Diversos col·lectius de drets humans i civils han recollit de moment un total de 122 casos de “violència policial” durant els aldarulls de la darrera setmana per la sentència del Suprem. Per això, han demanat responsabilitat als cossos policials, revisió dels protocols, investigacions judicials i la prohibició tant de les pilotes de goma com els projectils de foam, així com la identificació clara i entenedora per davant i per darrere de tots els agents policials. El dispositiu SomDefensores està format pel centre de drets humans Irídia, la cooperativa d’advocats Iacta, l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta-Novact, Stop Bales de Goma i la Fede, que agrupa entitats de justícia global.
D’aquests casos, 21 ja han estat atesos amb psicòleg i advocat. La immensa majoria de casos són de la ciutat de Barcelona i l’aeroport del Prat i el 60% són per actuacions dels Mossos d’Esquadra. Dels 21 casos ja atesos directament, 15 són per cops de porra al cap: set de Mossos, quatre de Policia Nacional i quatre d’origen desconegut. També hi ha 20 casos de lesions per projectils de foam dels Mossos, dos d’ells al cap i un d’aquests amb ferides de consideració. També han atès vuit casos per impactes de boles de goma de la Policia Nacional, quatre dels quals han perdut un ull, i dos tenen importants lesions craniofacials. També han alertat de possibles maltractaments a la comissaria de la Verneda de la Policia Nacional.
Núria Monfort, de Iacta, ha explicat que durant aquests dies el dispositiu ha atès un centenar de trucades de persones afectades per retencions, identificacions, detencions o escorcolls. Així, cada dia de la setmana passada anava augmentant la pressió policial i creu que això va passar amb una “intencionalitat política”. Finalment van arribar les primeres presons preventives, cosa que els va “sorprendre” molt perquè els atestats policials eren molt genèrics i es basaven més en el context social que en l’actuació individual dels empresonats. Monfort ha recordat que una mesura cautelar com la presó preventiva no pot tenir una finalitat de prevenció general negativa, sinó que això només ho pot fer la pena de presó definitiva.
També s’ha queixat que algunes interlocutòries judicials asseguraven que les manifestacions volien impedir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, cosa que no està passant perquè ningú ha alliberat els polítics presos. Igualment, algunes resolucions judicials criminalitzen, han dit els lletrats, els manifestants que porten la cara tapada o porten ulleres protectores, cosa que Monfort considera normal tenint en compte la retransmissió en directe de les manifestacions, les nombroses identificacions policials i el nombre de ferits per boles de goma.
Per tot això, considera que s’està “democratitzant la violència institucional”, que fins ara, segons ella, només afectava col·lectius vulnerables com migrants o joves, però ara “s’amplia” a més gent. “Els estan jutjant per qui són, no pel que fan”, ha assegurat.
Andrés García Berrio, d’Irídia, ha explicat que en diverses ocasions s’han vist cops de porra al cap, prohibits legalment, cops seguits a persones que són a terra o marxen caminant, “no per dispersar, sinó per castigar, humiliar i atemorir”, trets de foam en zones tranquil·les, o càrregues massives com la de dimarts passat al carrer Mallorca amb Passeig de Gràcia amb milers de persones dispersades quan no estaven fent res.
Carles Guillot, de Stop Bales de Goma, i amb un ull perdut per un projectil d’aquest tipus, ha recordat que el foam també ha afectat els ulls d’alguns ‘armilles grogues’ a França. Sobre la possible responsabilitat de mossos, Guillot ha posat en dubte el conseller d’Interior, Miquel Buch, ja que, segons ell, mai hi ha hagut condemnes policials a agents per actuar de forma negligent. Hi ha una “total impunitat”, ha dit, i per això creu que cal crear un organisme autònom que sí que depuri responsabilitats, fora del “corporativisme sindical”. També ha demanat que els agents vagin clarament identificats per davant i per darrere, i amb números memoritzables.
Buch: “L’actuació policial sempre és després dels atacs violents, sense barricades els mossos no haurien actuat”
Al seu torn, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha assegurat que “l’actuació policial sempre és després dels atacs violents” i ha afirmat que “sense barricades els mossos no haurien actuat”. En una entrevista a TV3, el conseller ha dit que “la policia actua davant de la violència, i les barricades, la crema de contenidors, el trencament de llambordes per a ser llançades i de senyals de trànsit, de mobiliari urbà de de bars i restaurants… això és violència, la policia actua a partir d’aquí, no abans”. Sobre la demanda d’alguns sindicats policials de recuperar les pilotes de goma Buch ha exposat que “no seria assenyat ni responsable” tenir el debat ara perquè fer-ho “a cor calent, a sang calenta, és la pitjor consellera que podem tenir”, ha dit.
El conseller ha confirmat que s’han obert Informacions Reservades (IR) tot i que no n’ha dit la xifra. Ha defensat la feina dels Mossos d’Esquadra que ha dit que tenen “un nivell d’autoexigència elevadíssim” i ha afirmat que “en el cas que es demostri que s’han produït alteracions dels protocols i el que marquen les normatives corresponents” hi haurà “els elements correctors que pertoquen”.
Ha dit que els Mossos són un cos “fiscalitzat per ells mateixos, per Interior i per tant el Govern, pel Parlament de Catalunya”, els mitjans de comunicació i el Síndic de Greuges. Ha dit que s’estan analitzant totes les imatges que s’han produït en les 2.000 manifestacions amb 2 milions de persones al carrer que hi ha hagut aquests dies. “Els mossos s’han trobat amb unes actuacions al carrer inèdites, una violència al carrer que no era coneguda”, ha explicat Buch, que ha dit que al darrera dels manifestants que considera més violents hi ha “un col·lectiu de persones antisistema violentes, però no podem detallar si són d’aquí o d’allà”. Ha afirmat que no comparteix que siguin “independentistes violents” com ha afirmat el ministre Marlaska perquè “el Govern no estigmatitzarà ningú”.
També s’ha pronunciat sobre algunes imatges d’aquests dies que qüestionen l’acció policial com la que mostra un atropellament a Tarragona, o un vehicle amb un manifestant a sobre a l’Aeroport del Prat. “Hi ha imatges que hem vist que no agraden a ningú i que a mi m’interpel·len, és cert, però jo he de mostrar confiança amb les eines del cos per corregir allà on s’hagi pogut equivocar, on no s’hagin ajustat els protocols, a la congruència, oportunitat i proporcionalitat”, ha afirmat.
Sobre l’ús de pilotes de goma ha dit que el Parlament de Catalunya va fer la “recomanació” que no s’utilitzessin i el cos dels Mossos d’Esquadra s’hi va adaptar, però ha insistit que “nosaltres podem actuar sobre els nostres cossos, no sobre els altres”.
Buch ha lamentat que mentre es parla “de fogueres” no es parla “de la sentència, els presos polítics i tot el judici de Tribunal Suprem”. El conseller ha dit que “en cap cas” s’ha plantejat la dimissió i que fer-ho seria “una irresponsabilitat absoluta”. “Aquest país no ha tingut cap conseller d’Interior a qui no s’hagi demanat la dimissió, quan entres al càrrec ja saps que entres en una feina que desgasta, que no és compresa, que és extremadament difícil, i per tant forma part de la normalitat”. Ha dit que considera que durant els setze mesos que porta al càrrec ha fet el que havia de fer. Ha afirmat que ocupa el càrrec per Quim Forn i ha recordat que “les seves declaracions diuen que estem fent la feina que ens pertoca fer”.
