El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit aprovar aquest dijous la Llei de l’Audiovisual sense els vots d’ERC, que ha fet un ‘no’ malgrat que va donar suport als pressupostos generals de l’Estat del 2022 a canvi del pacte en aquest text. Els republicans han passat del ‘sí’ que van fer la setmana passada en comissió a un vot en contra avançat durant la compareixença de Sánchez pel ‘Catalangate’ i després que els socialistes modifiquessin el text de la mà del PP i Cs per obrir el ventall de les productores que es consideren ‘independents’ per encabir-li les que treballen pels grans grups mediàtics. La Llei tampoc ha comptat amb el suport de Podem, que s’ha abstingut per la negativa dels socialistes a tornar al text inicial.
Finalement la Llei ha prosperat amb 131 abstencions, 130 vots a favor i 83 en contra. Han votat a favor PSOE i PNB. S’han abstingut PP i Cs, igual que Podem, tot i que per motius oposats. ERC, Junts, PDeCAT i CUP han votat en contra.
Podem ha trencat per primera vegada la disciplina de vot de les formacions del govern en la votació d’un projecte de llei del mateix executiu. El motiu, segons fonts de Podem, ha estat la negativa dels socialistes a acceptar l’esmena que havien presentat amb ERC i Bildu per retornar el text inicial en favor de les productores independents.
ERC vota en contra, davant un nou engany del PSOE
La marató de negociacions d’aquesta setmana entre el govern espanyol i ERC ha acabat sense acord. Els socialistes han rebutjat l’esmena que ERC, Podem i Bildu havien pactat per recuperar l’esperit inicial de la Llei, i han introduït la modificació que van pactar la setmana passada amb el PP i Cs. Un canvi de paradigma que ha generat rebuig a ERC, que recorda que les productores independents representen 1.000 llocs de treball a Catalunya i que el nou text està fet a mesura per beneficiar grans grups com Atresmedia i Mediaset.
Junts, PDeCAT i CUP han votat en contra del text perquè consideren no protegeix adequadament el català a l’àmbit audiovisual. La llei aprovada manté el fons de 15 milions d’euros per a continguts audiovisuals en català, basc i gallec, tot i que no inclou l’obligació de les grans majors que tenen seu fora de l’Estat a fer produccions en les llengües cooficials.
Calviño sense escrúpols: “La Llei permet reforçar la producció independent i les llengües oficials”
En declaracions als passadissos la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha negat la major i ha afirmat que la Llei defensa les productores independents i les llengües cooficials.
Calviño ha afirmat que el text “suposa un impuls molt important per al sector” i permet “reforçar la producció independent i les llengües oficials”. “És una llei que modernitza el marc per a la producció audiovisual i permetrà fer d’Espanya el hub audiovisual d’Europa”, ha dit.
La vicepresidenta també ha justificat l’acord amb el PP. “Cec que hem aconseguit l’equilibri per impulsar la indústria audiovisual protegint els productors independents i també aconseguir la protecció adequada dels menors i de les persones amb discapacitat”. “És una bona llei i confio a tenir un ampli suport parlamentari”.
ERC i EH Bildu surten escaldats de negociar amb el PSOE
El diputat d’ERC Joan Margall ha explicat el seu ‘no’ a la llei de l’audiovisual perquè va pactar una presència concreta de llengües cooficials i una definició sobre productor independent que ara el PSOE ha modificat d’acord amb PP i Cs “per beneficiar a les grans productores i grups estatals”.
“Un cop més recorden que vostès són la segona pota del règim del 78”, ha assegurat. “No deixarem tirats al sector de producció independent de Catalunya. Amb aquesta maniobra vostès es carreguen que puguin sortir més ‘Alcarràs'”, ha conclòs Margalll.
Segons els republicans, l’esmena dels socialistes “torna a afavorir el duopoli de sempre en detriment de les autèntiques productores independents”. ERC ha registrat amb Podem i Bildu una altra esmena transaccional que estableix que no es consideren independents les productores vinculades de forma estable amb els grans grups.
