L’escultor canari Martín Chirino va treballar esculpint un dels conjunts escultòrics del Valle de los Caídos, al que reconeix que “mai” ha tornat, i considera que, més enllà de la polèmica creada amb l’exhumació de les restes de Franco, al conjunt hi ha “grans peces” de valor artístic que espera que es respectin.
“Jo considero que alguna de les peces que va fer Juan de Ávalos y Taborda són grans peces. El davallament és una peça bella, només per la grandiositat amb la qual està feta i la fidelitat amb la qual va traduir el que havia modelat. A dins [del Valle de los Caídos] hi ha coses que tenen valor i espero que això ho deixin i no ho espatllin. Perquè la història és la història”, va asseverar en una entrevista concedida a Canarias Radio la Autonómica i recollida per Europa Press.
Chirino, al costat d’altres, va ser responsable d’esculpir el treball modelat pel seu llavors mestre, el també canari Manolo Ramos. Es va tractar, ha relatat l’autor, d'”uns grans frisos” del “desembarcament dels legionaris a Almeria”.
“Aquí vaig estar treballant. Ell havia fet els dibuixos i el modelatge i jo vaig ajudar a esculpir. Era molt jove i intentava sobreviure una mica de l’art. Eren grans seqüències amb molts soldadets que havien de ser molt realistes, legionaris, amb el barret i la borla. Ho vaig fer al costat d’altres amics que també estaven estudiant en aquell moment”, ha rememorat.
Chirino recorda aquells temps com alguna cosa “estranya”, tant “com els moments” que els “va tocar viure”. “Miràvem allò i tots teníem el nostre ideari i coneixement del que havia passat, però era un món de supressió terrible i calia fer allò perquè era l’única possibilitat de sobreviure i viure de l’art”, va comentar.
“Mai més hi he tornat, mai”
“Mai més hi he tornat, mai”, va sentenciar, i encara que considera que “Espanya sempre té inquietuds” i “sempre té un passat fosc” en algun “moment caldrà acabar”. Chirino reconeix que “no” sap bé “què opinar” sobre el fons de l’assumpte, encara que considera que “amb tant problema” com hi ha a Espanya aquest, per a ell, “és un més”.
Chirino, que en aquests moments està recuperant-se d’un problema de salut en una clínica de Madrid, ha tancat l’entrevista assegurant: “Espero que no tornem mai a temps passats, que mai van ser millors”.
Fernando Castro: la veu de la crítica
El famós crític d’art en declaracions a La Sexta el passat 28 de juliol titllava el monument feixista com a “escultura reaccionaria” en “un espai anacrònic”. Així com recordava les paraules del decret pel qual es va crear el monument: “un edifici representatiu de la gran croada nacional”. La reflexió de Fernando Castro acaba per eliminar qualsevol referència a la voluntat reconciliadora del monument.
