El ministeri d’Hisenda ha publicat aquest dimecres, 20 de setembre, les dades corresponents a la recaptació de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, segons les quals aquest impost només ha recaptat 2 milions d’euros a Catalunya aquest any, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol la xifra augmenta fins als 621 milions d’euros, un total de 623 milions comptant la quantitat recaptada a Catalunya. La gran diferència entre Catalunya i la resta de territoris espanyols s’explica per la xifra de grans fortunes registrades a cadascun; a Catalunya, sobta veure que només hi ha 322 grans fortunes registrades, mentre que a territoris com Andalusia o Madrid n’hi ha 865 i 10.302, respectivament. D’altra banda, no consten al llistat ni Navarra ni el País Basc, ja que aquests territoris ingressen i gestionen per compte propi aquest impost.
Tal com exposa Hisenda, la gran majoria de contribuents d’aquest impost tenen la residència a comunitats autònomes que han renunciat a recaptar l’Impost sobre el Patrimoni. Amb les dades sobre la taula, es constata el brutal efecte crida de les polítiques liberals d’Ayuso, que convida les grans fortunes a pagar menys i motiva que aquestes es traslladin a la capital espanyola. Aquest seria un dels motius darrere el fet que a Catalunya només hi hagi la ridícula xifra de 322 grans fortunes registrades, mentre que a la capital aquestes superen les 10.300. En total, les grans fortunes registrades que han abonat l’impost de solidaritat temporal, que segons Hisenda ha estat una mitjana de 52.000 euros aproximadament, només representen el 0,1% dels contribuents totals.
Segons Hisenda, la recaptació total per l’impost a les grans fortunes i el de patrimoni ha pujat fins a més de 1.868 milions d’euros. Per evitar la doble imposició, les grans fortunes que han de pagar aquest impost solidari només tributen per la part del patrimoni que no hagi estat gravada per la seva comunitat autònoma a través de l’impost de Patrimoni. Així, es fa una deducció de la quota ja pagada, i es descompta del nou impost, motiu que explica perquè Catalunya, que després de Madrid, Andalusia i els ‘no residents’ és la comunitat amb més grans fortunes (322) aporti 2 milions, lluny dels 29,7 d’Andalusia, els 91 de Galícia o els 555 milions d’euros de Madrid. És a dir, la major part de la recaptació s’ha obtingut dels grans patrimonis de comunitats que tenen bonificat totalment o parcial l’impost de Patrimoni.
De fet, Madrid, Andalusia i Galícia sumen més del 95% dels contribuents d’aquest impost a les grans fortunes i de la seva recaptació.
D’altra banda, tant el País Basc com Navarra queden exempts de pagar aquest impost, beneficiant una vegada més les seves grans fortunes i convertint-se en petits paradisos fiscals dins l’Estat espanyol. La normativa actual dels dos territoris va quedar blindada el passat mes de febrer, quan el Congrés va aprovar per la via exprés i de lectura única la nova reforma de la Llei del Concert, que és la que atorga les competències de gestió i recaptació a Navarra i el País Basc. En el cas del País Basc, això serà així almenys fins que el govern basc del PNB i el PSOE modifiquin la normativa actual.
