Els comitès de Drets de les Dones i de Llibertats Civils de l’Eurocambra han alertat aquest dijous de la falta de recursos per lluitar contra les violacions de refugiades ucraïneses. Ambdues comissions s’han reunit per debatre la situació de les desplaçades i han coincidit que són necessaris més recursos humans i financers per poder fer front a l’augment de casos de violació detectats, i també per poder prevenir i frenar el risc de tràfic de persones. En relació amb les violacions, l’eurodiputada polonesa Elzbieta Lukacijewska ha alertat en el debat dels comitès que les refugiades ucraïneses que han quedat embarassades com a resultat d’una violació no poden avortar quan arriben a Polònia perquè la legislació d’aquest país ho prohibeix.
En aquest sentit, diverses entitats que han participat en el debat han demanat a l’Eurocambra que es garanteixi l’accés de totes les refugiades a l’assistència sanitària, psicològica i jurídica. Des del Consell Europeu pels Refugiats han demanat que es garanteixi que les autoritats puguin treballar amb les víctimes per tal que es puguin obrir investigacions. “És un problema que les víctimes de violència de gènere o de violacions no puguin transmetre les seves experiències perquè això dificulta una investigació”, han expressat.
En relació amb l’accés al sistema sanitari, l’eurodiputada de Podemos Eugenia Rodríguez Palop ha alertat que ara mateix hi hauria 80.000 dones ucraïneses, desplaçades dins i fora del país, que estan embarassades i que no rebran l’assistència sanitària que necessiten. Amb això, Rodríguez Palop ha recordat que el 90% de les persones que han fugit d’Ucraïna són dones i nens i ha subratllat que les guerres tenen un “impacte de gènere indubtable”. “El cos de les dones és un camp de batalla i la violència sexual una arma de guerra”, ha expressat.
Per la seva banda, des de la Comissió d’Igualtat de la Comissió Europea (CE), que també han intervingut en el debat, han afirmat estar treballant de forma “constant” amb l’ONU i Creu Roja per tal d’assegurar l’assistència sanitària dels grups més vulnerables que han fugit d’Ucraïna.
Així mateix, des de la Comissió d’Igualtat han apuntat que “qualsevol ajuda” ha de tenir en compte la “qüestió de gènere”. “Hi ha moltes necessitats de caràcter mèdic i psicològic amb relació a la sexualitat reproductiva, les dones embarassades o les que han estat víctimes de violència sexual”, ha afirmat Lesia Radelicki, membre del gabinet de l’eurocomissària Helena Dalli. Radelicki també ha afirmat que la CE està en contacte amb la societat civil d’Ucraïna per poder actuar sobre les “necessitats específiques” de les nenes, dones, minories i persones vulnerables.
Possibles casos de tràfic i explotació de persones
La Comissió Europea també ha advertit en el debat que hi ha investigacions obertes en diversos estats membre per possibles casos d’explotació sexual i laboral. Segons la coordinadora d’Antitràfic de la CE, Diane Schmitt, és “imprescindible” que les víctimes i la societat civil puguin fer arribar la informació sobre situacions concretes de tràfic a les autoritats policials per tal que després es comuniqui a l’Europol.
Segons Schmitt, des de l’inici de la guerra a Ucraïna la CE era conscient del risc de tràfic de persones, atès que, abans del conflicte, la nacionalitat ucraïnesa es trobava entre les cinc principals nacionalitats víctimes de casos de tràfic.
Amb això, la coordinadora d’Antitràfic ha remarcat que “s’ha fet molta gala” de la solidaritat de les persones, però que no totes tenen “bones intencions”. És per això que Schmitt ha instat als estats membres tenir un registre de les persones i entitats que proporcionen transport i allotjament, i fer controls de seguretat per tal de poder seguir la trajectòria d’aquestes persones.
