L’exconseller de Cultura Lluís Puig afronta hores clau just abans que el TJUE dicti sentència sobre quan un país pot rebutjar una euroordre d’un altre estat, i que marcarà tant el seu futur com el de la resta d’exiliats, Puigdemont, Comín i Ponsatí. Tanmateix, en el cas de Lluís Puig, la resposta del tribunal resulta crucial, ja que en no ser europarlamentari, no gaudeix de la immunitat, i si la sentència és negativa, el Suprem podria demanar una altra ordre d’extradició i aleshores forçar-lo a tornar a Espanya.
El cas de Puig es remunta al mes de gener del 2021, quan Bèlgica va rebutjar entregar-lo a Espanya per un delicte de malversació, del que l’acusava la interlocutòria del Suprem, perquè creu que el Suprem no és el tribunal competent i, a més, hi ha risc de vulneració d’altres drets si se’l jutja a Espanya.
Això no va agradar gens a Llarena, que va quedar en ridícul davant d’Europa de nou, i per aquest motiu, creient que la justícia belga s’havia extralimitat en les interpretacions per les quals va rebutjar entregar Lluís Puig, presenta un total de 7 preguntes prejudicials, que el TJUE respondrà en una sentència ferma i debatuda entre 15 magistrats.
“El motiu pel qual em demanen ja ha estat jutjat i rebutjat pel mateix Suprem” exposa Puig en una entrevista amb TV3, que aquest dimarts veurà acabat el seu recorregut a la justícia europea, tot i que ja avança que potser després acudiria al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). “Però, a l’espera, necessito també fer un procés dins la justícia espanyola. Confiant-hi més o menys. Però has de posar il·lusió que allò sortirà bé. És evident que vull ser lliure al món, internacionalment. Però també haig d’aconseguir ser lliure a Terrassa, d’on soc.”
No obstant això, Puig ha deixat ben clar a la televisió pública que el seu retorn a Terrassa i a Catalunya no és possible mentre el Suprem continuï acusant-lo d’un delicte de malversació agreujada, la pena màxima del qual és de 12 anys de presó. “Presentar-se amb aquesta petició és anar a presó preventiva directament. I en això no m’hi trobaran. El dia que només tingui desobediència, si arriba, segurament podré entrar al Parlament de Catalunya i exercir com a diputat físicament, i no a distància”.
La malversació que segons el Suprem va cometre Puig es basa en unes factures d’Unipost que el mateix TS va rebutjar al judici del procés perquè mai van pagar-se.
Sobre com encara l’estratègia per aquest dimarts, Puig explica que està centrat només en ell mateix, perquè no va lligat amb la immunitat dels europarlamentaris i, per tant, “els tempos de les causes, dels recursos, són diferents”.
