El punt sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec ha passat sense pena ni glòria en la reunió de ministres d’Afers Europeus d’aquest dimecres. Els 27 hi han dedicat dos escassos minuts a la qüestió.
Segons apunten fonts diplomàtiques europees, només hi ha intervingut el secretari d’estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, que ha explicat a la resta de països la proposta feta a mida del català, el basc i el gallec per evitar una allau de peticions d’altres llengües minoritzades.
Tard i en castellà
En la reunió d’aquest dimecres es preveia que es fes un “estat de la qüestió” sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec després que el govern espanyol fes arribar dilluns a la nit a la resta de socis comunitaris una “proposta adaptada” que fixava sis condicions per sol·licitar aquesta condició. Països com Finlàndia han criticat l’Estat per enviar el document tard i exclusivament en castellà, fet que dificulta que la resta de representants puguin llegir-lo i analitzar-lo detingudament.
Les sis condicions estableixen que han de ser llengües “originàries” d’un estat membre, tenir “reconeixement constitucional”, ser “llengües de treball” al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s’hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l’oficialitat i n’assumeixi el cost.
Tots aquests són requisits fets a mida perquè compleixin el català, el basc i el gallec i calmar les preocupacions d’estats que també tenen llengües minoritzades. De moment, la Comissió Europea té pendent elaborar un informe sobre el cost de la iniciativa.
