Experts consultats per l’ACN detallen que el sistema de finançament centralitza l’augment d’ingressos en IVA i Societats
L’escalada de la inflació que viu Europa des de fa mesos té un efecte directament relacionat amb els impostos. De fet, l’encariment dels productes i l’augment dels beneficis empresarials ha suposat una pujada de la recaptació que l’Estat fa de l’IVA (+16,2% de gener a novembre en comparació amb el 2021) i l’Impost de Societats (+26,8%), entre d’altres. Segons dades d’Hisenda, fins al novembre la recaptació total havia crescut un 15,9%, sumant més de 239.000 milions. Tanmateix, tot i que part d’aquest recurs s’envien a les autonomies, el sistema actual de finançament fa que el govern espanyol centralitzi aquests ingressos extra i els reparteixi mesos després, de manera que administracions com la Generalitat no podran comptar-hi fins al 2024.
El govern basc gràcies a l’excés de recaptació deflecteix l’IRPF en més d’un 10%
Tal com es mostra a l’informe mensual de recaptació del Ministeri d’Hisenda corresponent al mes de novembre, tots els grans impostos han crescut en comparació amb el 2021. Mirant els números, es pot observar com els tributs més relacionats amb el consum són els que més augmenten. És el cas de l’IVA o de l’impost especial a l’alcohol, que incrementa la seva recaptació més d’un 25%. També ha registrat un increment notable l’IRPF, l’impost que més recursos recull per a les arques públiques, que ha crescut un 16% i ha superat els 102.000 milions d’euros.
Malgrat el bon comportament dels ingressos que recull l’Estat via tributs, les administracions locals i autonòmiques trigaran força temps a veure aquests recursos als seus pressupostos. Així ho apunten diversos experts consultats per l’ACN, que reconeixen que el sistema actual de finançament premia la tasca recaptadora de l’Estat, que tindrà un major marge de despesa en un moment clau marcat per la crisi de preus i amb diverses cites electorals a la vista.
El desastre de l’acord de finançament del conseller Castells durant el segon tripartit queda confirmat aquests dies
Segons explica Albert Carreras, economista i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’increment de la recaptació dels grans beneficia “directament” a l’administració recaptadora, en aquest cas el Ministeri d’Hisenda. En canvi, les administracions “cotitulars” dels impostos no reben d’inici aquesta pujada que suposa un increment d’ingressos “espectacular”. Això es deu, detalla, al sistema de “bestretes” pel qual l’Estat dosifica els recursos transferits a les diferents administracions locals.
“La Generalitat té transferit i és titular del 50% de l’IRPF i de l’IVA, però qui recepta és l’Estat i li va fent avançaments de la liquidació que li farà al cap de dos anys. (…) Això fa que els ingressos de les comunitats siguin més estables, però a canvi no poden gaudir dels increments”, resumeix el també membre del Col·legi d’Economistes. Segons Carreras, les bestretes actuals, amb data del 30 de setembre de 2022, mostraven un augment de les transferències de l’Estat a Catalunya del 6,8%, gairebé la meitat de l’augment de la recaptació real.
Tal com reconeix l’economista, la forta inflació d’aquest 2022 ha sigut “insospitadament beneficiosa” per l’Estat, ja que li ha permès augmentar els ingressos i la despesa. “En la proximitat d’un horitzó electoral això sempre li importa a una administració pública. També li ha permès fins i tot reduir l’impacte de la inflació selectivament a través de les subvencions que ha fet a l’electricitat, el gas i la benzina. I tot això reduint el dèficit”, assevera. Amb aquest escenari, Carreras descarta completament un increment dels tipus de l’IVA o l’IRPF.
Malgrat aquest escenari, no totes les veus són tan optimistes. Gaietà Garcia, economista i professor de l’escola de negocis EAE, reconeix a l’ACN que és difícil que aquest augment de la recaptació es prolongui en el temps. “L’increment de la inflació bufa tot el preu del producte, i, per tant, la part que li correspon d’IVA, però només si es ven la mateixa quantitat de béns”, alerta. A parer seu, l’encariment general de la vida i la pujada dels tipus d’interès que encareix les hipoteques pot fer que no es prolongui gaire temps més aquest augment dels ingressos. Segons ell, aquesta és la “gran incògnita” del panorama actual.
Segons Garcia, aquest moment de creixement molt marcat dels ingressos tributaris també es deu en gran manera a la “bossa d’estalvi” acumulat durant la pandèmia als comptes de les empreses i les famílies. Això ha fet que molts consumidors hagin continuat gastant generosament tot i la pujada general de preus dels darrers temps.
Els recursos rècord arribaran en una petita part el 2024 a Catalunya, País Valencià i les Illes, els principals perjudicats
Des del Ministeri d’Hisenda confirmen que les transferències a les comunitats autònomes es tanquen a dos anys vista, quan es fa la “liquidació” entre la previsió feta per l’Estat i les xifres reals. Tanmateix, destaquen que com la previsió d’ingressos d’enguany ja és de “record” administracions com la Generalitat ja estan rebent la dada més gran de finançament de la seva història. Amb tot, neguen que l’increment de la recaptació es degui principalment a l’efecte de la inflació. Així, atribueixen la pujada sobtada dels ingressos a altres fenòmens més relacionats amb el bon comportament de l’economia, com l’augment de l’ocupació o l’aflorament d’economia submergida.
Des del Departament d’Economia de la Generalitat confirmen que l’eventual increment de la recaptació de l’IVA que es registri aquest any no es pagarà finalment fins al 2024. En aquest sentit, recorden que la “liquidació” d’aquests ingressos es fa a dos anys vista, de manera que es comunicarà aquest estiu i es rebrà a mitjans de 2024. Amb tot, fonts de la conselleria que encapçala Natàlia Mas destaquen a l’ACN que el que se sabrà aquest estiu és una “previsió” i que l’import definitiu no se sap fins al moment en què es rep. Tanmateix, apunten que els “decalatges” entre previsió i transferència final es produeixen “cada any”, independentment de si hi ha inflació o no. Des del Govern atribueixen aquesta falta de precisió a les mancances pròpies del sistema de finançament autonòmic que des de Catalunya fa anys que es demana actualitzar.
