L’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), en la seva eterna lluita per substituir el català de l’ensenyament per la llengua castellana, ha demanat la recusació de la magistrada del TC Laura Díez en la qüestió d’inconstitucionalitat del decret llei del català a l’escola, que el Govern va impulsar el mes de maig del 2022. Segons defensa l’organització catalanòfoba, Díez no pot formar part del tribunal perquè no es garantiria la imparcialitat del procés, ja que Díez va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries i va participar en els dictàmens sobre la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i del decret sobre els criteris per elaborar els projectes lingüístics dels centres.
Les al·legacions de l’AEB es fonamenten en quatre punts: el primer, per variar, cita la Constitució espanyola, la qual estableix que tant el castellà com les altres llengües de l’Estat han de ser llengües que s’utilitzin en l’aprenentatge. El segon punt fa referència al fet que, a parer de l’organització, tant el decret com la llei nova donen preferència al català respecte al castellà. En el tercer punt, al·leguen que el decret es va dictar sense que hi hagués una raó extraordinària i urgent necessitat que ho justifiqués i, a més, “regula matèries que estan excloses a aquesta mena de normes”. Per últim, l’AEB apunta que totes dues normatives s’han promulgat amb l'”expressa intenció” d’evitar l’execució de la sentència del 25% de castellà a les aules.
Per tot plegat, l’AEB apunta que la jurisprudència d’Estrasburg estableix que “no pot utilitzar-se la facultat de legislar per a privar els ciutadans dels drets que han estat reconeguts per una sentència”. Faltarà veure quina decisió pren el TC, al qual Laura Díez va incorporar-se el passat 9 de gener.
