Els habitatges d’ús turístic (HUT) registrats a les comarques gironines representen un 43,9% dels que hi ha donats d’alta a tota Catalunya. En concret, són 42.897 dels 97.696 totals. A més, els HUT a la demarcació s’han multiplicat per quatre durant l’última dècada. I és que s’ha passat de 10.136 pisos turístics registrats el 2013 a les comarques gironines, a 42.897 (en dades fins al 15 d’abril d’aquest 2023). Des de la Direcció General de Turisme de la Generalitat alerten, però, que això no significa necessàriament que hagi augmentat l’activitat, sinó que “les dades només indiquen que n’hi ha més de legalitzats”. La llei que regula aquesta activitat econòmica a Catalunya es va aprovar el 2012.
Les comarques gironines concentren gairebé la meitat dels habitatges d’ús turístic que tenen llicències a tota Catalunya. Actualment, representen el 43,9% dels que hi ha registrats arreu del país i la tendència no és nova. De fet, és un percentatge bastant similar al de fa deu anys. El 2013, els HUT ubicats en aquesta demarcació representaven el 42% del total dels que hi havia repartits pel territori. En xifres absolutes, aleshores hi havia 10.136 llicències d’HUT de les 24.123 totals.
La subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística de la Generalitat, Anna Martínez, atribueix aquesta concentració al fet que a Girona acumula molts “pols turístics” on la demanda d’allotjament fa que aquest model vagi a l’alçada, com és el cas del Pirineu, la ciutat de Girona i, sobretot, la Costa Brava.
De fet, per comarques, on més habitatges d’ús turístic hi ha actualment és a l’Empordà. El Baix Empordà n’acumula 16.799 i l’Alt Empordà en té donats d’alta una xifra molt similar: 16.125. A la resta de la demarcació, la xifra és significativament inferior. La Selva en té registrats 6.871; la Cerdanya, 980; el Gironès, 959; la Garrotxa, 403; el Ripollès 559; el Pla de l’Estany, 200 i la part d’Osona que pertany a Girona en té un.
Durant l’última dècada, on més han augmentat els registres d’HUT és a la Cerdanya, on s’ha passat de 44 llicències (2013) a 980 (2023); és a dir, que s’han multiplicat per vint. La segona comarca on més han incrementat és al Gironès, multiplicant-se per quinze i passant de les 61 a les 959. Per la seva banda, al Pla de l’Estany s’han enfilat de les 13 a les 200. Les comarques de Girona on l’increment ha estat menor són la Selva, que tenia 1.849 HUT el 2013 i segons les últimes dades n’acumula 6.871, i el Baix Empordà, que ha passat de 4.354 a 16.799.
Registrar els HUT
Des de Turisme insisteixen a dir que la normativa que obliga aquesta activitat a estar registrada serveix per “evitar que es converteixi en una competència deslleial per al sector i regular-la”. Detallen que l’activitat no és nova i que “donar-los d’alta serveix per tenir dades de quants n’hi ha a cada zona”. La llei que els regula es va aprovar a Catalunya el 2012 sent “pionera a Europa”.
Es consideren habitatges d’ús turístic tots aquells immobles sencers o llars compartides que es lloguen per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies. Per donar-los d’alta, cal consultar si l’Ajuntament del municipi on està ubicat ho permet i, si és el cas, sol·licitar-ho a la Generalitat. “Regular-los garanteix que s’adeqüen a la normativa perquè ho comproven els ajuntaments i permet establir un control”, diu Carmona.
Per tramitar l’alta, cada localitat imposa una taxa de registre (si no s’ha decidit no atorgar més llicències, com ha passat a Barcelona, o bé s’aplica una moratòria, com és el cas de Girona). I, un cop s’obté el permís per començar l’activitat, s’ha d’abonar la taxa turística per hoste i nit i comunicar també la identitat de les persones que s’hi allotgen als Mossos d’Esquadra, com fa tot el sector hoteler. A més, els propietaris estan obligats a penjar el número de registre a les plataformes on promocionen aquest habitatge.
9,7 MEUR en sancions
Tot i que la regulació i les taxes que s’imposen als HUT depèn de cada Ajuntament, les sancions per fer aquesta activitat sense tenir l’habitatge donat d’alta són les mateixes per tot el territori. Segons detalla Turisme, les infraccions lleus es penalitzen amb un advertiment o amb una multa de fins a 3.000 euros. Les greus suposen una multa d’entre 3.001 i 60.000 euros o la suspensió de l’activitat durant un any com a màxim. Per últim, les infraccions considerades molt greus comporten una multa d’entre 60.001 i 600.000 euros, la suspensió temporal de l’activitat (per un temps màxim de dos anys) o, fins i tot, el tancament definitiu de l’establiment.
La subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística detalla que per controlar els registres es fa “activitat inspectora a través de l’entorn digital”. És a dir, que es comprova que l’oferta d’aquest tipus d’allotjament en línia acrediti estar donat d’alta al registre. Per incompliment de la normativa, des del 2013 s’han imposat a Catalunya al voltant de 1.700 sancions amb les quals s’ha recaptat, segons dades facilitades per Turisme, prop de 9,7 MEUR. A més, actualment hi ha uns 300 expedients més en tràmit.
