Les restriccions per sequera als àmbits Ter-Llobregat i Darnius-Boadella han entrat en vigor aquest divendres, un cop ha estat publicada la resolució al Diari Oficial de la Generalitat. Aquests dos àmbits estan ara en situació d’alerta i això comporta passar de 9 a 13 les unitats que ho estan, amb un total de 514 municipis en alerta per sequera a 27 comarques. Són 6,7 milions d’habitants. Les restriccions són d’ús agrícola, industrial i recreatiu, però no hi ha afectació a l’aigua de boca. Actualment, els embassaments de les conques internes es troben al 33%, segons la informació facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al seu portal.
Davant la falta de pluges dels darrers mesos, les reserves dels embassaments han continuat baixant. Al sistema Ter-Llobregat, el pantà de Sau (Vilanova de Sau) es troba al 18,41% de la seva capacitat, amb 20,08 hectòmetres cúbics d’aigua. L’any passat es trobava al 39%. Pel que fa al de Darnius Boadella (Darnius) es troba al 32,87% de la seva capacitat, amb un total de 20, 08 hectòmetres cúbics d’aigua. Fa un any en tenia 23,87, un 39,07% de la seva capacitat.
Primeres mesures, que no afecten a l’aigua de boca
Un cop analitzades les recomanacions de l’Observatori de la Sequera i convocat el Comitè de Sequera a finals de la setmana passada, el Govern va prendre dimarts la decisió de declarar l’alerta en els àmbits Ter Llobregat i Darnius-Boadella, un escenari que preveu l’aplicació de les primeres mesures per reduir els consums en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. Pel que fa al subministrament domèstic, en aquest escenari no hi ha limitacions, més enllà de la prohibició d’omplir piscines i de recomanacions per al reg de jardins (fer-ho en dies alterns, en hores de mínima insolació i només per a la supervivència de l’arbrat).
El Pla de Sequera, l’eina per gestionar els episodis d’escassetat d’aigua, està activat des del mes d’octubre del 2021. Des d’aquest moment, s’ha analitzat mensualment la situació amb l’objectiu de determinar si es produeixen canvis en alguna de les 18 àrees en què estan dividides les conques internes en funció de la font de proveïment principal (embassaments, aqüífers o pluviometria).
En l’àmbit del Ter Llobregat, que es troba en l’escenari de prealerta des del febrer d’enguany, fa nou mesos que s’estan aplicant mesures, com l’increment de producció de les dessalinitzadores (del 20 al 90%), que han aportat al sistema més de 54 hm3. Això ha evitat que els embassaments estiguin set punts per sota del seu volum actual (sense l’aigua dessalinitzada, avui el sistema Ter Llobregat estaria a prop del llindar d’excepcionalitat). A més de la dessalinització, en la fase de prealerta s’ha potenciat la producció d’aigua regenerada, fet que ha permès aportar 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic. En la fase d’alerta, es preveu que part d’aquesta aigua regenerada (900 litres per segon) es destini al reg agrícola a través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que els 1.100 litres restants serviran per garantir el cabal ecològic.
També en aquest escenari de prealerta, s’ha contactat amb els ajuntaments i el món local per avaluar i validar l’estat dels plans d’emergència per sequera, a més d’intensificar els missatges d’estalvi cap a la ciutadania i els diferents sectors econòmics.
El Govern va assegurar dimarts que no preveu, ara per ara, entrar en l’estat d’emergència, que sí implicaria restriccions en l’aigua de boca. El següent pas però seria l’excepcionalitat.
