L‘aprovació definitiva de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, que malgrat estar pendent de publicar-se al BOE, es preveu que posi fi als processos judicials d’unes 1.600 persones represaliades per la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme, ha aconseguit refer en certa manera la fins ara desapareguda unitat independentista. Així, l’entitat Òmnium Cultural, ha organitzat un acte unitari en el qual han participat ERC, Junts, la CUP i els seus respectius dirigents. El conjunt de l’independentisme ha signat un manifest i s’ha compromès a “treballar per l’autodeterminació”.
L’acte unitari independentista per a celebrar l’aprovació de l’amnistia ha tingut lloc el matí d’aquest divendres a l’antiga presó Model, i ha aplegat partits i entitats independentistes, així com dirigents polítics com ara els republicans Oriol Junqueras i Marta Molina, la dirigent de la CUP Laia Estrada, el secretari general de Junts Jordi Turull i el diputat dels Comuns-Sumar Andrés García Berrio. El text del manifest l’ha llegit l’activista mallorquina Antònia Maria Dols.
El manifest independentista reivindica l’aprovació de la llei d’amnistia com “una fita històrica i una conquesta col·lectiva” dels partits i entitats que han treballat “incansablement” perquè sigui possible després de tants anys de reclamar-la. Així, l’independentisme veu l’amnistia com una “victòria arrencada a l’Estat”, i que ha servit per a “situar de nou el conflicte allà d’on no hauria d’haver sortit mai: el terreny polític”.
El text sosté que la norma del perdó “és una resposta política i col·lectiva a la repressió que l’independentisme català continua patint, així com un pas més en la resolució democràtica del conflicte”. No obstant això, també avisa que “cal no oblidar que avui res no acaba ni comença” i que des de fa una dècada hi ha damunt la taula la lluita pel dret a l’autodeterminació. “Les multes, empresonaments, exilis, l’espionatge o investigacions policials, només han aconseguit reforçar els centenars d’arguments que justifiquen l’aposta perquè Catalunya disposi d’un estat propi”, assenyalen.
En aquesta línia, subratllen que “l’aplicació immediata” recollit a la norma “és un reconeixement inequívoc que la repressió no permetrà resoldre el conflicte i un acte de reparació als milers de catalans i catalanes que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se pel simple fet d’exercir drets fonamentals i defensar el dret a l’autodeterminació”.
Amb tot, el conjunt de l’independentisme ha subratllat que “durant tot aquest període” de repressió, la societat catalana “ha mantingut un consens clar per a la resolució democràtica del conflicte”, insisteix el text conjunt. És per això que es comprometen a “continuar treballant” per “garantir, per fi, l’exercici lliure i ple del dret a l’autodeterminació de Catalunya”.
El manifest presentat aquest divendres també reivindica que l’amnistia no hauria estat possible “sense els milers de signatures ciutadans”, ni “sense el suport dels centenars d’entitats” que hi ha donat suport, ni “sense la seva traducció política i institucional”. En aquesta línia, asseguren que la seva aprovació és “l’evidència que la necessària pluralitat i diversitat internes del moviment no han de ser impediments per a la defensa i la consecució d’objectius compartits”.
A més d’Òmnium Cultural, ERC, Junts, la CUP i els comuns, el manifest ha estat subscrit pel Consell de la República, l’AMI, Amnistia i Llibertat i La Intersindical, entre altres.
