Una auditoria de la Sindicatura de Comptes alerta que l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso hauria cobrat gairebé 300.000 euros indegudament entre el 2011 i el 2016, quan va ser destituït pel Parlament arran de les converses gravades amb l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz sobre l’independentisme català. Segons aquest informe, que en complement un del 2018, De Alfonso hauria cobrat triennis i complements de qualitat que no hauria d’haver cobrat, i apunta la possibilitat que això sigui perseguible judicialment. De fet, la fiscalia ja va traslladar al Tribunal de Comptes alguns d’aquests pagaments sospitosos.
L’Oficina Antifrau dirigida per De Alfonso col·laborant amb les clavegueres de l’estat
De Alfonso, en situació de serveis especials com a magistrat de l’Audiència de Barcelona, i els altres alts càrrecs d’Antifrau, funcionaris de la Generalitat, tenien dret a percebre els triennis que els corresponien com a funcionaris dels seus cossos respectius, però no els del règim intern del Parlament. Així, entre el 2010 i el 2018, els tres directors que va tenir l’organisme, la directora adjunta, el director d’anàlisi i el director d’investigacions van percebre un total de 232.603 euros en triennis indegudament pagats, dels quals més de 207.000 els va cobrar De Alfonso. El maig del 2018 l’OAC va resoldre la disfunció.
A banda, De Alfonso i els altres alts càrrecs van cobrar complements anuals de productivitat, anomenats ‘de qualitat’. L’exdirector hauria cobrat almenys uns 50.000 euros més entre el 2011 i el 2016.
La Sindicatura de Comptes ha analitzat la gestió econòmica i administrativa de l’OAC del 2010 al 2018, ampliant un informe fet el 2018 sobres els números del 2015. Ha trobat diverses irregularitats comptables, de plantilla i contractació, però la majoria ja han estat resoltes des que Miguel Ángel Gimeno va ser designat director el 2016.
Segons l’informe emès el 2018 sobre la gestió del 2015, les retribucions del director van ser superiors a les dels consellers de la Generalitat, i la directora adjunta, Teresa Masià, i els directors funcionals van cobrar més que els directors generals de les conselleries. Així, De Alfonso, que va ser nomenat el setembre del 2011, hauria complert el seu vuitè trienni com a jutge el juliol del 2013, i el 2015 va cobrar 56.425 euros extres. Però la Sindicatura considera que el director de l’OAC no té dret a percebre el trienni generat en l’OAC en ser un alt càrrec. Només té dret a rebre set triennis meritats en altres administracions, per tant, hi ha un excés de 49.086 euros, com a conseqüència del fet que s’han considerat set triennis generats en l’Administració de Justícia com si els vuit triennis haguessin estat generats en l’OAC
També hi va haver irregularitats pel reconeixement d’un trienni a un funcionari per la seva feina entre el 1985 i el 1989 a la Sociedad Anónima de Informática de la Comunidad Autónoma de la Rioja, cosa que la Sindicatura no considera que pugui ser equiparable a serveis prestats en altres administracions, segons constata una sentència judicial de l’any 2000. Entre el 2012 i el 2016 el funcionari va cobrar 42.687 euros extres. Els diners cobrats irregularment i que no han prescrit han estat reclamats judicialment per l’OAC. En canvi, altres funcionaris tenien dret a cobrar triennis i no ho van fer. A més, molts triennis estan mal calculats, ja que es calculaven segons el sou i els triennis anteriors, però només podia tenir-se en compte el sou.
D’altres irregularitats en els sous són la incorporació d’un complement de qualitat o productivitat que inicialment només estava previst pels treballadors del Parlament. A més, els alts càrrecs, director i directora adjunta, no tenien dret a cobrar aquest complement, i ho van fer. En concret De Alfonso va cobrar 20.000 euros i Teresa Masià 9.721. A més, la resolució que creava el complement establia un possible plus del 5%, però De Alfonso i el cap de Recursos Humans van tenir percentatges addicionals del 19 i el 17% respectivament, sense cap justificació. De fet, no hi ha cap document que acrediti que el personal que va cobrar el plus de productivitat hagués complert els objectius. Aquest complement era equivalent a una paga mensual i va costar 281.000 euros en total a l’OAC.
En un sentit similar, la Sindicatura criticava que es paguessin quatre tiquets restaurant de 9 euros per cada treballador i setmana, però no queda acreditat l’horari que feia cada empleat perquè no es controlava. A més, aquests pagaments no es comptabilitzaven correctament en les nòmines, cosa que podria tenir implicacions fiscals. També pot tenir conseqüències davant d’Hisenda el fet que l’OAC practiqués retencions de l’IRPF per sota del que corresponia.
El pressupost de la Generalitat pel 2015 obligava l’OAC a aplicar en l’àmbit de les despeses de personal mesures equivalents a les del personal de la Generalitat i el seu sector públic. Però a la Sindicatura no li consta cap anàlisi sobre possibles mesures a prendre ni cap mesura concreta presa, cosa que condiciona la legalitat d’algunes despeses de personal com el complement de qualitat/productivitat o els tiquets restaurant.
També veu irregular que en la relació de llocs de treball del 2015 no s’especifiqués quin tipus de contracte havia de tenir cada plaça: funcionari, laboral o eventual. A més, les 56 places eren de lliure designació, cosa que la Sindicatura veu il·legal, i es van incorporar dos funcionaris més, cosa que incompleix el pressupost de l’estat, que només preveu incorporacions per motius d’excepcionalitat o necessitats urgents i inajornables.
Igualment es van nomenar tres tècnics i un cap d’àrea com a personal eventual, cosa que incompleix la normativa, ja que aquesta categoria està reservada al personal de confiança o d’assessorament. A més, quan De Alfonso va ser cessat el juny del 2016, aquest personal eventual hauria d’haver cessat automàticament, però van seguir en actiu de manera irregular fins que el 18 de juliol la directora adjunta d’aleshores va ratificar els nomenaments.
A més, les incorporacions de funcionaris el 2015 es van realitzar sense concurs públic, cosa que incompleix els principis d’igualtat, concurrència, publicitat, mèrit i capacitat. Així mateix, la Sindicatura no ha trobat cap declaració d’activitats del personal o d’incompatibilitats, interessos i patrimoni, que és obligatòria per llei.
També hi ha irregularitats en la contractació de diversos serveis sense concurs públic com els viatges, l’energia i la telefonia.
L’informe també critica que la gestió comptable de l’Oficina es feia amb fulls de càlcul Excel i els documents pressupostaris amb Word impresos cosa que els fa “fàcilment manipulables i poc fiables”, ja que no queda constància de les modificacions fetes ni la persona que les ha fet, cosa que complica una possible auditoria. En un sentit similar, critica que no s’usessin factures electròniques ni cap plataforma de contractació pública, i que els contractes no es publicitessin al portal de transparència.
