La suposada malversació de fons públics ha tornat a protagonitzar una nova sessió del judici contra l’independentisme. Avui, les acusacions han tingut una nova oportunitat per mirar de treure alguna confessió als treballadors d’Artyplan, una impremta que va rebre, segons han explicat, un encàrrec d’Òmnium Cultural per imprimir els cartells amb els quals ària el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Una petició, doncs, feta per una entitat privada i que, per molt que ho han intentat l’Advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, no ha aconseguit que la responsable de recursos humans de l’empresa, Rosa Maria Sans, li donés el nom de la Generalitat. “A la fitxa de l’encàrrec hi sortia Òmnium” i “no es va emetre cap factura o albarà” de les feines fetes, ha relatat Sans. El motiu, els escorcolls de la Guàrdia Civil, ha assegurat. Una vegada els agents de la benemèrita van entrar a les oficines, i li van fer calcular el valor que tindrien els cartells – uns 17.200 euros –, van decidir no acabar l’encàrrec per por a tenir problemes legals.
L’únic detall que la Fiscal Consuelo Madrigal sí que ha aconseguit arrencar és una afirmació d’Enric Marí, un dels comercials de l’empresa Artyplan que, assegura, va rebre “una trucada” des d’Òmnium en la que el posaven en contacte amb un dissenyador extern – Enric Vidal, també testimoni – per poder preparar el format dels cartells i facturar, “a la Generalitat”, les tasques realitzades.
Tot i això, tots tres testimonis – Vidal inclòs – han reconegut que no hi va haver factures emeses pels “dubtes” de poder cobrar i, també, pel neguit de tenir al damunt els agents de la Guàrdia Civil.
Per tant, Ministeri Fiscal i Advocacia de l’Estat segueixen tenint problemes per demostrar els delictes pels quals demanen fins a 25 anys de presó als dotze polítics independentistes encausats al Suprem. Alhora, la Fiscalia segueix evidenciant que això és un judici polític quan, la primera pregunta de gairebé tots els interrogatoris a acusats o testimonis és si “són socis d’ANC o Òmnium Cultural”.
