La màgica i fantàstica Lazzaro feliz d’Alice Rohrwacher arriba aquest divendres a la gran pantalla, una pel·lícula que va rebre tres guardons en la darrera edició del Festival de cinema de Sitges (el premi especial del jurat, el de la crítica i el jurat jove al millor llargmetratge de gènere fantàstic) i millor guió (ex aequo) al Festival de Cannes. Sergi López és un dels actors que participen en aquest film molt crític amb la societat capitalista. També s’estrenen tres films amb part de producció catalana com Ana de día d’Andrea Jaurrieta, Comandante Arian d’Alba Sotorra i I hate New York de Gustavo Sánchez. Totes elles arriba a la gran pantalla en una setmana amb un total de 19 estrenes.
Lazzaro feliz és la història de la trobada entre Lazzaro, un jove pagès, i Tancredi, un jove noble arrogant que s’avorreix a la Inviolata, un petit poble que es troba lluny del món, controlat per la Marquesa Alfonsina de Luna. Els dos segellen la seva peculiar amistat en el moment en què Tancredi organitza el seu propi segrest i demana ajuda a Lazzaro. Aquesta amistat permetrà a Lazzaro travessar el temps i viatjar anys després a la ciutat a buscar el seu amic.
Un dels actors que participen al film és el català Sergi López, qui es posa a la pell d’un rodamón anomenat Último i que fa el que pot per guanyar-se la vida. En declaracions a l’ACN, López va recalcar que si per una cosa destaca el film és perquè “és desarmant”. I ho és, va explicar, perquè el seu protagonista, el Lazzaro, interpretat per Adriano Tardiolo, és “un personatge desarmant en un món de grans i enormes enganys que es perpetuen” i perquè “torna a una cosa tan senzilla com posar-se al lloc de l’altre” i això, va afegir, en un moment com l’actual amb tanta competitivitat i ambició “és desarmant”.
Comandante Arian (Alba Sotorra, 2018)
A Comandante Arian, Alba Sotorra s’endinsa a primera línia de la guerra de Síria per documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país contra el Dáesh (ISIS) i la seva revolució feminista a Rojava. Sotorra segueix a la comandant Arian, de 30 anys, qui forma part de les YPJ, les Unitats de Defensa de les Dones, un cos militar format exclusivament per dones l’any 2012, amb l’objectiu de protegir-se del Dáesh i de transformar la societat patriarcal en la qual viuen. En aquesta història, Arian guia a un batalló cap a Kobane amb la missió d’alliberar a la població que viu sota el jou del Dáesh i fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita.
I hate New York (Gustavo Sánchez, 2018)
Gustavo Sánchez dirigeix el documental I hate New York, en el qual s’endinsa durant 10 anys en les vides íntimes de quatre dones artistes i activistes transgènere de la subcultura underground de la ciutat. El documental està produït pel director J.A. Bayona i mostra una altra cara de la transsexualitat, la de persones inconformistes i revolucionàries.
Ana de día (Andrea Jaurrieta, 2018)
La pel·lícula Ana de día, l’òpera prima d’Andrea Jaurrieta, directora sorgida de l’ESCAC, va tancar el D’A Film Festival Barcelona passat al Teatre del CCCB. Una cinta, amb producció catalana, que, com va explicar la seva directora a l’ACN, es pregunta si es pot fugir d’un mateix o no. Jaurrieta va escollir un personatge femení i jove, interpretat per Ingrid García-Jonsson, que sembla que tingui un camí traçat molt concret i en el qual “tot ha de ser perfecte i correcte, però davant la disjuntiva quan de cop li apareix una doble fa que es pregunti per primera vegada qui és realment i què vol fer” amb la seva vida. De fet, la seva protagonista, l’Ana descobreix que té una doble idèntica a ella i que ocupa el seu lloc, sense que ningú ho noti, va a casa dels seus pares, està amb la seva parella i fa la seva vida.
Mandy (Panos Cosmatos, 2018)
Panos Cosmatos va guanyar el premi a millor director per Mandy al Festival de Sitges darrer. Al film, Red Miller, interpretat per Nicolas Cage, està enamorat de Mandy, una dona fascinant. Quan el líder d’una secta irrompi amb els seus monstruosos sequaços a la vida idíl·lica de Red, a aquest no li quedarà més remei que jurar venjança. Mandy és un thriller d’acció amb molta sang i tocs de gore.
