L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns i fins al gener un cas de narcotràfic i suposat blanqueig de capitals on estan acusades 45 persones i 5 societats, entre les quals el traficant José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco, i l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. Les 20 sessions fins al 30 de gener tindran lloc a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid). El judici versarà sobre l’anomenada ‘operació Mito’ de presumpta introducció a Espanya de gairebé quatre tones de cocaïna i l’entramat creat per amagar els beneficis obtinguts.
La fiscalia demana 9 anys i 9 mesos de presó per a Boye per blanqueig de prop de 900.000 euros procedents del narcotràfic i falsedat documental. També reclama que pagui una multa de 2,7 MEUR pel blanqueig i de 420.000 euros més per un delicte continuat de falsificació de document oficial. En total serien 3,1 milions de sanció. El ministeri públic creu que l’advocat de Puigdemont va coordinar i dirigir una estratègia per blanquejar capitals a través de contractes ficticis, i que va rebre almenys 10.000 euros a canvi. Boye ho nega tot i veu la investigació contra ell com una conxorxa pel seu paper en la defensa de polítics independentistes.
Segons la magistrada instructora, Boye i dos advocats van maniobrar per justificar la procedència legal d’uns 900.000 euros en metàl·lic intervinguts a l’aeroport de Barajas. En la seva interlocutòria de processament, la magistrada del jutjat central número 3, María Tardón, atribueix als investigats, segons la seva participació en els fets, delictes contra la salut pública relatiu a substàncies que causen greu dany a la salut pública, amb l’agreujant de notòria importància, comès en el si d’organització criminal i d’extrema gravetat; blanqueig de capitals; delicte continuat de falsificació de document oficial o tinença il·lícita d’armes.
Un dels investigats, Manuel Pedro González Rubio, tirador professional, resulta processat per dos delictes d’homicidi en grau de temptativa, un delicte d’atemptat a agents de l’autoritat i lesions, ja que quan anava ser detingut, el 5 de febrer de 2018, va disparar nou vegades contra els agents de la Guàrdia Civil, i va ferir-ne dos. “Únicament va cessar en la seva acció quan es va acabar la munició de l’arma amb la qual disparava”, explica la jutgessa.
La resolució imposa diferents fiances per cobrir les eventuals responsabilitats econòmiques que poguessin derivar-se dels fets i delictes atribuïts a cada acusat. Així, a Sito Miñanco i a altres 25 processats per delicte contra la salut pública, la jutgessa els imposa una fiança de 131,5 milions d’euros.
Canvi de versió d’un investigat
Segons la defensa de Boye, tot va començar el 6 de febrer del 2017 quan la policia va decomissar a l’aeroport de Madrid 889.000 euros que duien l’empresari Manuel Pedro González Rubio i quatre familiars seus (exparella, exsogres i un cosí de l’exparella) que volien agafar un vol cap a Colòmbia. Els diners, segons les defenses, eren per comprar una empresa de seguretat d’aquell país. Dos dies després l’empresari va contractar aleshores els serveis del despatx de Boye per defensar-se per aquest decomís. Quatre dies després del decomís, l’empresari va viatjar a Colòmbia, com solia fer en aquells anys. El 14 de febrer es va celebrar una reunió al despatx de Boye per intentar recuperar legalment els diners.
El 22 de febrer, l’empresari va retornar de Colòmbia cap a Espanya i l’endemà va deixar al despatx de Boye la documentació que s’havia d’aportar al Servei Executiu de Prevenció del Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya (Sepblac) per recuperar els diners. El 24 de febrer el despatx de Boye va presentar al Sepblac les al·legacions i la documentació entregada pel seu client per justificar l’origen dels diners.
Un any després, el 5 de febrer del 2018, van ser detingudes les cinc persones que duien els diners, així com Manuel Andrés Puentes Saavedra, un dels acusats de la trama i parella aleshores de l’exparella de González Rubio, que es va acollir al dret de no declarar. El 17 de febrer Puentes Saavedra va designar una advocada del despatx de Boye per a defensar-lo. El 12 de juny d’aquell any l’advocat Jesús Prieto Molina va enviar al despatx de Boye la comunicació pertinent per defensar a Puentes Saavedra i a tres dels familiars de l’empresari González Rubio, en concret l’exparella i els pares d’aquesta.
