“Mas condemnat, Homs també, ara els Pujol. Aleshores, què s’ha fet malament?”. Així s’expressava l’exresponsable de la Unitat Central de Suport Operatiu de la Policia Nacional Enrique García Castaño en una conversa de Whatsapp amb l’exnúmero dos d’Interior, Francisco Martínez, sobre l’Operació Catalunya.
És sabut que les clavegueres de l’Estat han operat al marge de la llei amb plena consciència, però no deixa de sorprendre amb la naturalitat amb la qual tractaven i justificaven les pràctiques irregulars contra tot aquell que suposava una “amenaça” per l’Estat espanyol.
L’ACN ha tingut accés a converses incloses en la causa oberta pel ‘cas Kitchen’. El 27 d’abril del 2017, amb Fernández Díaz rellevat per Juan Ignacio Zoido com a ministre de l’Interior, Martínez escrivia a Castaño: “Villarejo és bo si investiga Ignacio González i dolent si investiga els Pujol… Això no pot ser”. Castaño responia lamentant que “ja s’han oblidat que tot el que vam fer està donant resultats”.
El 22 de maig del 2017, coincidint amb la publicació de les lleis de ruptura de la Generalitat, Castaño, que després de la seva destitució de la cúpula policial havia estat enviat com a comissari a una comissaria al sud de Madrid, és taxatiu: “Quina pena, es filtra el document de la Generalitat i no passa res”.
En els xats entre Martínez i Castaño —que s’allarguen entre 2015 i 2018— s’hi parla de l’ús d’informes que sovint acaben filtrats a mitjans. L’11 de març del 2015, Enrique García Castaño, que aleshores era responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu, va comunicar també a Martínez que va “preparar” per al Director Adjunt Operatiu (DAO), Eugenio Pino, “un informe Podemos-Bildu“.
El paper de la premsa patriòtica
L’entramat que maquinaven aquests personatges no hauria arribat tan lluny sense les aliances amb mitjans espanyolistes, a través dels quals difonien la informació dels informes. El mateix Castaño explicava que la informació de Podemos-Bildu va aparèixer publicada al diari ‘ABC’. Poc després assegurava que una notícia apareguda a ‘La Razón’ havia posat contra les cordes “el col·laborador que tinc a Bildu” perquè “els detalls són molt precisos”.
En un altre dels casos, el 31 d’agost del 2015, Castaño diu al llavors número dos d’Interior que han de prendre un cafè amb Pedro J. Ramírez, que “està a favor de donar canya als ‘catalinos’ i a Podem”. “Necessita sortir fort a l’octubre amb ‘El Español’”, va concloure. I és que aquest periodista va tenir un paper clau en l’Operació Catalunya.
El 14 d’octubre del 2015 el digital ‘El Español’ inicia el seu recorregut amb el contingut de la comissió rogatòria a Andorra contra els Pujol. Un dia abans, el comissari Castaño s’ho atribueix: “Traiem els documents de la comissió rogatòria a Andorra”. El llavors número dos d’Interior li respon: “Joder, què bo”.
Temien un atemptat l’1-O
L’agost del 2017, Martínez i Castaño ja havien estat rellevats de la cúpula d’Interior, però mantenien la comunicació. El 17-A, un cop produït l’atemptat a la Rambla, van provar de quedar per dinar. Castaño va demanar que fos “abans de l’1 d’octubre” perquè creia que en aquella data —la del referèndum de l’1-O— hi podia haver “un 11 de març”.
“Tant de bo s’equivoquin els que m’ho expliquen”, escriu. Martínez li va preguntar per la font: “Americans?”. García Castaño va respondre: “No, moros”, “no solen equivocar-se”. Posteriorment, Castaño va apuntar que pensava que l’objectiu d’aquest atemptat de l’1-O seria “Madrid o el sud: Rota o Gibraltar”, perquè “Al-Qaeda busca el que és espectacular”.
Crítiques a Interior i als Mossos pel 17-A
Un cop van rebre informacions del primer atemptat del 17-A, Castaño va comentar que les imatges “són la pera” i Martínez va respondre: “Horrible”. En les següents 48 hores, tots dos van especular sobre l’autoria del DAESH o Al-Qaeda, i van acabar criticant la manca de previsió del Ministeri de l’Interior, on segons Castaño “ningú investiga de veritat”, i l’operatiu dels Mossos d’Esquadra. Segons Castaño, “si els Mossos haguessin fet una investigació seriosa s’haurien pogut evitar els atemptats”.
Martínez feia preguntes en la mateixa direcció i sobre el fet que no es detectés ni la radicalització ni l’emmagatzematge de bombones de butà. Castaño va respondre: “Ho portem parlant molt de temps. No s’investiga, no es trepitja el carrer”.
El comissari sostenia que els Mossos van matar els terroristes “perquè no tenien altre remei”. “La mort de l’últim, com es veu a les imatges, va ser un nyap. Si el cinturó fos autèntic els hauria passat per damunt”, va dir. També van criticar el fet que el major i llavors cap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, anunciés mesures complementàries a l’alerta 4 per part de la Generalitat “sense comptar amb Interior”.
Castaño també va explicar a Martínez que malgrat que els Mossos i la Guàrdia Civil es van fer càrrec inicialment de la investigació dels atemptats fent el seguiment de la furgoneta llogada i dels mòbils, Barón, que era el màxim responsable de la lluita antiterrorista de la Policia, “va començar a queixar-se, i Andreu (el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu) li va donar una part de les punxades” telefòniques.
Poc després, el mateix Castaño explicava que Guàrdia Civil i Mossos havien signat “fa anys” un protocol d’actuació de cooperació en lluita antiterrorista, però el cap de la Comissaria General d’Informació “no volia tracte amb ells”. Fins i tot “hi va haver una denúncia a l’Audiència dels Mossos contra la Comissaria General d’Informació”.
Pel que fa al paper del president de la Generalitat en aquell moment, Carles Puigdemont, Castaño es va referir a unes declaracions que havia fet i el va insultar dient que era un “mamó i fill de puta”.
“Cal actuar en conseqüència” a Catalunya
En aquesta línia, el 26 d’agost del 2017, Castaño lamentava que “com s’esperava”, la manifestació de repulsa dels atemptats va ser “una manipulació total per part de l’independentisme“, que “s’ha passat les víctimes de l’atemptat pel forro amb total immunitat”.
“Reconec el valor del monarca per no resignar-se a acceptar Catalunya com un territori estranger”, deia el comissari en referència a Felipe VI, “però això està perdut, no hi ha res a fer. Només decidir si Espanya es resigna, o no. I si la resposta és no, aleshores caldrà obrar en conseqüència. La solució? A la cantonada”, va escriure.
