Els crims perpetrats durant la dictadura franquista continuaran impunes. La injustícia espanyola ha rebutjat la querella que el sindicalista Carles Vallejo va presentar contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70 mentre estava detingut. Malgrat que la Fiscalia s’havia mostrat favorable a admetre la querella i investigar els fets denunciats, el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona l’ha acabat rebutjant al·legant que l’amnistia del 1977 és un “obstacle insalvable” per tal d’obrir una causa judicial contra les tortures de policies franquistes que va denunciar el militant del PSUC.
La magistrada Carmen Martínez exposa en la seva resolució, a la qual ha tingut accés ‘El Diario’, que la nova llei de Memòria Democràtica no permet investigar per la via penal els crims franquistes. La jutgessa s’excusa en la prescripció dels fets, així com en l’amnistia que van rebre els treballadors i simpatitzants del règim franquista, i argumenta que la llei de Memòria Democràtica “no deroga” la Llei d’Amnistia del 1977.
Quan la Fiscalia va mostrar-se partidària d’admetre la querella de Carles Vallejo a tràmit, va argumentar que la llei de Memòria Democràtica “imposa” a l’Estat el “deure” d’investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari produïdes durant la Guerra Civil i el franquisme. A la vegada, el ministeri públic recordava que amb la nova legislació i l’anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, “no procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment“.
El ministeri fiscal recordava el passat 21 de setembre l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, drets que són els “principis articuladors del dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari, així com de la pròpia llei de Memòria Democràtica”.
Uns arguments que no han convençut la magistrada, que ha matisat que la llei de Memòria Democràtica no va servir el terme “investigació penal”, sinó que anima les víctimes a emprendre procediments de jurisdicció voluntària, és a dir, comissions de caràcter acadèmic, però no judicial.
Carles Vallejo, quan celebrava la possibilitat que s’admetés a tràmit la seva querella contra els agents policials de la dictadura, insistia que l’admissió a tràmit era clau per obrir una investigació que li permeti exposar els fets, accedir a la informació policial i citar a declarar els policies denunciats que estiguin vius.