El 30 de gener del 2019 Puentes Saavedra va prestar declaració voluntàriament i no va incriminar a Boye en cap moment, sinó que va assegurar que els diners eren de l’empresari, que Luis Enrique García Arango li va recomanar Boye com a advocat i ell mateix li va recomanar el mateix Boye a l’empresari. Per últim, va dir que un dia entre el 8 i el 24 de febrer del 2017 va veure al despatx de Boye a Sito Miñanco, però no anaven a la mateixa reunió.
Una setmana després, el 7 de febrer, el fiscal del cas va demanar diverses diligències, i mencionava que un dels investigats, Santiago Quintero Marín, havia estat assassinat el 29 de gener del 2018. A través de diverses converses telefòniques es va determinar que Puentes Saavedra tenia una participació significativa en l’assassinat, i es va remetre a la fiscalia colombiana un informe sobre els fets, tot i que mai va arribar a destinació. Un mes després es va dictaminar que Puentes Saavedra havia participat en l’assassinat, i al juliol el seu advocat va demanar la declaració voluntària del seu client. Tot i això, pocs dies després, aquest lletrat va renunciar a la defensa de Puentes Saavedra i els tres familiars de l’empresari. El jutjat li va demanar que continués la defensa mentre es designaven nous professionals. Al mateix temps va continuar com a advocat de Puentes Saavedrea en una altra causa per narcotràfic, en la qual va ser condemnat a tres anys de presó, tot i que se li va suspendre la condemna gràcies a la seva col·laboració amb la policia i perquè era toxicòman.
En la seva segona declaració voluntària aquest investigat sí que va incriminar a Boye. Va dir que sí que hi havia hagut una reunió al despatx de Boye on hi havia Sito Miñanco, després del decomís dels diners a Barajas, i que els diners eren del conegut narcotraficant. També va acusar Boye d’inventar-se contractes per justificar uns pagarés. No obstant, no va respondre la pregunta de si havia rebut visites de la Policia Nacional a la presó. Pocs dies després aquest investigat va quedar en llibertat amb l’aquiescència del fiscal.
A l’octubre es va produir l’escorcoll al despatx i al domicili de Boye i un any després, l’octubre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va acordar la devolució del 50% dels fons decomissats a l’empresari. El gener del 2021 Puentes Saavedra torna a declarar al jutjat i es nega a respondre si havia rebut visites de la policia. La defensa de Boye va presentar un peritatge de posicionament del seu mòbil que desmenteix la reunió entre ell i altres implicats en les dates que deia aquell investigat, peritatge que va ser confirmat per la Guàrdia Civil, que va confirmar que Sito Miñanco mai havia estat al despatx de Boye en aquelles dates.
Finalment, el 4 de gener del 2023 Boye es va trobar amb l’advocat del delator a l’Audiència Nacional, i en una conversa admesa com a prova pel tribunal admetia que Puentes Saavedra va rebre visites a la presó que li van fer canviar la seva declaració del juliol del 2019 a canvi de quedar en llibertat.
Sito Miñanco va seguir introduint droga mentre complia condemna
La interlocutòria de processament, que recull la sol·licitud de la Fiscalia Antidroga, explica que aquesta investigació va començar al febrer de 2016, quan Sito Miñanco es trobava complint condemna de 16 anys al centre penitenciari d’Algesires per un delicte contra la salut pública i gaudia ja del tercer grau, cosa que li permetia treballar en un pàrquing d’aquesta localitat. La jutgessa indica que la seva activitat continuava sent la introducció i distribució de droga a Espanya, ja que mantenia els seus contactes en organitzacions subministradores de la droga a Sud-amèrica i la infraestructura personal necessària, “un ben nodrit grup d’individus, que, en molts casos , ja havien acumulat una apreciable experiència criminal en el negoci del narcotràfic, i que estaven disposats a participar en aquestes operacions, executant de forma gairebé reverencial qualsevol activitat”.
L’entramat criminal el dirigia Prado Bugallo amb un marcat caràcter personalista, al costat de col·laboradors de la seva màxima confiança com Enrique García Arango i Juan Antonio Fernández Fernández, també condemnats per narcotràfic.
