Aquest mes de gener la Fundació Vila Casas inaugura dues exposicions que no deixaran indiferent. La primera: La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL, comissariada per Natàlia Chocarro (adjunta a la direcció artística de la Fundació) i Cristina Agàpito, directora conservadora de la colección olorVisual. S’inaugurarà el pròxim dia 19 de gener a Can Mario (Palafurgell). La segona: La realitat transformada, comissariada per Llucià Homs, mostrarà l’obra de Josep Guinovart amb tota la seva potència. S’obrirà al públic el pròxim 24 de gener als Espais Volart.
El rostre, colección olorVISUAL, és un recorregut per més de quaranta obres d’artistes nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics. Tots agrupats sota la màxima que “el rostre és el mirall de l’ànima”. Una dita que expressa la certesa de què els humans, trobem el caràcter dels nostres congèneres en les faccions del rostre.
La realitat transformada, és una victòria de la Fundació Vila Casa en el seu objectiu de “Promoció d’artistes i recuperació de trajectòries artístiques d’artistes catalans, és a dir, que viuen o treballen a Catalunya.” Josep Guinovart, un dels màxims exponents de la genialitat de l’art català de postguerra, combatent del règim franquista i pertanyent a l’avantguarda catalana, es mereix una bona exposició que es dediqui a ensenyar les seves obres en retrospectiva, per admirar-lo i que arriba aquest gener a la Fundació Vila Casas. L'”Exposició posa l’èmfasi en la capacitat de l’artista per transformar la realitat i alhora reinventar-se constantment”, d’aquesta manera és descrita una exposició que serà en ella mateixa un triomf.
L’art oblidat de Catalunya: l’art de postguerra
Les contradiccions inherents al franquisme i les cronologies del MNAC i el MACBA, han fet que els artistes plàstics de les segones avantguardes històriques siguin orfes. Per sort, aquest any exposicions d’alta qualitat com Liberxina, al MNAC. L’equilibri impossible (al voltant del duo: Albert Ràfols Casamada i Maria Girona) Museu de Montserrat i Antoni Tàpies. Biografia Política a la Fundació Tàpies. Els han tornat a la plestra pública. Alhora que són exemples de què les noves generacions de comissaris i programadors culturals cada vegada més creuen en les segones avantguardes històriques.
