Restes de la muralla de Barcelona, del baluard, de les antigues casernes de Drassanes i d’antics habitatges han sortit a la llum durant en el primer tram de les obres de la Rambla de Barcelona. Les restes de la muralla de Barcelona i del baluard de Drassanes són del segle XVI; les de les antigues casernes de Drassanes van ser edificades el 1792, mentre que les restes d’habitatges són dels segles XV i XVI. L’arqueòleg Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, destaca que ja eren coneixedors d’aquestes restes, tot i que destaca la trobada d’una font monumental del segle XV.
Després d’una visita als quatre punts oberts de les obres, Maese ha explicat que porten excavant entre tres i quatre mesos i han trobat restes arqueològiques, de les quals ja n’eren coneixedors. A la part més antiga, ha detallat, d’entre els segles XV i XVI hi ha restes de cases, clavegueres, paviments i en concret un paviment decorat que es troba al Museu d’Història de Barcelona; restes de les ruïnes de l’antic convent de Sant Francesc, que es va veure afectat per la construcció del Baluard de Drassanes de finals del XVIII; restes de la muralla de Barcelona del segle XVI i restes de les casernes de Drassanes construïdes a finals del 1700.
Font ornamental
Entre els elements “més extraordinaris”, per exemple, van localitzar a l’espai de vianants de la Rambla les restes d’una font ornamental del segle XV i les restes d’uns paviments decorats amb molts colors també del segle XV. “Això no s’esperava, però devia ser l’habitació d’una casa d’algú important perquè podia construir-se una font i un paviment decorat”, destaca Maese.
En una obra, ha detallat, “l’arqueologia forma part de l’obra” i les promotores tant privades com públiques estan acostumades que el primer pas de l’obra és l’arqueologia i “ho tenen assumit”. “Això comporta més temps perquè tot és manual”, ha afegit.
També ha explicat que a partir d’ara es fa l’excavació, la documentació i quan acabi l’obra, l’arqueòleg director farà l’inventari, estudiarà els materials, els plans i això generarà una memòria que s’entregarà al Servei d’Arqueologia i després se’n farà difusió.
