Les reserves de gas al conjunt de la Unió Europea han superat amb escreix l’objectiu del 80% que va fixar la Comissió Europea i al qual s’havia d’arribar abans de l’1 de novembre de 2022 per garantir el subministrament durant l’hivern. Segons les últimes dades recollides per l’associació Gas Infrastructure Europe (GIE), referents al 25 d’octubre, els dipòsits de gas als estats membres es troben a gairebé el 94% de la seva capacitat, molt per sobre els nivells del 35% just abans de l’inici de la guerra d’Ucraïna i també superior als registres de l’any passat, que se situaven al voltant del 75%. No obstant això, els experts alerten que l’estalvi energètic continuarà sent igual de necessari i vaticinen que els preus es mantindran elevats.
A la Unió Europea, pràcticament tots els estats han aconseguit assolir l’objectiu del 80%. L’única excepció és Letònia, amb les reserves al 57%. La xifra a l’Estat és pràcticament la mateixa que la mitjana dels 27, mentre que alguns països com Portugal, Bèlgica o França –aquest últim amb una de les capacitats d’emmagatzematge més altes del continent- freguen el 100%.
Segons els experts, la tasca ha sigut “tot un repte”, en un mercat on l’oferta d’energia és més aviat escassa i sempre sota l’amenaça de possibles talls de subministrament per part de Rússia. No obstant això, també assenyalen que Europa ha tingut certa fortuna per ser capaç de complir amb l’exigit en un temps relativament curt.
“El temps càlid dels últims mesos ha ajudat”, observa l’investigador de la Universitat de Columbia associat al ‘think tank’ CERRE, Kong Chyong. Gràcies a les altes temperatures, la necessitat de consumir recursos per escalfar edificis s’ha reduït, permetent així que les reserves de gas s’omplissin més de pressa. Però hi ha un altre aspecte probablement molt més destacat, i és la política de covid zero adoptada per la Xina.
“L’estratègia xinesa ha frenat la seva economia i ha reduït enormement la demanda; això ha generat noves oportunitats per als proveïdors de gas natural liquat, que han traslladat bona part del gas que havia d’anar a la Xina cap a Europa”, assenyala Chyong.
Efectes sobre els consumidors
Per als consumidors, però, el fet que les reserves de gas es trobin en aquests nivells –no s’hi arribava des de finals de 2020, coincidint amb l’alentiment de l’economia per la pandèmia- no suposarà grans canvis en la factura. Segons Chyong, que els dipòsits estiguin gairebé plens servirà més aviat per assegurar que no caldran talls dramàtics en el subministrament i permetrà a la UE estar preparada, això sí, “per al pitjor” dels casos.
A tot això cal subratllar un altre aspecte, tal com apunta l’analista de recerca del ‘think tank’ Bruegel, Giovanni Sgaravatti. “Hem de tenir en compte que les reserves són només una part de la demanda; […] el més important són les importacions de gas, que ara provenen de països com Noruega, Algèria o els Estats Units”, comenta.
En aquest sentit, Sgaravatti remarca com d’important són les mesures d’estalvi energètic amb les que estan treballant els diferents estats i que tenen com a objectiu reduir el consum entre un 7% i un 15%. Per aquest acadèmic, les campanyes de conscienciació que s’impulsaran de cara a aquest hivern entre la ciutadania són, segurament, “la forma més barata i efectiva de lluitar contra la crisi energètica actual”.
Tot plegat, en un escenari on no es preveu que els preus dels productes energètics tendeixin a la baixa. De fet, segons les darreres dades publicades aquest mateix dilluns per l’Eurostat, la inflació a l’eurozona ha assolit una nova taxa rècord del 10,7% durant el mes d’octubre, sent encara l’energia el principal motor d’aquest augment.
Hivern del 2023
Malgrat que encara cal superar l’hivern de 2022, tots els experts coincideixen a assenyalar que el veritable repte serà la temporada de fred del 2023, quan s’espera que la Xina tingui una economia a ple rendiment i on el flux de gas a la Unió Europea provinent de Rússia previsiblement s’aturarà (actualment representa al voltant d’un 10% de les importacions).
“Els preus es mantindran elevats durant els següents dos o tres anys”, preveu Sgaravatti. Durant aquest període, un dels grans objectius de la UE és accelerar la construcció de noves infraestructures i connexions per reforçar la seguretat del subministrament i per una aposta molt més intensiva per les renovables. Mentre, però, la dependència energètica de països tercers continuarà sent elevada.
