Manca d’unitat independentista, Junts i ERC incapaços d’enviar una nota de premsa conjunta
Els periodistes hem rebut dues notes de premsa diferents que diuen el mateix, l’única diferència és que a la d’ERC s’anomenen primer a Junqueras i Romeva i a la de Junts, Turull i Rull, nosaltres hem intercalant els guanyadors d’aquesta reclamació. “Avui, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha fet pública la seva decisió sobre la demanda plantejada el 18 de desembre de 2018 per Jordi Turull, Oriol Junqueras, Josep Rull i Raül Romeva contra Espanya (cas 3297/2019). El Comitè considera que Espanya ha vulnerat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre quatre dirigents dels partits independentistes catalans del seu càrrec com a diputats al Parlament català. Aquesta decisió d’un organisme internacional central en la supervisió dels tractats internacionals de drets humans representa una nova constatació que la repressió política de l’independentisme català per part de l’estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia.”
Servirà d’alguna cosa aquesta victòria democràtica? Sembla que la manca d’unitat debilitarà qualsevol resultat positiu davant la continuada repressió espanyola
El procediment
El present procediment va ser iniciat pels diputats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull mitjançant una denúncia individual davant el Comitè de Drets Humans el 18 desembre de 2018. Tots quatre eren, i continuen sent, representants polítics catalans de diferents partits polítics independentistes que van protagonitzar una campanya pacífica per la independència de Catalunya basada en el dret a l’autodeterminació dels pobles que va culminar amb el referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. Tots quatre eren membres del govern de la Generalitat abans que el govern espanyol dissolgués el govern del president Carles Puigdemont el 27 d’Octubre 2017 en aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
Els quatre demandants estaven investigats penalment des del 30 d’octubre de 2017 pel suposat delicte de “rebel•lió” violenta amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre. Van ingressar en presó preventiva el 2 de novembre de 2017 i hi van estar tancats fins a la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 14 d’octubre de 2019, que els va condemnar a penes de presó d’entre 9 a 13 anys (els senyors Romeva, Rull i Turull van quedar en llibertat provisional durant un breu període de temps, entre el 4 de desembre de 2017 i el 23 de març de 2018, quan van tornar a entrar a la presó). La presó preventiva va ser declarada arbitrària i violava el dret internacional dels drets humans segons el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària en dues decisions de 27 de maig i 10 de juliol de 2019. Tal com va establir aquest Grup de Treball l’any 2020, Espanya no va complir les decisions i ni els va alliberar ni reparar per la vulneració de drets, tal com exigien les decisions de 2019.
A les eleccions del 21 de desembre de 2017, els quatre aspirants van ser reelegits al Parlament català com a diputats dirigents dels dos partits independentistes que van obtenir la majoria d’escons i van arribar a formar el nou govern autonòmic. Per decisió del jutge d’instrucció el juliol de 2018 –i abans que tingués lloc cap judici ni condemna judicial– van ser suspesos dels seus mandats parlamentaris. Més tard, l’octubre de 2019, el Tribunal Suprem espanyol els va condemnar a llargues penes de presó i els va inhabilitar com a càrrecs públics per un suposat delicte de “sedició” malgrat que els seus actes pacífics no complien el requisit d'”aixecament tumultuós”.
L’any 2021 els quatre demandants van rebre un indult condicional i limitat per les seves condemnes de presó, però continuen inhabilitats per l’exercici de la funció pública perquè l’indult no va suposar el reconeixement de la injustícia de la detenció preventiva ni de la condemna. La sentència condemnatòria del 2019, però, no ha estat tractada en el present procediment, que s’inicià prèviament i s’ha centrat en denunciar exclusivament la vulneració de drets polítics.
El context
Amb aquesta decisió, el Comitè segueix les conclusions d’altres tribunals i organismes internacionals en la valoració de les mesures repressives adoptades per l’Estat espanyol contra els membres de l’independentisme català. La decisió esmentada del Grup de Treball de l’ONU sobre Detenció Arbitrària de 2019 va constatar que la presó preventiva era arbitrària i violava diferents drets humans, inclòs el dret a la llibertat de la persona, la llibertat d’expressió i de reunió. Diversos relators especials de les Nacions Unides han expressat una gran preocupació per les violacions dels drets humans a través d’accions contra activistes independentistes. L’Oberlandesgericht Schleswig alemany va decidir l’any 2018 que la petició d’extradició espanyola del president català a l’exili, MHP Carles Puigdemont, havia de ser rebutjada ja que la llei alemanya no criminalitza els actes polítics pacífics que considera part del respecte als drets civils. Altres tribunals europeus a Bèlgica i Escòcia han rebutjat les peticions d’extradició de membres exiliats del moviment independentista català. L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, l’any 2021, va demanar a Espanya que estudiés la possibilitat d’alliberar els activistes i polítics empresonats en aquell moment, que estudiés l’abandonament de les sol•licituds d’extradició dels exiliats i que eliminés els processos restants per activitats relacionades amb el referèndum pacífic. També va demanar a Espanya que reformi les disposicions penals sobre rebel•lió i sedició perquè no puguin interpretar-se com a criminalitzadores de l’organització d’un referèndum o repressores de l’exercici de drets fonamentals. Tal com ha assenyalat enguany el relator especial de l’Assemblea, Espanya ha incomplert la majoria d’aquestes recomanacions.
Conseqüències
Malgrat aquestes decisions i crides, encara queden pendents milers de processos penals contra polítics i activistes independentistes i la justícia espanyola continua avançant els expedients d’extradició dels exiliats. El sistema judicial espanyol continua fortament polititzat, malgrat moltes crides internacionals de reforma, i continua aplicant estratègies de lawfare que utilitzen el dret penal de manera extensiva per perseguir activistes i polítics de l’oposició. Aquest mal ús de l’estat de dret vulnera drets humans fonamentals, individuals i col•lectius, i subverteix les bases de la democràcia.
El Comitè de Drets Humans és l’organisme amb funcions de supervisió de tractats amb més reputació dins del sistema de Nacions Unides i ha estat descrit com “el més semblant a un Tribunal Internacional de Drets Humans”. La decisió d’avui reforça la condemna internacional a Espanya per la severa repressió contra l’independentisme català. Confirma que, d’acord amb el dret internacional dels drets humans, Espanya està obligada a cessar les seves polítiques repressives i que no pot continuar utilitzant el dret i els procediments penals per fer front a la reivindicació pacifica del dret a l’autodeterminació del poble català i al dret a la representació parlamentària i de participació en accions de protesta pacífica.
Més informació i roda de premsa
Es pot accedir al dictamen del Comitè a:
Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el representant legal dels sol•licitants, el professor Nico Krisch, a nico.krisch@graduateinstitute.ch.
També hi haurà una roda de premsa amb alguns dels sol•licitants i els seus representants legals el divendres 2 de setembre a les 10h al Club Suisse de la Presse, Domaine de Penthes, Chemin de l’Impératrice 18, 1292 Pregny-Chambésy, Ginebra.
