Les defenses han començat a demanar l’amnistia per als 27 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1-O a Girona. Després que el jutjat donés deu dies a les parts i a la fiscalia per posicionar-se sobre l’aplicació de la llei, ja s’ha rebut la primera petició. La signa la defensa d’un dels policies, que demana aplicar l’amnistia tant al seu client com a la resta d’investigats. L’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, recull que les càrregues policials “per impedir” el referèndum queden emparades per la llei, i que els delictes que poguessin haver comès els policies -se’ls investiga per lesions- es van dur a terme “en defensa de la legalitat i l’ordre constitucional”. Fins i tot, aplicant la força “en la seva mínima expressió”.
La causa per les càrregues en sis col·legis electorals a la ciutat durant el referèndum la porta el jutjat d’instrucció 2 de Girona. Es va obrir arran de la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
La causa s’ha anat allargant en el temps i fins i tot ha acabat trossejant-se en diferents peces. El juny del 2021, el jutjat ja va deixar impunes les càrregues a Sant Julià de Ramis. I el desembre de l’any passat, va arxivar provisionalment la causa contra els 27 policies nacionals que van actuar a Girona.
Ho va fer a petició de la fiscalia, després que l’Audiència resolgués que només se’ls podia acusar per delictes lleus de lesions i argumentant que, o bé els fets havien prescrit, o bé se’ls podia aplicar l’eximent que preveu el Codi Penal per actuar en compliment d’un deure. En aquest cas, impedir la celebració del referèndum de l’1-O.
Els advocats voluntaris van recórrer les interlocutòries d’arxiu i ara fa uns mesos l’Audiència de Girona els va donar la raó. El tribunal va tombar l’arxiu que havia dictat el jutjat i li va ordenar tirar endavant el judici contra els policies; en aquest cas, també per delictes de lesions (a més del de lesions lleus).
Amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, a finals de juny el jutjat d’instrucció 2 de Girona va enviar una providència a les parts i a la fiscalia. L’escrit els donava un termini de deu dies perquè donessin a conèixer les seves postures en relació a la causa contra els 27 policies nacionals.
Ara, les defenses dels agents ja han començat a demanar-ne l’amnistia. De moment, el jutjat ja ha rebut l’escrit d’una d’elles, on demana que la mesura de gràcia s’apliqui no tan sols al seu client sinó també a la resta d’agents que van prendre part a les càrregues de Girona aquell 1 d’octubre del 2017.
“Proporcionalitat i mesura necessàries”
L’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, recorda que tots els investigats van participar “a les actuacions policials per impedir el referèndum”. I que aquest és un dels supòsits que queden emparats per l’amnistia.
El text destaca que els agents van intervenir “en compliment de les seves funcions” i que van fer-ho “amb la proporcionalitat i la mesura necessàries”. També tenint en compte “la situació complexa” amb què es van trobar i “els mitjans escassos” que tenien les forces policials “per evitar l’acció de milers de ciutadans congregats als centres de votació”.
L’escrit també subratlla, específicament, que el fet que l’amnistia s’estengui “a les accions delictives que es poguessin haver executat en defensar de la legalitat i l’ordre constitucional” en cap cas suposa “un desmèrit o un retret” cap als policies. “No implica la seva criminalització, ja que la presumpció d’innocència és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic; lluny d’això, vol alleugerir la seva situació processal i, amb això, les tensions derivades d’uns fets que s’emmarquen en un moment determinat”, hi afegeix el text que s’ha entrat al jutjat.
Per això, i remetent-se a l’articulat de la llei, l’escrit sol·licita l’amnistia per als 27 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1-O de Girona. I aquí, la defensa precisa que se’ls va investigar arran “de simples fotografies”, sense “acreditar” que cometessin els delictes o bé “per l’aplicació de l’ús de la força en la seva mínima expressió” que tindria “una il·licitud dubtosa, ja no penal sinó ni tan sols administrativa”.
