Aquesta tarda Laura Borràs, consellera de Cultura compareix en comissió parlamentària a raó de les acusacions de presumptes irregularitats publicades a El Periódico.
La seva defensa primer s’ha centrat a afirmar que totes les acusacions són fake news, sobre els quals ella es revolta. El seu discurs ha arribat al clímax en afirmar que “no tot s’hi val”. Així com sense entrar en detalls, ha explicat la seva tasca hercúlia al capdavant de la institució. D’aquesta manera, la consellera creu que se l’ha linxat públicament sense més motiu que la maldat del combat polític.
La consellera ha negat les acusacions, alhora que ha defensat la seva feina al capdavant de l’Institut de les Lletres Catalanes com un exemple de transparència. En aquest sentit ha asseverat que fins i tot els medicaments que li eren regalats són al portal de transparència.
En el torn de preguntes, el grup de Ciudadanos, per boca de Sonia Sierra, ha titllat a Borràs de ser la consellera de Cultura del 3%. Alhora que acusen el col·laborador de la consellera d’haver traficat amb drogues, falsificat moneda i haver guanyat concursos literaris suposadament fets a mida. També han qüestionat les versions explicades en les entrevistes concedides per tal d’explicar les acusacions sobre ella. Per últim el grup de Ciudadanos ha culpat a la consellera de la falta de cultura avantguardista a Catalunya, que segons ells, la consellera hauria eliminat, en favor d’una cultura suposadament més catalana.
El PSC ha intervingut en la comissió, de la mà de Rafel Bruguera, per tal d’exposar el dubte raonable sobre certs tracte de favor de a la Institució, irònicament el diputat ha demanat que es posi llum en la relació de la consellera amb Isaías H. F., i si la consellera era concient de les activitats suposadament il·lícites, alhora que la relació del grup Hermenei@ i els premis ciutat de Vinaròs.
“La nova política és que només hi hagi els més solvents” així ha començat la intervenció Elisenda Alemany pel grup de CeCP. La diputada ha posat en relleu la falta de fiscalització dels diners públics, ja que no hi ha indicadors de resultats que permetin avaluar les tasques encomanades.
El grup del Partit Popular ha estat més vehement en les seves opinions, ja que han afirmat que si tinguessin proves estarien a la fiscalia, no al Parlament. Considera, per això, que les adjudicacions van ser directes.
Jenn Díaz, pel grup d’ERC, ha començat declarant que la comissió és de caire polític, titllant les declaracions d’altres grups com a delcaracions de cara a la galeria, no a la comissió. També ha afirmat que no s’ha de convertir la lluita contra la corrupció en caces de bruixes. Així com esperi que aquest afer no embruti el prestigi de la cultura catalana “que ens defineix”.
Francesc Ten, per Junts per Catalunya, ha començat la seva intervenció a la comissió reclamat la República catalana. Així com ha definit el gest de la consellera com a honorable, alhora que ha lloat la trajectòria de Borràs. En aquest sentit veu l’acusació com un exemple dels temps en que vivim.
Una vegada esgotat el torn de preguntes, la consellera ha tronat a l’atac negat les acusacions del partit emblema del 155. “Es mouen en un quadrilàter que sempre té les mateixes coordenades”. La consellera ha sortit també en defensa d’Isaías H. F., exhortant els diputat a investigar les seves titulacions, alhora que ha defensat que en aquell moment el premi Ciutat de Vinaròs, era l’únic de literatura digital. D’altre banda ha esmentat que la vida privada d’H. F. no es de la incumbència de ningú. “La única informació que em va donar el conseller Buch i que han fet passar per privilegiada és que no em podia dir res”. En aquest sentit ha tornat a explicar que totes les dades són disponibles. Per últim ha destacat com la institució que ella comandava és un exemple del relleu republicà que va suposar la Generalitat sorgida de la Transició.
En l’últim torn de paraules la consellera ha defensat la professionalitat d’Isaías H.F., cosa que ha estat posada en dubte pels diferents grups. Aquest personatge ha anat centrant les atencions dels diferents diputats, alhora la insistència de la consellera en la seva defensa ha anat augmentant. La comissió, doncs, ha mostrar una consellera defensant-se a l’atac, repelant les acusacions i fent del seu prestigi, la seva principal virtut.
