Les acusacions particulars dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils han reiterat aquest dimecres al Tribunal Suprem que els tres condemnats ho han de ser també per les morts a la Rambla de la capital catalana i el passeig marítim de la localitat del Baix Camp. La vista presidida per Manuel Marchena ha abordat els set recursos presentats per les defenses i de les acusacions contra la sentència de l’Audiència Nacional.
Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir van ser condemnats a 43 i 36 anys de presó, respectivament, després que l’Audiència Nacional els rebaixés deu anys la pena inicial. Les defenses han demanat l’absolució o la rebaixa de penes. Said ben Iazza va ser condemnat a vuit anys per col·laboració amb organització terrorista, però ja ha sortit de presó, i el límit de compliment pels altres dos és de 20 anys.
La figura de l’imam
La fiscalia, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Cambrils, associacions de víctimes del terrorisme i altres acusacions particulars s’han oposat als recursos de les defenses. Algunes de les acusacions han demanat mantenir la sentència en segona instància de l’Audiència i altres s’han adherit a la petició de repetir el judici per condemnar-los pels assassinats amb motivacions terroristes.
L’acusació particular exercida pels pares de Xavi Martínez, el nen de 3 anys mort a la Rambla, ha insistit en el fet que cal investigar més a fons si l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, realment va morir en l’explosió d’Alcanar del 16 d’agost o fins i tot si tenia contacte directe amb els serveis secrets espanyols.
Sospites sense resoldre
Així, ha assegurat que “hi ha coses que no quadren” en la seva mort, com la desaparició del seu telèfon mòbil tot i que l’aparell va rebre trucades de dos o tres minuts dies després dels atemptats, la fugida de la seva furgoneta minuts després de l’explosió d’Alcanar, i la no identificació d’un jove i un home gran que dies abans i el mateix dia de l’explosió van ser al xalet. També ha remarcat que un correu electrònic relacionat amb l’imam va funcionar dies després dels atemptats.
L’advocat Agustí Carles s’ha allargat especialment en detallar els defectes de forma que, segons ell, tenen els informes d’ADN que certificaria la mort de l’imam. Així, ha explicat que la suposada mostra d’ADN d’Es Satty es va trobar dies després a la seva pròpia furgoneta, que havia estat netejada a fons, excepte unes petites restes biològiques, i en una túnica que es va trobar a casa seva. A l’hora de comparar aquestes mostres amb l’ADN d’algun familiar, Carles ha recordat que van ser dos policies nacionals que no sabien francès els que van anar al Marroc, acompanyats per la policia d’aquell país, que els va indicar on vivien els suposats familiars d’Es Satty. La comparativa d’ADN es va fer en laboratoris marroquins, però Carles assegura que els criteris de seguretat no compleixen els requisits de la Unió Europea.
Quan l’acusació va presentar un informe contrari a aquesta comparativa, el magistrat que va presidir el judici a l’Audiència Nacional, Félix Alfonso Guevara, els va dir que el tiraria a la paperera. Per tot això, demana que s’obri una investigació paral·lela per saber realment si l’imam va morir a Alcanar o qui era la persona que va fugir amb la seva furgoneta just després de l’explosió.
La família del nen reclama una indemnització
Per últim, els familiars del nen mort reclamen una indemnització per part de l’Estat per no controlar prou la compra-venda de productes precursors d’explosius com marca la llei.
També ha criticat que la causa va estar secreta fins al juliol del 2018, que els 30 volums del sumari van arribar a les parts al setembre i que a l’octubre el magistrat instructor ja va dictar la interlocutòria de processament. A més, encara van quedar secrets quatre volums.
Dret a la veritat
Les acusacions van demanar diligències, però l’instructor les va denegar, i el judici va quedar circumscrit només als fets d’Alcanar. Per això, s’ha preguntat si les víctimes dels atemptats no tenen dret a la veritat i la justícia sobre el que va passar a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils. En aquest sentit, ha recordat que els investigats i els terroristes morts no només preparaven explosius, sinó que també van buscar armes blanques i furgonetes per atemptar.
Petició per repetir el judici
Per la seva banda, els advocats de diversos mossos d’esquadra ferits a Alcanar i Cambrils han lamentat que els tres acusats no fossin jutjats pels morts a Cambrils i Barcelona perquè no es va poder recórrer contra la decisió de no ampliar la interlocutòria de processament. El magistrat instructor va remetre la petició a la sala d’enjudiciament, però aquesta ho va denegar i el recurs posterior a la sala penal, també. Per això, demanen que es revisi la interlocutòria de processament i que es pugui repetir el judici incloent-hi els atemptats. Així, han recalcat que els tres acusats formaven part o van col·laborar amb una cèl·lula terrorista que tenia intenció de matar, i això és el que va acabar passant a Cambrils i Barcelona, tot i que l’explosió d’Alcanar alterés els plans.
“Per activa o per passiva, van aconseguir els seus objectius” i “la intenció era indubtablement terrorista”, ha reblat Mònica Fanlo. La lletrada ha reclamat que les víctimes tenen dret a rebre justícia en el judici penal, i no només per la via administrativa, i ha lamentat que van veure “amputats” els seus escrits d’acusació.
Defenses i altres acusacions
Per contra, les defenses han al·legat diverses vulneracions de drets com el de la tutela judicial efectiva o la presumpció d’innocència, i han remarcat alguns defectes en la cadena de custòdia de diversos elements decomissats per la policia. L’advocada de Houli ha arribat a dir que el seu client anava a Alcanar a “passar l’estona amb els amics” i a “jugar”, però que no va poder sortir del grup per “por” que li fessin alguna cosa a ell o la seva família. L’advocat de Ben Iazza ha remarcat que tot i que el seu client va deixar un carnet i una furgoneta als terroristes, ho va fer sense saber-ne la motivació. A més, ha demanat que se li apliqui l’atenuant de confessió, perquè va admetre a la policia els fets.
També ha criticat que s’ha jutjat els terroristes morts per “la porta del darrere” i que tres quartes parts de les proves fetes durant el judici van ser sobre els fets de la Rambla i Cambrils.
