Les comunitats autònomes governades pel PP han començat a presentar els recursos davant del Tribunal Constitucional que havien anunciat contra la Llei d’amnistia. Madrid, Andalusia, Cantàbria, Múrcia i Aragó els han registrat aquest dilluns, i el govern del País Valencià acordarà la seva presentació aquesta tarda. A més del govern de Cantàbria, també l’ha registrat ja el Parlament d’aquesta comunitat, mentre que el govern del La Rioja presentarà el seu recurs dimarts. Els recursos van acompanyats de la petició de recusació de diversos magistrats progressistes a qui el PP vincula amb el PSOE per intentar bolcar la majoria. El termini de presentació dels recursos expira el pròxim dimecres, 11 de setembre.
L’ofensiva de les comunitats del PP segueix la pauta que va marcar el passat dijous el mateix Partit Popular, quan va registrar un recurs d’inconstitucionalitat que quedarà en mans del nou magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías, de caire conservador.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha afirmat que el seu govern actua “en defensa de la igualtat de tots els espanyols davant la llei, la seguretat jurídica i la divisió de poders”.
La batalla de les recusacions
El ple del Tribunal Constitucional iniciarà aquest dimarts el debat sobre l’amnistia. Té sobre la taula l’admissió a tràmit –que previsiblement prosperarà- d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem per la no aplicació de la llei d’amnistia sobre un cas de desordres públics a Girona. El debat del recurs del PP no començarà fins al ple del 24 de setembre.
També debatrà per primera vegada sobre les recusacions i abstencions. El recurs del PP i de la Comunitat de Madrid va acompanyat d’una petició de recusació de tres dels 12 magistrats del TC: el president, Cándido Conde-Pumpido, l’exdirectora general de la Moncloa Laura Díez i l’exministre Juan Carlos Campo. Tots per la seva “pública i notòria vinculació ideològica amb el PSOE”.
La setmana passada Campo (que s’havia manifestat contrari a l’amnistia) ja va demanar apartar-se de les deliberacions pel seu paper com a exministre socialista. Una decisió que ha de ratificar el ple del Tribunal Constitucional d’aquesta setmana i que deixa la majoria progressista amb només un vot d’avantatge davant els conservadors, sis vots a cinc.
El PP pretén apartar de la discussió dos magistrats més, fet que bolcaria la majoria a favor dels conservadors, però fonts del TC ja van apuntar la setmana passada que aprofitaran un precedent creat pel sector conservador el 2021 –per no acceptar recusacions contra la sentència del procés- per evitar que s’aprovin aquestes peticions.
Entre sis mesos i un any
Fonts del TC van apuntar la setmana passada que la resolució de la qüestió de fons de la llei d’amnistia es resoldrà en un termini d’entre sis mesos i un any. Els recursos d’empara es resoldran mitjançant una sentència unificada, mentre que els recursos presentats pel PP i les comunitats autònomes i les qüestions d’inconstitucionalitat tindran cadascun la seva respectiva sentència.