El membre de ‘The CitizenLab‘ i redactor de l’informe tècnic del Catalangate, Elies Campo, ha assegurat que la investigació de l’espionatge massiu a l’independentisme “certifica” una “crisi de democràcia” a l’Estat. “Nosaltres podem documentar que hi ha hagut una crisi de democràcia; no analitzem l’àmbit legal del país afectat, sinó que certifiquem el que ha passat, que és que hi ha hagut una crisi democràtica amb l’abús d’aquest tipus de ‘software’ en societat civil”, ha afirmat durant la comissió d’investigació del Parlament sobre l’espionatge amb Pegasus i Candiru.
Campo, que ha comparegut com a testimoni, ha volgut subratllar la “desinformació constant” que creu que ha envoltat tot el cas des que es va destapar i ha lamentat que es busqui “desacreditar” tant el CitizenLab com els seus investigadors.
Així mateix, ha recordat que a l’informe van assenyalar que l’espionatge s’havia vinculat a “una o més” entitats del govern espanyol. L’investigador ha assenyalat “l’especial interès” de l’executiu en investigar alguns dels espiats, la coincidència temporal amb esdeveniments transcendents i el fet que el CNI és propietari i té llicència per utilitzar el programari.
Un patró de reacció per part dels estats que espien
El redactor de l’informe també ha explicat que sempre que han publicat investigacions sobre espionatges perpetrats per estats han trobat “el mateix patró de reacció”. Segons ha relatat, primer els governs o agències d’intel·ligència “ho neguen”, després “ho accepten parcialment” i finalment “hi ha una justificació dubtosa del perquè”. “Normalment, això ho veiem en cada cas”, ha afirmat. De totes maneres, sí que ha admès que el cas del Catalangate ha comportat un volum de desinformació considerable en comparació a altres.
L’investigador ha subratllat que a les conclusions de l’informe es va fer una crida a investigar el cas per la seva “gravetat i extensió” i considera que això justifica “una investigació oficial per trobar la part responsable”. Campo ha destacat que el Catalangate és el cas més extens documentat pel que fa al nombre de víctimes i amb relació a la seva durada temporal, que abraça des del 2015 fins al 2020.
