La campanya ‘La universitat, en català!’ ha recollit 209 queixes per discriminacions lingüístiques en universitats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià durant el primer quadrimestre.
Del total, el 58% són per canvis de llengua d’una assignatura respecte de l’anunciada al pla docent, el 24% per la manca d’assignatures en català i el 18% per vulneracions d’altres drets, com per exemple professors que demanen que treballs o presentacions orals es facin en castellà.
La campanya va arrencar l’octubre impulsada per la Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEAC).
La Plataforma per la Llengua ha afirmat que gairebé en totes les universitats hi ha queixes per motius lingüístics, però hi ha diferències. La UAB encapçala la llista amb 54, seguida de la de Barcelona (38), la Politècnica de Catalunya (31), la Pompeu Fabra (29), l’Oberta de Catalunya (10), la de Vic-Central de Catalunya (7), la de Lleida (6), la Rovira i Virgili (6), la Ramon Llull (5), la de Girona (3), l’Abat Oliva (2) i la Internacional de Catalunya (1).
D’altra banda, la de les Illes Balears n’ha rebut tres; i al País Valencià, la Universitat de València ha concentrat sis queixes, la Politècnica de València (3), la d’Alacant (1) i una sense concretar. Hi ha tres queixes més en el conjunt on no consta a quin centre fan referència.
L’organització posa com a exemples la queixa que assegura que una professora va tallar les intervencions en català de dos alumnes per exigir-los que canviessin al castellà, argumentant que hi havia dos estudiants estrangers que no entenien el castellà, tot i que un d’ells tampoc entenia aquesta llengua. Menciona una altra queixa que afirma que una professora va cedir a la pressió dels estudiants i va permetre que es lliuressin els treballs en castellà, en contra del que deia el pla docent.
La Plataforma ha valorat que la situació és millor a Catalunya, tot i que apunta que es treballa per fer una radiografia més exacta de la que es té actualment. Malgrat això, constata que la situació és pitjor a les Illes Balears, on només el 25% de les explicacions orals de la universitat són exclusivament en català, segons una enquesta del centre. Al País Valencià, assegura que només se’n salva la Universitat de València, tot i que no s’arriba encara al 40% de la docència en català.
Males pràctiques en centres privats
L’anàlisi feta pels impulsors de la campanya assegura que hi ha universitats privades o centres privats adscrits a universitats públiques que “defugen” les seves responsabilitats lingüístiques i no anuncien al pla docent la llengua amb la qual s’impartiran les assignatures. Entre d’altres, asseguren que en alguns s’informa els alumnes que poden demanar els docents canviar del català al castellà, sessions informatives en castellà, desdoblament d’assignatures per garantir que s’imparteixen en castellà o la manca d’informació sobre la llengua en què s’impartirà una assignatura.
Els impulsors de la campanya creuen també que la llengua de docència estipulada als plans docents de les assignatures és un indicador limitat a l’hora de conèixer la realitat lingüística a les universitats. Afegeixen que dir que la majoria de les assignatures s’imparteixen en català és una dada “molt qüestionable”.
“Més aviat un miratge”, afirmen en un comunicat, on recorden que la llei estableix que el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats de Catalunya, l’Estatut de les Illes Balears situa la normalització del català, i el del País Valencià situa el català com a llengua oficial i específica que tothom té dret a rebre l’ensenyament en aquesta llengua.
