L’Ecomuseu, de la mà de l’historiador d’Ignasi Ros, ha avançat alguns dels continguts de l’obra inèdita ‘Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950)’ de Ramon Violant i Simorra. Aquest document recull unes 1.600 paraules i 300 il·lustracions de peces de ceràmica.
Durant els anys 40 del segle passat, Ramon Violant va visitar tallers de terrissa de tot el país i va realitzar un total de 37 entrevistes. D’aquestes entrevistes se n’extreu paraules de tot el procés d’elaboració, des de l’extracció de la terra fins a l’embolcall de les peces ja acabades. Ros ha destacat que en aquestes visites a tallers, Simorra, adquiria moltes peces, imprescindibles per poder referenciar moltes de les terrisses que es localitzen actualment.
Va ser el 19 d’agost de 1940 quan Violant i Simorra va visitar el primer centre terrisser a Salàs de Pallars (Pallars Jussà). L’obrador de Josep Tor Gaspà, músic i vixellaire. El Josep era a la Model de Barcelona, condemnat a 30 anys per “rebel·lió”. Violant hi va comprar 31 peces.
En aquesta primera visita ja va constatar que el món de la terrissa estava amenaçat, per repressió, destrucció i canvis de materials i de consum, ha explicat Ros, especialista en l’obra de Violant i Simorra. Entre 1940 i 1950 l’etnògraf català va visitar una trentena de centre terrissers i hi va comprar més de 1.000 peces per al Museu Indústries i Arts Populars.
Aquest vocabulari que Ignasi Ros va presentar dins del Workshop L’Estudi de la Terrissa al Pirineu’ de l’Ecomuseu inclou el vocabulari dels terrissers, des del lloc on extreuen la terra, com la preparen, elaboren, couen, i enfarden per al transport, i cap a quins mercats anaven les peces.
Al fons de l’Ecomuseu tenen una gran quantitat de peces de ceràmica: tupins, olles, plats, safates, orinals o curioses peces que s’utilitzaven per donar aigua a les persones malaltes. Gràcies a l’obra de Violant i Simorra poden referenciar moltes d’aquestes peces, des del nom que tenen fins al taller d’on van ser elaborades.
Ara, la tasca de Ros és posar en ordre i corregir tota aquesta documentació per poder-la publicar. El vocabulari va ser premiat per l’Institut d’Estudis Catalans i hauria pogut ser publicat, però no es va fer i va quedar als arxius. Ara, Ros confia que vegi la llum amb moltes més il·lustracions que s’han trobat per acompanyar el text.
