegeix per posar de manifest que no està disposat a negociar cap mena de tracte amb la sala. El recurs que la seva defensa ha presentat per la fiança ha estat tombat (en presentarà un altre) però, amb tot, celebra que li ha proporcionat temps per “moure el cas”.
En trobar-se immers en aquesta situació, i davant el fet que es veia “sense estalvis”, Segura va adreçar-se a l’Assemblea Nacional Catalana per si podia fer ús de la caixa de solidaritat. “Em van dir que no, perquè no està pensada per actuacions individuals, sinó per quan algú pateix repressió participant en actes col·lectius promoguts per l’ANC, Òmnium i els partits polítics”, recorda. I agraeix que, des d’Olesa, sí que s’hagin abocat a col·laborar amb ell organitzant actes per ajudar-lo a fer front a les despeses de defensa, que després ha anat retornant. En relació a la fiança, va decidir “no fer res” perquè “la solidaritat ha de sortir de butxaca i no d’estalvis”.
Pel que fa al suport institucional, assegura que l’han contactat des de l’Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics de la Generalitat i li han avançat que preparen un recopilatori de casos similars al seu per celebrar una roda de premsa institucional i donar-los visibilitat. També, fins i tot, explica que Carles Puigdemont s’ha interessat pel seu cas des de Waterloo per posar-se a la seva disposició i que l’Assemblea va fer un segon intent per abordar-lo. “Des de la plataforma Clam per la Llibertat, em van tornar a posar en contacte amb l’ANC, però de nou em van dir que el meu cas xoca amb l’argumentari de l’entitat. La seva justificació va ser força esquiva, dient que la caixa de solidaritat està dirigida a persones represaliades o amenaçades com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés d’independència, per participar d’accions unitàries, cíviques, no-violentes i democràtiques”, lamenta.
L’estratègia de defensa
L’advocat de Segura, Carles Perdiguero, preveu que -tot i que la fase d’instrucció “ha anat bastant ràpida”- el judici “encara trigarà” a celebrar-se: de moment, “no hem plantejat un escrit de defensa” i “estem a l’espera també pel tema de la fiança, per saber exactament per on van”. Amb tot, el jurista -que encara no ha volgut cobrar a l’olesà cap tipus d’honorari a títol personal- apunta que treballaran per demostrar que “no hi ha cap mena de delicte d’odi ni altres pels quals es pugui tenir en compte el fet que la Guàrdia Civil tingui una ideologia en concret”. “Tots els delictes que compten amb un component ideològic estan pensats per protegir col·lectius que, en cap cas, inclouen les forces i cossos de seguretat”, conclou.
