La diplomàcia espanyola assegura que els drets a la “presumpció d’innocència, a la defensa, a la no autoinculpació o a un judici just” estan “protegits rigorosament” a Espanya, fins i tot “més que en la majoria d’Europa”. Ho diu en un escandalós document sobre el judici de l’1-O que el ministeri d’Afers Exteriors espanyol difon després de les reunions que manté sobre la situació política a Catalunya, on s’afirma que el Tribunal Suprem és “absolutament independent” i que els drets dels presos polítics estan “garantits”. Al text, també es descriu la presó preventiva com una opció que “compleix amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE i la Convenció Europea de Drets Humans” i que els jutges espanyols han considerat “justificada” en el cas del judici de l’1-O. “Els fets comesos entre el setembre i l’octubre del 2017 van ser il·legals i per això els examina un judici al Tribunal Suprem”, diu el document, de tres pàgines i que respon a dues preguntes: “Què va passar el setembre i octubre del 2017?” i “Com es desenvolupa el cas criminal?”.
L’argumentari dels diplomàtics del ministre Josep Borrell i la secretària d’España Global, Irene Lozano, defensa que el judici es fa “amb totes les garanties inherents en un estat democràtic de dret”. “La justícia espanyola és independent del poder executiu i el legislatiu”, defensa, afegint que tot i que sigui “comú” definir els jutges “com a progressistes o conservadors, la realitat és que les seves decisions no es basen en la política, sinó en criteris estrictament legals”. “Els drets individuals són protegits rigorosament en les causes criminals espanyoles, més que a la majoria d’Europa. Els processos respecten els drets fonamentals dels acusats: la presumpció d’innocència, el dret a la defensa, a no autoinculpar-se i a un judici just”, diu el text.
El document nega que els repressaliats es puguin considerar presos polítics i diu que estan acusats de “rebel·lió, sedició i malversació de fons públics”, uns crims “definits pel codi penal espanyol” i que “amb definicions més o menys semblants, estan inclosos en els codis penals de la majoria de democràcies occidentals”. De fet, el text assegura que “cap organització intergovernamental que operi en l’esfera dels drets humans ni cap ONG” ha descrit els presos com a “presos polítics”, oblidant que algunes tan importants com Amnistia o l’Organització Internacional Contra la Tortura han demanat reiteradament l’alliberament dels Jordis.
En aquest sentit, l’argumentari justifica la presó preventiva com una opció legal a Espanya i emparada en la normativa europea. “Sota la llei espanyola, la decisió d’adoptar la presó provisional és totalment del jutge. Aquesta mesura, prevista per la llei espanyola, com per tots els països comparables, fins i tot amb terminis més llargs, compleix amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció Europea de Drets Humans. En el cas que es tracta, el tribunal ha considerat la mesura justificada per una o més circumstàncies: el risc de fuga, el risc de reincidència o la destrucció de proves”, diu el document.
Els fets de la tardor del 2017
Pel que fa als fets dels mesos de setembre i octubre del 2017, l’argumentari de la diplomàcia espanyola els defineix com a “il·legals” i diu que, al Parlament de Catalunya, es van “violar els drets democràtics de l’oposició no-secessionista”. El document descriu els fets del 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia com “aldarulls” i diu que “es van destruir vehicles policials”.
El text també parla del referèndum de l’1-O, que diu que “no va tenir les mínimes garanties democràtiques” perquè “no hi havia registre de votants, ni campanya pel no”. “Hi va haver múltiples irregularitats, i el procés no va ser observat per cap institució internacional reconeguda (OSCE, Consell d’Europa, UE)”, afegeix el document, que diu que la votació es va fer en “circumstàncies absolutament irregulars” i de “considerable tensió”.
La diplomàcia espanyola admet que hi va haver “incidents de violència policial, alguns dels quals estan sota revisió de les autoritats judicials” però assegura que “no va ser sistemàtica”. “Dos persones van ser admeses a l’hospital”, indica, sense donar més xifres de ferits. El document també apunta que l’aleshores president Carles Puigdemont “va rebutjar la crida del govern espanyol per noves eleccions i per la restauració de l’ordre constitucional i estatutari”.
En aquest sentit, s’assegura que l’aplicació de l’article 155 es va aprovar per “un període limitat de temps i per centrar-se en retirar les autoritats del govern Puigdemont i convocar eleccions”. Així, segons el document, “va servir per restaurar el funcionament adequat de les institucions de Catalunya i evitar que seguissin amb un ús il·legal dels recursos de la regió”.