Cage va assegurar a Sitges que Mandy és única en la història del cinema. I sobre com va preparar el paper d’aquesta història, en el qual se’l veu sofrir molt, va explicar que anteriorment al rodatge havia tingut un accident i va estar un temps en cadira de rodes. Quan va poder fer el film és quan es recuperava i tota la ràbia que tenia acumulada per estar en una cadira de rodes la va passar al seu personatge. Pel que fa la seva interpretació, Panos Cosmatos va dir que li recordava al sofriment de personatges com el de Ben-Hur interpretat per Charlton Heston.
Bergman, su gran año (Panos CosmatosJonas Beckman, 2018)
Arriba a la gran pantalla el documental Bergman, su gran año de Jane Magnusson. Una cinta que retrata al famós i aclamat director de culte Ingmar Bergman, qui entre 1957 i 1963 va filmar alguns dels grans clàssics de la història del cinema, va produir varies creacions teatrals i va dirigir sis pel·lícules per televisió.
Bienvenida a Montparnasse (Léonor Serraille, 2017)
La pel·lícula Bienvenida a Montparnasse és l’òpera prima de la directora Leonor Serraille, qui va guanyar la ‘Cámara de Oro’ al Festival de Cannes. La Paula, interpretada per Laetitia Dosch, torna a París després d’un llarg període fora amb el seu gat sota el braç i sense diners a la butxaca, i ningú a qui poder trucar. Tot i això, ella està decidida a prendre les regnes de la seva vida.
Cuando yo no esté (Nicolas Cuche, 2017)
La cinta Cuando yo no esté és un drama anglès dirigit per Niall Johnson i que es basa en la novel·la bestseller de St John Greene. La pel·lícula explica la història de Singe i Kate, una parella de North Somerset, que van veure com la seva vida canviava quan a ella li va diagnosticar un càncer de mama incurable.
Detectiu Conan (Yuzuru Tachikawa, 2018)
El film d’animació Detectiu Conan dirigida per Yuzuru Tachikawa s’estrenarà aquest divendres en català. El detectiu Conan ha d’investigar una explosió que té lloc el dia de la inauguració d’un gran complex turístic a Tòquio.
Dogman (Matteo Garrone, 2018)
S’estrena Dogman de Matteo Garrone i té com a protagonista Pietro De Negri, qui regenta una perruqueria canina a les afores de Roma. Tot i aquesta tranquil·la professió, amaga un fosc passat. Pietro va assassinar a Giancarlo Ricci, un boxejador que a més és un delinqüent, torturant-lo durant set hores i va aconseguir així un lloc en els crims més cruels de la història d’Itàlia.
El amor y la muerte (Arantxa Aguirre, 2018)
Un altre documental que s’estrena aquesta setmana és El amor y la muerte d’Arantxa Aguirre. La cinta recrea la història apassionant i turmentosa del compositor català Enric Granados en la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, els seus viatges a Madrid, París i Nova York. Al relat s’hi entrecreuen noves versions de les seves obres mestres a càrrec d’intèrprets com Rosa Torres-Pardo, Evgeny Kissin, Cañizares, Arcángel, Rocío Márquez, Carlos Álvarez o Nancy Fabiola Herrera.
Fahrenheit 11/9 (Michael Moore, 2018)
Torna a la gran pantalla Michael Moore, el documentalista guanyador d’un Oscar per Bowling for Columbine i la Palma d’Or per Fahrenheit 9/11, qui ara retrata de nou la realitat sociocultural d’Estats Units i el convuls moment polític que viu el país. El títol de la pel·lícula Fahrenheit 11/9 fa referència al 9 de novembre del 2016 quan Donald Trump va guanyar les eleccions i es va convertir en president d’Estats Units.
La quietud (Pablo Trapero, 2018)
Pablo Trapero dirigeix l’argentina La quietud. Dos germanes es retroben després de molt temps d’estar separades. Una torna pel delicat estat de salut del seu pare, mentre que l’altra pretén que res ha canviat. Amb la seva mare, les tres es veuran obligades a reconstruir el passat i enfrontar-se als desafiaments que van apareixent en el present.
Maquia, una historia de amor imortal
Maquia, una historia de amor imortal és una cinta d’animació japonesa de Mari Okada, que també va ser premiada a Sitges en la categoria de millor film oficial fantàstic discovery. En aquesta història, el poble de Iorph viu allunyat de les terres dels homes. La Maquia és una joven Iorph orfe que tot i viure en pau rodejada d’amics se sent sempre sola. Tot canviarà en el moment en què l’exèrcit Mezarte els envaeix en busca de la sang que els permetrà mantenir-se joves durant segles.
Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte (Fede Álvarez, 2018)
El film es tracta de l’adaptació de la novel·la Lo que no te mata te hace más fuerte de l’escriptor suec David Lagercrantz, quarta entrega de la saga Millennium de Stieg Larsson. El director uruguaià Fede Álvarez dirigeix aquest thriller de producció nord-americana on l’actriu de The Crown, Claire Foy, encarna Lisbeth Salander, el personatge protagonista de la saga. Sverrir Gudnason, Vicky Krieps, Sylvia Hoeks, Claes Bang i Stephen Merchant l’acompanyen en el repartiment. La jove hacker Lisbeth i el periodista Mikael Blomkvist es troben atrapats en una xarxa d’espies, ciberdelinqüents i funcionaris corruptes del govern.
Overlord (Julius Avery, 2018)
El guionista australià Julius Avery dirigeix Overlord, que també va passar per Sitges, una pel·lícula de terror bèl·lic en què un grup de soldats americans són enviats a França, ocupada pels nazis, la nit abans del dia D per completar una missió essencial per guanyar la Segona Guerra Mundial. Però amb la formació bàsica que tenen, no estan preparats per fer front als nazis, que realitzen experiments grotescos en un laboratori amb els habitants de la localitat. En aquesta pel·lícula nord-americana produïda per J.J. Abrams, els soldats aliats hauran de salvar el món de l’exèrcit nazi, que no disposa d’uns soldats habituals, sinó manipulats genèticament. Entre el repartiment hi ha l’actor Wyatt Russell (Black Mirror), Pilou Asbæk (Joc de Trons, Borgen) i Iain De Caestecker (Agents of S.H.I.E.L.D.), a més de Jovan Adepo, Bokeem Woodbine, Jacob Anderson i Hélène Cardona.
The Unthinkable (Victor Danell, 2018)
La pel·lícula The Unthinkable, que arriba a la gran pantalla en català, és un thriller de gènere de catàstrofes que succeeix a Suècia. El país nòrdic s’enfronta a un misteriós atac i l’Àlex es veu forçat a tornar a casa. Entre explosions i accidents espectaculars, s’enfrontarà amb el seu pare i es retrobarà amb el seu amor de joventut. Però haurà de deixar enrere el passat i cooperar amb tothom si vol sobreviure. Victor Danell dirigeix aquesta superproducció sueca que recorda a produccions de Hollywood, però aquesta vegada té com a objectiu de l’atac una capital europea, Estocolm. Viure a contrarellotge fa replantejar als ciutadans què és el que importa a la vida i què canviarien abans que sigui massa tard. Entre el repartiment hi ha Christoffer Nordenrot, Lisa Henni, Jesper Barkselius, Pia Halvorsen i Magnus Sundberg.
Tu hijo (Miguel Ángel Vivas, 2018)
José Coronado protagonitza Tu hijo, un drama sobre la vida d’un doctor que busca venjança en veure que la justícia no fa res per detenir els culpables de la brutal pallissa que va rebre el seu fill. Tenia 17 anys, i a la sortida d’una discoteca l’agressió el va deixar en estat vegetal. Des d’aleshores la vida del doctor Jaime Jiménez es descompon. Del director sevillà Miguel Ángel Vivas, el repartiment d’aquesta coproducció espanyola i francesa el completen, a part de Coronado, Ana Wagener, guanyadora d’un premi Goya a millor actriu de repartiment i que va col·laborar amb Vivas a la seva pel·lícula Secuestrados, i Pol Monen, actor nominat al Goya revelació 2018. També hi són Ester Expósito, Sergio Castellanos i Sauce Ena.
Rebeldes de Hindostan (Vijay Krishna Acharya, 2018)
Des d’Índia, s’estrena Rebeldes de Hindostan, una pel·lícula d’acció i aventures dirigida per Vijay Krishna Acharya. Se situa a Índia l’any 1795, on la companyia britànica de les Índies Orientals que governa gran part del país s’enfronta a un gran desafiament. Un grup de rebels liderats per Khudabaksh Azaad (Amitabh Bachchan) representa una amenaça pel govern i aspira a alliberar el país dels britànics, en concret del subcontinent d’Índia conegut com a Hindostan.
