L’Esquerda és un jaciment complex que s’excava minuciosament des de fa més de 40 anys. Campanya rere campanya, a Roda de Ter una vintena d’arqueòlegs, estudiants i voluntaris ajuden a completar el gran trencaclosques que configuren les restes per comprendre’l millor. En la recta final de la campanya, al sector ibèric hi ha aparegut un element important per explicar com eren els espais domèstics interiors. Es tracta d’un angle de mur amb restes d’una banqueta d’argila. També s’han trobat peces singulars de ceràmica. “S’obren moltes expectatives que esperem resoldre en properes campanyes”, apunta la codirectora de l’Esquerda, Montse Rocafiguera. Els treballs al sector medieval han descobert una clau d’arqueta d’una possible zona de botiga.
Una part important de les excavacions al sector ibèric s’han centrat en un punt amb molts enderrocs on, algun nivell per sota, els arqueòlegs esperen trobar el que semblen cambres. “Ara estem excavant enderrocs molt complexos i s’ha d’excavar de forma sistemàtica perquè aporten molt informació del poblat”, assenyala Montse Rocafiguera, directora de l’excavació.
“Probablement estem davant la destrucció del poblat ibèric ple, i després el nivell està foradat per sitges medievals. Segurament també van aprofitar les pedres de l’enderroc per a la construcció de la muralla medieval”, afegeix Rocafiguera. “Per sota surten habitacions que són anteriors a la fortalesa, però no sabem si són molt anteriors o si funcionaven solidàriament”.
Durant l’excavació de les sitges han trobat que eren molt “riques” en material arqueològic. “Hem trobat peces singulars, diferents tipologies de ceràmica, restes de banyes de cérvol treballades i també peces de ferro”, explica la codirectora de les excavacions al sector ibèric. Una de les peces singulars és un fragment de ceràmica del taller de Roses, una peça que es podria situar al segle III aC feta a imitació de les ceràmiques gregues, però sense la seva qualitat. Precisament, els treballs d’enguany amb la retirada i estudi de tot aquest material “prepara” una campanya per l’any vinent que, esperen, sigui molt “productiva”, afegeix Rocafiguera.
Un altre focus de treball ha estat al sector est del poblat, a redós de la muralla, on l’any passat ja es va descobrir una torre rodona inscrita en una de les torres quadrades. En aquest punt, obert per primera vegada, és on ha aparegut les restes d’una banqueta d’argila. “No és la primera banqueta que trobem, però sí en aquests nivells. És una estructura comuna en el món ibèric, però difícil de trobar”, explica Rocafiguera.
Troben indicis d’una botiga a la part medieval
Un equip d’arqueòlegs i estudiants també estan excavant aquests dies a la zona medieval del jaciment. Ho han fet en dues fases, la primera durant dues setmanes de juny i juliol i ara durant aquest agost. Entre les troballes més importants destaquen les restes del que podria ser una botiga en un espai que anomenen ‘habitació 61’. S’ha pogut completar l’excavació iniciada fa uns anys des del nivell de l’enderroc, des de les teules fins als carbons del terra perquè se sap que un incendi va posar fi al poblat. Els arqueòlegs han identificat quatre habitacions que estan connectades i un espai exterior.
La codirectora de les excavacions i professora de la UB Esther Travé ha explicat que dues de les estances servien de celler -han trobat suports de bota- i en una altra han trobat “alguns paral·lels i lloses planes a sobre que podria ser un taulell”. Una informació que caldrà corroborar en properes excavacions. Precisament aquesta setmana ha aparegut una petita clau d’arqueta en un retall d’una paret que “confirmaria la hipòtesi de la botiga”, si bé desconeixen què s’hi guardava. “Hi podien guardar qualsevol cosa del dia a dia, des de diners, capses o claus”.
Visitar el jaciment
Durant aquest any també s’ha treballat en la redacció del Pla director del jaciment. Una de les accions que preveu és, precisament, fer accessible un dels espais perquè el públic el pugui visitar. La idea és restaurar l’entorn de l’anomenada casa 3 per poder-la explicar. Tot i això, encara no tenen assegurat el finançament per tirar-ho endavant. “És un espai que ens permet explicar molt bé l’ocupació del període ibèric ple i sobretot que l’Esquerda no és un poblat, sinó una ciutat”, afirma Montse Rocafiguera. “La naturalesa del jaciment que tenim és com si féssim arqueologia urbana”, puntualitza.
