700.000 independentistes en la marxa de la Diada. Aquesta és la xifra que va fer pública l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sobre la participació en la manifestació d’aquest 11 de Setembre; una protesta titllada “d’èxit rotund” fruit de l’alt “compromís ciutadà”.
Tot i que els carrers es convertissin en una riuada de banderes independentistes emmarcada en un ambient festiu amb la ciutadania a peu de canó; el descontentament polític s’ha evidenciat en les pancartes i els càntics que reflectien la poca esperança dipositada en els polítics actuals: “Govern DUI o dimissió”, “la gent hi som” o bé, “els partits ens han traït”.
Una Diada polèmica, ja la direcció d’Esquerra Republicana (ERC) va anunciar que no serien partícips de la protesta unitària, convocada per l’ANC. Pere Aragonès a menys d’una setmana de la celebració, va fer públic que no hi assistiria. Al seu parer, el plantejament anava en contra del Govern que presideix i “dels partits polítics”; una decisió que han calcat els consellers del seu partit.
Malgrat les controvèrsies, la participació ha estat massiva. La ciutadania ha estat al centre de la manifestació i la protagonista dels actes parlamentaris que van culminar la marxa a l’Estació de França. Des del digital ens preguntem: Per què enguany, malgrat les disputes, milers d’independentistes han sortit carrer? Fa quants anys que participen de la Diada? Quins són els seus objectius?
Des del Digital ‘La República’ hem parlat amb diferents testimonis que han participat d’aquest 11 de Setembre per poder donar resposta a aquests interrogants.
En David R. (39 anys) explica que des de fa sis anys assisteix en la Diada amb la seva família: “Hi ha alguns sectors que han intentat desmobilitzar i, per això, ara més que mai hem de sortit el carrer”. El veí de Sant Sadurní d’Anoia confia en que les “protestes al carrer pressionaran als partits polítics”.
En la mateixa línia, però ja més veterans l’Enric i la Teresa (80 anys) asseguren amb contundència “des dels principis” donen suport a la Diada. La Teresa fa memòria i aposta per una data en concreta: “Des de l’any 74 que hi participo. Enguany no he fet cas de la política, ja que confio en les meves idees i vinc sense falta perquè crec que he de ser-hi”, ha reivindicat.
Per a la seva, el jove Pere B. (20 anys) tot i no compartir moltes proclames va sortir el carrer per construir “una Catalunya millor”: “Considero que tal com estan les condicions socials i nacionals és necessari sortir als carrers tot i no compartir moltes de les proclames que es van llançar, en tant que és la diada de tothom i reivindiquem que volem una Catalunya justa i progressista per a tothom”. Finalment, Maria Carme R. (74 anys) explica que “ha notat la gent més desanimada”, però ella denuncia que “no es pot tirar la tovallola, voldrà dir que hem perdut”.
