L’oficialitat del català, una política migratòria “respectuosa amb els drets humans” o la creació de la macroregió mediterrània per impulsar solucions a reptes climàtics com la gestió de l’aigua són algunes de les prioritats que el Govern ha enviat a la Comissió Europea de cara a la nova legislatura. Després de mantenir interlocucions amb agents econòmics, polítics i socials del país, el Departament d’Acció Exterior ha elaborat una sèrie d’informes que s’han compartit entre “actors influents de les institucions europees”. L’objectiu, segons ha detallat la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, és el “d’incidir” en les prioritats del gabinet -encara per definir- que encapçalarà la recentment reelegida Ursula Von der Leyen.
Fonts del departament aconsellades per la representació de l’executiu comunitari a Barcelona apunten que l’enviament dels informes es produeix en “un bon moment” per poder influir en el rumb que prendrà la nova Comissió Europea. Precisament aquest dijous, Von der Leyen ha enviat una carta a tots els estats membres informant-los que han de presentar els seus candidats a comissaris abans del 30 d’agost.
El propòsit és que els informes puguin ser estudiats pels nous membres de l’executiu abans de les seves audicions davant el Parlament Europeu, previstes per al pròxim ple d’Estrasburg que se celebrarà entre els dies 16 i 19 de setembre. D’aquesta manera, el Govern podrà actualitzar els informes en funció dels missatges que la nova Comissió els transmeti sobre temes que considera rellevants.
Oficialitat del català
Una de les grans prioritats que figura en els informes és l’oficialitat del català a les institucions europees, una proposta que s’ha d’adoptar de forma unànime pels estats membres en el marc del Consell de la Unió Europea. Si bé Serret és conscient que la decisió no depèn directament de la Comissió Europea, defensa “una acció d’incidència” sobre Brussel·les perquè s’avanci en “guanyar suports cap a la unanimitat”.
En un comunicat emès pel Govern aquest divendres, s’insisteix que l’oficialitat del català és “una mesura clau per aproximar la Unió Europea a la seva ciutadania” i remarca que, en aquests moments, “s’estan vulnerant els drets lingüístics de 10 milions de persones”. “La defensa de l’oficialitat del català a les institucions europees ha marcat les relacions amb Brussel·les, i el Govern es proposa que sigui un tema central en el cicle polític que comença”, reitera.
Gestió de l’aigua des d’una perspectiva mediterrània
Una altra de les iniciatives més destacades impulsades des del Departament d’Acció Exterior és la creació d’una macroregió mediterrània perquè tots els actors de les conques mediterrànies puguin “coordinar-se i maximitzar iniciatives” per donar resposta a reptes comuns, entre ells l’emergència climàtica.
En relació amb aquesta qüestió, el Govern sol·licita un “enfocament integrat” de la gestió de l’aigua en l’àmbit europeu per fer front a la sequera, que aposti per una major inversió en recerca i innovació i respongui a l’objectiu de “respectar la diversitat d’ecosistemes i de biodiversitat”.
En aquest sentit, l’executiu català valora positivament la proposta que va donar a conèixer Von der Leyen en el seu discurs previ a la reelecció, on va proposar crear la figura d’un comissari per a la Mediterrània.
Una política migratòria “respectuosa amb els drets humans”
També amb una forta vinculació a l’àmbit mediterrani, el Govern es mostra crític amb l’actual pacte europeu de migració i asil i planteja unes polítiques migratòries amb un enfocament “que vagi més enllà d’una perspectiva purament centrada en la seguretat”. “Cal evitar caure en aquesta narrativa única, s’han de desenvolupar polítiques que mitiguin les causes de la migració forçosa”, remarques des d’Acció Exterior.
Entre les demandes del Govern, una de les més destacades passa per un repartiment dels fons europeu del nou pressupost comunitari per al període 2027-2034 que tingui en compte executius com el català, “més pròxims a la ciutadania i que tenen competències en l’acollida i les polítiques d’inclusió”.
Simplificació per accedir als fons
Una de les altres queixes reiterades del Govern és la poca participació de l’administració local i regional en programes d’alt impacte com el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançats amb fons europeus. A propòsit d’aquest tema, el document trasllada a Brussel·les la necessitat “d’harmonitzar, simplificar i flexibilitzar la normativa per accedir als fons europeus”, així com “modificar el sistema de governança perquè els governs amb competències legislatives destacades intervinguin en el procés de definició i implementació dels fons europeus”.
En la mateixa línia, el Govern demana “més ambició” en el pròxim pressupost de la Unió per al període 2028-2034, subratllant la importància d’apostar per la transició ecològica i la sostenibilitat, la reindustrialització o una política agrària comuna que sigui “justa, sostenible i de gestió més simplificada”.
En paral·lel, critica l’actual sistema de fixació del sostre del dèficit fiscal, argumentant que aquest “no té en compte les disparitats territorials a l’interior dels estats membres”. “Demanem que els territoris amb competències legislatives com les de Catalunya disposin de l’espai fiscal necessari per implementar les polítiques públiques fixades per llei”, reivindica.
Prioritats en matèria social
El Govern també expressa la seva preocupació pels “retrocessos” en igualtat de tracte a les persones per l’auge de grups “antidrets” i demana a les institucions que incloguin les manifestacions i els delictes d’odi a la llista de crims europeus.
En matèria de drets sexuals i reproductius, insisteix que aquests drets han de constar a la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea per garantir-ne l’accés universal “en totes les seves dimensions”. “Des dels anticonceptius fins a l’educació sexual integral, passant per l’equitat menstrual i l’erradicació de la violència obstètrica”, resumeix.
Més enllà de la Comissió Europea
Segons ha indicat la consellera Serret en declaracions a l’ACN, l’enviament dels informes no es limitarà a la Comissió Europea, sinó també a la resta d’eurodiputats catalans i a eurodiputats d’altres països que el Govern consideri “estratègics”.
“Volem assegurar-nos al màxim que allò que considerem com a prioritari es pugui anar incorporant i que les polítiques europees s’ajustin a les necessitats dels catalans”, ha conclòs.
