Les editorials catalanes han publicat darrerament alguns llibres excel·lents de temàtica musical. El periodista Nando Cruz ha escrit una crònica imprescindible sobre el fenomen dels festivals musicals, que tant proliferen a la nostra geografia. El també periodista Antoni Batista narra una crònica de la Cançó que posa en relleu la importància social i musical d’aquell moviment. De la mateixa manera, Francesc Galí analitza els orígens del rock empordanès que va donar pas a grups importants com Sangtraït. Finalment, Àlex Gómez-Font s’endinsa en la trajectòria de Màquina!, grup de culte que va obrir el camí del rock underground.
⇒ La nostra cançó. Antoni Batista és un dels grans noms del periodisme català. A banda dels seus treballs a mitjans com Avui o La Vanguardia, ha publicat una bona colla de llibres de referència sobre el conflicte polític basc i sobre la resistència antifranquista i la societat i polítiques catalanes, entre d’altres. Durant un temps va ser també crític musical i va viure els anys de la Cançó en primera línia.
A La nostra cançó, Batista reivindica la Nova Cançó Catalana com “una de els millors manifestacions artístiques de la història universal de la música popular”, al costat del rock i la cançó francesa i brasilera. De manera periodísticament divulgativa i amb algunes dosis de l’experiència personal que va viure, Antoni Batista analitza la importància de cantautors com Lluís Llach, Raimon o Joan Manuel Serrat, la mediterraneïtat de Maria del Mar Bonet, les tonalitats estilístiques de Guillermina Motta i Núria Feliu, l’underground galàctic de Pau Riba i Sisa o la rumba de Gato Pérez fins a arribar a la nova formada de cantautors que representen Marina Rossell o Joan Isaac. L’impacte de la Cançó va ser certament important tant a casa nostra, com en escenaris de tot el món.
La nostra Cançó. Antoni Batista. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2024. 240 pàgines. 18,90 €
⇒ Macrofestivales. Lluny de l’esperit contracultural i bucòlic que van ser els festivals de música als anys 60 i 70, avui els macrofestivals funcionen com una gran estructura empresarial, en els que sembla que la cosa menys important sigui el que passa a l’escenari i el fet principal, el benefici econòmic màxim que puguin generar. Els grans festivals mouen milers de milions d’euros (una bona part és diner públic), “atreuen turisme, exigeixen subvencions, blanquegen marques, exploten a artistes i treballadors i atraquen el públic”. I malgrat tot, com afirma l’autor, totes les ciutats, grans i petites, volen un festival a la seva agenda. Nando Cruz analitza també l’impacte dels festivals en el medi ambient i, de rebot, en l’escena musical local que programa durant tot l’any i que no té les mateixes normes de funcionament ni ajudes i suport públic que els grans esdeveniments musicals de masses. Cruz ha escrit un llibre absolutament imprescindible per a entendre què són, avui dia, els grans festivals de música, on el que és menys important sembla ser, precisament, la música.
Macrofestivales. El agujero negro de la música. Nado Cruz. Ediciones Península. Barcelona, 2023. 352 pàgines. 19,90 €
⇒ Empordà elèctric. Justa bans de l’esclat de l’anomenat rock català, que va tenir el seu epicentre en el concert del Palau Sant Jordi l’any 1991 amb Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangraït, l’Empordà va viure uns anys d’agitació juvenil i musical. El grup que faria més fortuna seria Sangtraït, però també hi hauria grups destacats com Rockson, on hi tocaria el després membre de Sopa de Cabra Francesc Cuco Lisisic, i que tindrien un gran impacte en l’àmbit de l’estat espanyol.
Al pròleg del llibre, el periodista Oriol Malló assenyala la immersió del llibre en “aquell mapa únic de locals d’assaig, bars i billars, estudis de gravació i colles d’amics que s’iniciaven en els rituals del sexe, les drogues i el rock’n’roll”.
A la manera d’una road movie musical, Francesc galí, que també fa formar part d’un dels grups d’aquella moguda empordanesa, Los Carbónicos, ressegueix com la música rock entrava pels pobles de frontera com Portbou o La Jonquera, o com es van organitzar els primers concerts de rock importants a Llançà o Portbou, en uns temps en què l’expressivitat juvenil es feia a través de la música.
Empordà elèctric. Francesc Galí. Edicions Cal·lígraf. Figueres, 2023. 218 pàgines. 20,00 €
⇒ Màquina! Quintaesencia undeground. El grup d’Enric Herrera i Jordi Batiste va ser un dels grans referents de la música underground catalana. Va ser un projecte ambiciós que enllaçava amb els grans grups anglosaxons. Bona música i molts bons intèrprets per a obrir fronteres en aquella Barcelona de finals del franquisme. Eren temps d’ebullició, de música en directe, de sons innovadors, de llargues improvisacions, i de projectes empresarials com el segell Als 4 Vents. Més enllà de la comercialitat, Màquina!, va parir discos imprescindibles com Why?, amb una evocadora portada i un so fresc i brillant. El servei militar va escapar el grup, que va derivar en successives formacions i orientacions musicals amb noms com els de Josep Maria París, Carles Benavent, Salvador Font o Peter Rohr. Brillant el treball d’Àlex Gómez-Font en aquest llibre, tant pel que fa a la recerca com a la contextualització.
Màquina! Quintaesencia Underground. Àlex Gómez-Font. Editorial Milenio. Lleida, 2023. 160 pàgines. 20,00€