El ‘no’ d’ERC se sumarà al de Junts, PDeCAT i CUP, que ja han avançat que votaran en contra del text perquè consideren no protegeix adequadament el català a l’àmbit audiovisual. La llei aprovada manté el fons de 15 milions d’euros per a continguts audiovisuals en català, basc i gallec, tot i que no inclou l’obligació de les grans majors que tenen seu fora de l’Estat a fer produccions en les llengües cooficials.
El PP justifica l’abstenció perquè Espanya “compleixi amb Europa”
El diputat del PP Juan Luis Pedreño Molina ha justificat l’abstenció del PP –que d’aquetsa manera facilita l’aprovació- per la necessitat d’evitar les multes de la Comissió Europea per la no transposició d’una directiva europea.
En tot cas, Pedreño ha afirmat que aquesta serà una llei de “molt difícil compliment” per les concessions a l’independentisme. “Ens han demanat un esforç perquè Espanya pugui complir amb Europa”, ha dit.
El PSOE: “La política és complexa”
La diputada socialista Begoña Nasarre ha justificat la decisió de la seva formació d’optar pel PP i deixar de banda el pacte amb ERC. “La política és escoltar tothom, i és complexa, i hi ha grups que es basen en el diàleg i la negociació”, ha sentenciat entre aplaudiments de la seva bancada. Nasarre ha recordat la necessitat de transposar la directiva europea, i ha afirmat que aquesta llei “multiplica per cinc l’obligació de les televisions de finançar la producció independent”.
CUP: “L’avenç del català és testimonial”
El diputat de la CUP Albert Botran ha afirmat que aquesta llei suposa una “oportunitat perduda” per al català, el basc i el gallec, perquè a les plataformes digitals la presència de català “està minoritzadíssima” i hi ha més traduccions a l’islandès que a la llengua de territoris amb 10 milions de persones.
“Es consolida la super-hegemonia del castellà i l’avenç de les nostres llengües és testimonial”, ha dit, i la llei és “la constatació que l’única llengua que protegeix l’Estat espanyol és el castellà”. “Ens diuen que no polititzem la llengua, però com es defensa la nostra llengua si no és tenint un estat que vetlla per ella”.
Junts: “És un fiasco”
La diputada de Junts Pilar Calvo ha afirmat que aquesta llei és “un fiasco” i “un recés” per a les llengües cooficials de l’Estat. “Només hi ha un vot possible: el del no”, perquè “ens estem jugant el futur de la llengua”, ha dit. Segons Calvo, “del famós pacte del 6% de Netflix hem passat a un 0,35% i ni tan sols es podrà escollir els subtítols”.
Segons Calvo, la Llei “també ha fallat als productors independents”.
Bildu: “Les quotes per a les llengües són insuficients”
La portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, també ha advertit que si no s’accepta l’esmena transaccional plantejada entre ERC, Podem i Bildu, la seva formació votarà en contra del text.
Segons Aizpurua, l’acord entre el PSOE, PP i Cs que obre la porta a la consideració de les productores que treballen pels grans mitjans com a “independents” converteix el text en un “forat negre als productors de cinema independent”.
A més, segons Aizpurua, les quotes lingüístiques que recull la llei són positives, però “totalment insuficients”.
PNB: “Hem aconseguit salvar els mobles”
El PNB, per contra, ha anunciat el vot a favor de la seva formació. Ha recordat que els nacionalistes bascos van obrir la tramitació parlamentària amb una esmena a la totalitat, però ha dut a terme una negociació “costosa” que ha permès millorar el text i que finalment porta el PNB a un ‘sí’.
Joseba Andoni Egirretxea ha fet bandera de la introducció d’ajudes per a les llengües cooficials. “Potser no és la llei que hauríem volgut, però hem aconseguit salvar els mobles”.
