Avui és l’u d’octubre, un dia en què a Catalunya es va provocar una de les crisis constitucionals més grans des del 1978. La intervenció de les forces de l’Estat i les posteriors detencions han marcat l’agenda social i política fins avui. Però 1-O és una data que també ha marcat altres països. Ens fixem en altres fets que han marcat aquesta data.
Mao proclama la República Popular de la Xina
Acabada la Segona Guerra Mundial i retrates les tropes invasores japoneses, les guerrilles comunistes liderades per Mao van prendre el control de la major part del territori continental i proclamaren el nou Estat. Les tropes del partit nacionalista del Kuomintang van ser reduïdes a l’illa de Taiwan, on van mantenir la República de la Xina. En els següents anys, la Xina popular va envair el Tibet. Fins al 1971 no va tenir representació a les Nacions Unides.
Tuvalu proclama la independència
La petita illa de l’oceà Pacífic de Tuvalu, va proclamar la independència tal dia com avui de 1978. L’insula havia pertangut fins llavors a l’imperi Britànic, ara forma part de la Commonwealth des del mateix moment de la seva independència. Com a curiositats, podem dir que és l’estat menys poblat del món (9.876 habitants el 2013) després del Vaticà i l’alçada màxima del seu territori no arriba als cinc metres.
La Segona República aprova el sufragi universal femení
L’1 d’octubre de 1931 el Congrés dels Diputats de la jove república va aprovar el sufragi femení universal. Una de les màximes defensores d’aquest canvi va ser Clara Campoamor, que desobeí les ordres del Partit Radical i hi argumentà a favor. D’altra banda, Victoria Kent, va seguir les instruccions del partit formulant arguments en contra resumits en la influència de l’església sobre les dones. La primera vegada a Catalunya que les dones van poder votar va ser en un referèndum municipal a Canet de Mar el 16 d’abril de 1933. A la Catalunya Nord es va haver d’esperar fins al 1945 pel reconeixement del sufragi universal femení.
Francisco Franco és nomenat cap d’Estat de la zona rebel
La Junta de Defensa Nacional de Burgos va nomenar el primer d’octubre de 1936 a Franco com a Cap d’Estat de la zona rebel de la Segona República Espanyola. Un càrrec que mantindrà fins a la seva mort el 1975. Un any després seria nomenat generalíssim de tots els exèrcits facciosos. Com és sabut, Francisco Franco es va aliar amb l’Alemanya Nazi i la Itàlia de Mussolini per combatre el legítim govern de la República Espanyola. Després de la seva victòria va dur a terme una campanya de neteja ideològica que va eliminar de facto tota oposició.
