Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

L’eterna lluita per estudiar en català a la universitat continua, amb un increment de les discriminacions lingüístiques

|

- Publicitat -

Cada vegada és més estrany que les universitats (públiques) catalanes imparteixin graus universitaris, postgraus o màsters completament en català, fins i tot aquells que així s’anuncien. La realitat és que l’idioma de les classes sovint es canvia al castellà, hi ha poca oferta educativa en català, o es vulneren altres drets lingüístics. Així ho conclou la campanya “La universitat, en català!”, que impulsa Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), després d’analitzar les 333 queixes presentades per estudiants durant el primer curs universitari.

Publicitat

Tal com informa Plataforma per la Llengua, durant aquest primer curs, la campanya ha registrat 174 queixes per canvis de llengua d’una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (el 52,3 % del total), 81 queixes per la manca d’oferta d’assignatures en català (el 24,3 %) i 78 queixes per la vulneració d’altres drets lingüístics (el 23,4 %). La gran majoria de les queixes van registrar-se durant el primer semestre, però les queixes vinculades a la vulneració d’altres drets lingüístics, que van passar del 20 % al 32 %, van créixer durant el segon quadrimestre.

A Catalunya es recullen fins a 295 denúncies, essent clarament el territori més conscienciat amb la campanya. Tanmateix, la resta de països catalans, el País Valencià i les Illes Balears, han registrat increments en el nombre de queixes. El País Valencià recull un total de 23 queixes, i les Illes Balears, 15 queixes.

El nombre de queixes canvia molt segons la universitat; per exemple, a la UAB es registren 83 queixes, però a la UIC només n’hi ha 2. Les entitats impulsores expliquen que la diferència en el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s’explica segons la dimensió de la institució, la sensibilització dels estudiants i el grau de coneixement de la campanya.

Et pot interessar  El Suprem interfereix de nou en l'escola catalana: sentencia que les instruccions d’Educació sobre els projectes lingüístics es poden recórrer
Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut