Les vuit dones que van presentar una querella contra l’agent de la Policia Nacional infiltrat en moviments socials de Barcelona lamenten que el jutge “tanqui la porta” a investigar l’operació, després que l’Audiència provincial hagi desestimat els recursos contra la no admissió a tràmit per part del jutjat d’instrucció. “És agressió sexual. No vam donar consentiment al policia, sinó al personatge creat per l’Estat”, han clamat en una roda de premsa, on també han reiterat que van patir “tortura”. Elles, que han fet sentir la seva veu però sense mostrar la cara per protegir-se de la revictimització, preveuen recórrer la decisió i elevar el cas a instàncies internacionals. En un manifest, moviments socials exigeixen depurar responsabilitats.
Deixant la cadira buida, les querellants sí que han volgut fer sentir la seva veu, a través d’una gravació d’àudio, a la roda de premsa que han fet juntament amb l’entitat Irídia -que es dedica a defensar drets civils i polítics-; el sindicat CGT i col·lectius afectats per la infiltració d’un policia nacional en moviments socials del barri de Sant Andreu del maig del 2020 a l’octubre del 2022.
L’agent va mantenir relacions sexuals i afectives amb diverses dones durant la seva infiltració i elles, que van decidir presentar una querella perquè s’investiguessin els fets, han explicat aquest dimarts que volien protegir-se de les “revictimitzacions i l’odi” que han patit, així com el “morbo mediàtic” i el “linxament a les xarxes”. “No només hem estat vexades, enganyades i utilitzades per l’Estat, jugant amb la forma d’entendre les relacions i la sexualitat, sinó que des que es va publicar el cas hem vist com tot el pes del patriarcat queia sobre nosaltres”, han afirmat.
Després que l’Audiència de Barcelona rebutgés investigar la infiltració del policia, en una resolució de fa uns dies que va transcendir aquest dilluns, les querellants consideren que aquesta decisió implica “tancar la porta” a investigar pràctiques que titllen de “repressives”; “legitima la infiltració de policies en moviments socials” i la “criminalització de la protesta”.
Les querellants han dit que el que van viure és “tortura” i agressió sexual”, després de ser “enganyades” i “manipulades” pel policia. “Que un funcionari de l’Estat sàpiga que no aniries amb ell si sabessis que és policia i, tot i així, t’enganyi fent-te anar en contra dels teus principis, és tortura. I si se’n va al llit amb tu, sabent que no tindria mai el teu consentiment, és agressió sexual”, sostenen, per advertir que no es tracta només del policia, sinó d’una “estratègia d’Estat”, “diners públics” invertits i “cadenes de comandament”.
Les advocades Mireia Salazar i Laia Serra han assenyalat que esgotaran “totes les vies de recurs existents per també elevar el cas a instàncies internacionals”. El proper pas serà recórrer al Tribunal Suprem. “Entenem que és un cas emblemàtic d’aquest tipus d’operacions i les vulneracions de drets que comporten, però no és l’únic”, ha recalcat Salazar, advocada d’Irídia.
Serra, advocada per a la CGT, creu que no poden “tolerar” que no s’investiguin uns fets que, ha dit, van tenir una “afectació important” en els moviments socials. Serra també veu “especialment greu” la infiltració en l’acció sindical, ja que hi ha diverses persones afectades afiliades al sindicat. “Representa els drets dels treballadors i aquest és un plus que hem volgut visibilitzar en el procediment, que seguirem fins al final”, ha destacat.
Els moviments socials i col·lectius afectats han publicat un manifest en què exigeixen la investigació d’aquest cas i les altres infiltracions policials, ja que no és l’únic que s’ha destapat; la “immediata finalització” d’aquest tipus d’operacions i l’“assumpció i depuració de responsabilitats públiques”. El manifest, titulat “Juntes contra l’espionatge d’Estat”, compta de moment amb 260 adhesions de persones i col·lectius.
