El passat 15 de desembre Lissandre Vrenne, un ciutadà de la localitat occitana de Mende, va tenir un fill i va decidir posar-li de nom Artús. Quan va presentar-se al registre per dur a terme els tràmits, es va trobar amb un Estat francès hermètic que no li va permetre oficialitzar el nom del nadó al·legant que no es podia registrar perquè l’accent tancat sobre la u no es troba en l’alfabet francès.
Així n’ha informat el Diari de la Llengua que, segons explica, “l’Ajuntament ha seguit la doctrina del Consell Constitucional francès, que el maig del 2021 va anul·lar dos articles de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada a l’Assemblea Nacional, entre els quals el que autoritzava les grafies d’idiomes diferents del francès com els accents catalans de Lluís i Núria, la ñ pròpia del bretó i del basc i l’accent agut a la u de l’occità i altres llengües”.
“La norma sobre les llengües, coneguda com a Llei Molac, nom del seu impulsor bretó, pretenia, entre altres coses, evitar casos com el de Fañch, un nen bretó que es va fer famós el 2017 perquè no van deixar als seus pares inscriure el nom en la seva llengua” afegeix el diari. Davant aquesta situació, el pare de la criatura ha iniciat una campanya amb l’objectiu de donar a conèixer el cas.
A més, Vrenne no descarta presentar un recurs contra “l’esperit retrògrad i les pràctiques discriminatòries cap a les llengües autòctones”. L’home apunta que l’accent del nom del seu fill és bàsic per a saber com es pronuncia i recorda que “els noms d’origen anglès, italià o alemany s’accepten sense limitacions”.
