Els òrgans judicials espanyols ja han demostrat en incomptables ocasions la manca de neutralitat dels seus membres. A principis de desembre, Puigdemont, Comín i Ponsatí registraven un escrit de recusació del magistrat que instrueix la causa contra ells, Pablo Llarena, per la seva participació en un acte de la fundació d’ultradreta Villacisneros el 16 de novembre, on va rebre una distinció per “defensar la unitat d’Espanya”.
Ara, el magistrat del Tribunal Supremo no només emet un informe en què rebutja els arguments de la recusació del president i els consellers a l’exili, sinó que a més té la barra d’afirmar que la distinció no afecta la seva aparença d’imparcialitat i nega que estigui fent una “persecució personal” als exiliats. La seva actuació, afirma, és únicament processal.
Segons el jutge, la seva tasca és impol·luta i no se’n pot desprendre “cap animositat” respecte als polítics independentistes. “La persecució que addueixen fa referència a una obligada actuació processal”, diu Llarena, que creu que no se’l pot acusar de manca de la “imparcialitat exigida”. “És el legislador qui imposa que l’instructor acordarà la recerca dels processats en rebel·lia fins que siguin trobats i quedin a disposició del procés perquè es pugui culminar la fase d’investigació”, sosté.
Un altre argument és que el 2011 va rebre la medalla de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan Xavier Trias era alcalde, Puigdemont alcalde de Girona pel mateix partit i Joaquim Forn tinent d’alcalde de Barcelona. Llarena afirma que si en aquell reconeixement no va comprometre la seva aparença d’imparcialitat, tampoc ho fa la medalla de la fundació Villacisneros. Al seu escrit també recull la doctrina del Supremo sobre la imparcialitat, que estableix que per excloure un jutge no n’hi ha prou amb “sospites”, sinó que calen actituds del mateix magistrat que corroborin que ha pres partit.
Segons Llarena, Puigdemont i els exconsellers basen la recusació en el fet que acceptés la distinció de la Fundació Villacisneros, però “no fan cap anàlisi” sobre el seu comportament personal ni del discurs que va fer per agrair el premi. El fet d’acceptar la distinció, insisteix, no permet pressuposar que combrega amb la ideologia dels qui li lliuren, tot i que podia no haver-se negat a acudir a l’acte.
El jutge també nega que —com sostenen les defenses— hagi desplegat una “persecució personal, injustificada i arbitrària” de Puigdemont i els exiliats. Així mateix, argumenta la seva aparença de neutralitat recordant que no va apreciar indicis de criminalitat contra Artur Mas, Marta Pascal o Neus Lloveras, o que no va atribuir delicte de rebel·lió contra diversos dels investigats. Igualment, recorda que les decisions que sí que han estat adverses per a les defenses han estat validades per la Sala d’Apel·lacions del Supremo.
