El Ministeri de Cultura ha distingit l’artista Antoni Miralda (Terrassa, 1942) amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques per una trajectòria “sòlida i transdisciplinar” des dels anys 60 i fins a l’actualitat, en què aprofundeix en el concepte de ritual i festa “amb un sentit lúdic i participatiu que evidencia el caràcter polític i crític de la seva obra”. El jurat del guardó assegura que les seves accions col·lectives “exalten en particular la seva capacitat de seducció estètica, el caràcter organitzatiu de la seva pràctica, i la seva incansable trajectòria”. El premi, dotat amb 100.000 euros, s’atorga des de 2002 com a reconeixement institucional a un creador.
Format des de començaments de 1960 en els més prestigiosos i diversos centres artístics de Barcelona, París, Londres i Nova York, Miralda és un dels creadors més versàtils dels últims 40 anys. Permanentment involucrat en l’art participatiu, és autor d’una obra de caràcter públic i lúdic. Actualment, Antoni Miralda viu entre Barcelona i Miami.
L’estudi de la memòria immaterial és un dels eixos temàtics més significatius, ressaltant la comunicació com un aspecte de gran importància en tota la seva trajectòria. Ha treballat amb objectes, “mixed-media”, happenings (sempre relacionats amb la idea de la festa, les litúrgies cerimonials, els ritus florals, les processons …) per dedicar-ja el 1967-1968 a l’alquímia de les metamorfosis amb els seus ” objectes comestibles “, com paisatges o banderes que recrea des de llavors en la seva obra, mostrant una precoç preocupació antropològica pel ritual. Aquest llenguatge li permet reflexionar sobre la capacitat de transformació que l’art posseeix més enllà dels recintes museogràfics tancats.
Al llarg de la seva trajectòria, el menjar s’ha mantingut com a referència permanent per la seva condició d’element essencial de cohesió comunitària. També ha realitzat nombroses instal·lacions que han significat autèntics reptes i que li han permès portar el seu procés creatiu a nombrosos emplaçaments de l’àmbit internacional.
La seva obra forma part d’importants col·leccions, ha exposat en nombrosos museus i ha estat present regularment en galeries de tot el país així com en les principals cites artístiques internacionals. Concretament, s’han pogut veure a Venècia, Hannover, París, Londres, Nova York, Miami, Xangai, Milà, Caracas, Lima, Bogotà, Ciutat de Mèxic, l’Havana, Montevideo, Buenos Aires, Atenes, Amsterdam, Berlín, Brussel·les, Copenhaguen, Dublín, Estocolm, Hèlsinki, Lisboa, Luxemburg, Roma o Viena, entre d’altres.
Viu a París els anys seixanta, on comença a realitzar projectes introduint el cerimonial del menjar com a element creatiu a partir del color i el seu simbolisme.
Resideix a Nova York dels setanta als noranta, on treballa incidint en l’espai públic i participatiu al voltant del que comestible. Destaca Fest für Leda, Documenta 6, Kassel (1977); Wheat & Steak, Kansas City (1981); Santa Menjar, Nova York, Miami, Paris (1984-89); la creació juntament amb Montse Guillén del reconegut restaurant El Internacional a Tribeca, Nova York (1984-1986) i el projecte Honeymoon (1986-1992), que celebra les noces imaginària de l’Estàtua de la Llibertat amb el Monument a Colom de Barcelona, explorant així la fusió cultural entre el Nou i Vell Món amb intervencions a Nova York, Barcelona, Venècia, Tòquio, París, Miami, Las Vegas, etc.
A mitjans dels anys 90, partint del concepte “menjar com a cultura”, crea el FoodCulturaMuseum, un “museu sense parets”, amb l’objectiu d’explorar, col·leccionar, preservar, documentar i difondre les connexions entre menjar, cultura popular i art. El 2010, el Reina Sofia presenta De gustibus non disputandum, una retrospectiva de la seva obra al Palau Velázquez del parc del Retiro, a Madrid. A Expo Milà 2015 realitza per al pavelló espanyol la instal·lació El viatge del sabor i el 2017 ofereix al MACBA MiraldaMadeinUSA.
