El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha publicat els resultats de la darrera enquesta trianual. Les dades mostren una frenada de la tendència positiva i, per primera vegada des de l’inici la vacunació i la retirada de les restriccions, empitjoren les perspectives sobre el futur de l’economia entre els economistes catalans: puntuen amb un 5,01 la “confiança” que tenen en la situació del país.
Els membres del CEC suspenen l’economia espanyola i li posen un 4,95 sobre 10. Així mateix, cal destacar el pessimisme entorn dels fons Next Generation de la Unió Europea: el 60,9% dels 900 enquestats tenen “poca o cap” confiança en la repercussió que tindran aquests recursos sobre les empreses i l’economia catalana.
Un repartiment opac i poc equitatiu
Pels economistes, aquests recursos extraordinaris distribuïts per les institucions europees podrien servir per millorar l’activitat innovadora de les empreses i estimular la inversió privada i el PIB. Malgrat això, desconfien dels criteris de repartiment territorial. Així, el 71,3% dels enquestats creu que no hi haurà una distribució “equitativa” entre països i regions.
I no és d’estranyar: a l’Estat espanyol el repartiment dels fons europeus ha estat carregat d’opacitat. Octuvre ho va denunciar a principis d’any: la inversió per sota del PIB català gràcies al centralisme del Gobierno i els reiterats incompliments que priven Catalunya de gestionar el que li pertoca.
En aquest sentit, el 78% dels enquestats del Col·legi opinen que hi haurà un endarreriment en l’arribada d’aquesta injecció milionària de recursos que acabarà perjudicant el seu efecte de creixement i transformació del model productiu.
Divisió d’opinions en funció del sector
Tal com ha destacat el degà del Col·legi, Carles Puig, durant la presentació de l’informe, hi ha una notable diversitat segons el sector al qual es pregunta. Així, mentre que al sector serveis existeix una sensació de remuntada, l’opinió és més pessimista a altres àmbits de l’economia. “La indústria és molt pessimista. (…) No veuen l’efecte dels ajuts i estan patint la inflació i l’augment de costos”, ha ressaltat Puig.
Aquesta divisió es veu a les dades de l’enquesta, que mostra una forta divisió entre els economistes catalans. De fet, hi ha una elevada paritat entre els enquestats que creuen que la situació és avui “millor” que fa un any (40,4% de total) i els que opinen que és “pitjor” (37,2%). Al febrer, a l’enquesta feta just abans de la invasió d’Ucraïna guanyaven àmpliament els optimistes, que sumaven gairebé el 60% del total.
L’evolució de la confiança
En termes històrics —fa 20 anys que el CEC elabora enquestes de confiança entre els seus membres— l’estudi mostra que, generalment, els economistes no han posat mai una nota superior al 6,06 del 2002. Així mateix, hi ha hagut dues etapes de fort pessimisme: el 2007, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, i el 2020, amb la pandèmia. El patró constata que després de les crisis hi ha caigudes dràstiques, seguides de remuntades accelerades i etapes d’estabilització.
El final de la pandèmia de coronavirus ha canviat radicalment els riscos que els enquestats veuen per l’economia catalana: en sis mesos la covid ha caigut del segon al novè lloc (del 32% al 6,4% de les respostes). Així mateix, es dispara la preocupació pel preu del gas, el petroli i les matèries primeres (del 36,1 al 60,6%) i la inflació, que apareix amb un 55,4%.
En menor mesura els economistes es mostren alerta per assumptes com el dèficit fiscal (34,5%), el preu de la llum (30,5%) o la situació política (29,8%). També destaca l’atenció a temes com la manca de “reformes estructurals” la situació de les infraestructures i, a certa distància, l’atur (9%).
