El jutjat d’instrucció 6 de Figueres ha acordat seguir amb el procediment obert contra l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, per un presumpte delicte de desobediència arran de l’1-O. El magistrat ha dictat la interlocutòria i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits d’acusació i que en un termini de deu dies sol·licitin la celebració d’un judici. Segons recull la resolució, Felip va permetre l’obertura de quinze locals municipals tot i que sabia que el Tribunal Constitucional havia prohibit la celebració del referèndum.
El magistrat considera que Felip va participar de manera “activa” i de “direcció” en el desenvolupament de l’1-O. En aquest sentit, cita diverses piulades on l’exalcaldessa detallava espais que hi havia oberts i que la seva actuació, com al·legava la seva defensa, no es va limitar a fer una carta “de naturalesa privada i simple valor polític” de suport a la celebració del referèndum. Segons recull la interlocutòria, l’exalcaldessa va emetre una carta el 7 de setembre del 2017 donant suport a la convocatòria i, tot i que va rebre per correu electrònic i ordinari l’avís per part de la delegació del govern espanyol a Catalunya de la prohibició i de les possibles responsabilitats penals del seu incompliment, el va permetre.
El magistrat que ha instruït el cas contra l’actual secretària general del Departament d’Empresa i Coneixement ha dictat doncs interlocutòria de procediment abreujat i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits i en un termini de deu dies sol·licitin l’obertura de judici oral. El jutge rebutja els arguments esgrimits per la defensa de l’exalcaldessa, que va demanar l’arxivament del cas.
“Com una ciutadana més”
Felip ja va comparèixer davant del jutge el 18 de setembre de l’any passat com a investigada per aquests fets però només va respondre a les preguntes del seu advocat. L’exalcaldessa, que aleshores encara ostentava el càrrec, va manifestar que havia actuat “com una ciutadana més” i “a Figueres es va votar perquè la gent ho va voler i es va fer amb una organització absolutament aliena a l’Ajuntament”.