La resolució de la jutgessa detalla que arran d’aquesta investigació que es va desenvolupar durant els anys 2016 i 2017 ha estat possible identificar dues operacions concretes a través de les quals Sito Miñanco i el seu entramat pretenien introduir enormes quantitats de cocaïna a Espanya. Van ser les corresponents a la intervenció del vaixell ‘Thoran’, abordat el 2017 quan transportava 3,3 tones de cocaïna, i el decomís, al novembre del mateix any, d’un contenidor de cocaïna als Països Baixos que ocultava 615 quilos de la mateixa substància. A més d’aquestes dues operacions, la magistrada assenyala que fins el moment de la detenció, el febrer de 2018, Prado Bugallo va mantenir la planificació i execució constant d’altres operacions d’introducció, distribució i venda de droga.
Entramat per ocultar els beneficis de la droga
Al llarg de 75 pàgines la magistrada inclou l’estructura societària atribuïda a Prado Bugallo. Les propietats estaven a nom de tercers però, segons la jutgessa, “l’únic titular real i efectiu” era Sito Miñanco. Així, la interlocutòria inclou immobles i nombrosos vehicles que utilitzaven els membres de l’organització per no ser detectats per la policia. També s’explica la funció de les drassanes Astilleros Facho SL com a centre logístic per construir les embarcacions que feien servir i, al mateix temps, la drassana servia com a instrument per ocultar els beneficis de la droga. L’escrit detalla els immobles a Galícia on es reunien els membres de l’organització i explica la funció d’altres mercantils que servien a l’entramat per ocultar els beneficis generats per la venda de la droga.
A més de la via de les mercantils de Sito Miñanco, l’organització utilitzava empreses de tercers que li prestaven els seus serveis. La tercera via que utilitzava l’organització per ocultar els beneficis de la venda de la droga era a través de transports de diners, realitzat pels propis membres de l’organització “per alimentar els ingressos de les seves empreses, amagar així els diners producte de la venda de la droga, o bé altres transports d’efectiu coordinats amb Manuel Puente Saavedra amb la finalitat última d’ocultar els diners a Colòmbia, fent ús de correus humans”.
Processament de tres advocats per blanqueig
La interlocutòria de la magistrada explica com en una de les operacions realitzades per aquests correus humans que el grup de Sito Miñanco utilitzava per enviar els diners a Colòmbia, va ser interceptat per la policia. El 6 de febrer del 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l’aeroport de Barajas quan transportaven amagats al fons del seu equipatge un total de 889.620 euros. La jutgessa relata com davant d’aquest decomís, García Arango i el també processat Puente Saavedra van iniciar les accions per recuperar els diners que pertanyia a Sito Miñanco.
Per trobar la forma de recuperar els diners, va tenir lloc una trobada en què van participar Puente Saavedra, Prado Bugallo i García Arango amb els investigats Gonzalo Boye i Jesús Morán Castro, els dos advocats. En la reunió, els lletrats els van informar que elaborarien uns documents i presentarien uns contractes de compra-venda de lletres de canvi d’acord amb els quals, un altre dels processats, González Rubio, les hauria venut a tercers uns dies abans del decomís dels diners a Barajas. Aquest suposat negoci, segons la jutgessa, “no presentava cap lògica comercial, ja que en alguns casos, les lletres de canvi ja estaven vençudes quan suposadament González Rubio les va vendre, i en altres la lletra era de data anterior al préstec hipotecari en virtut del qual s’emetia”.
La jutgessa conclou que els advocats “Boye, Morán Castro i Guerra Medina, amb la participació determinant de Lara Bolarín, coneixent l’existència d’aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l’operació comercial, van dissenyar i confeccionar els documents amb l’objectiu de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans del decomís; les van presentar en l’expedient sancionador coneixent la seva falsedat i que les operacions de compra-venda eren fictícies, amb l’objectiu de recuperar els diners intervinguts i amagar que procedien del narcotràfic en última instància”.
L’escrit de la magistrada recorda que per aquests fets, el 17 d’octubre del 2017, la Secretaria General del Tresor va imposar a González Rubio i a cadascun dels altres investigats una multa per infracció greu tipificada en la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals. Per això, la jutgessa processa els tres advocats per blanqueig de capitals en el si d’una organització criminal, procedent del narcotràfic, i un delicte continuat de falsificació en document oficial.
El passat mes de maig, la sala penal del Tribunal Suprem va declarar la competència de l’Audiència Nacional per jutjar Boy, per blanqueig de capitals i falsedat documental. El Suprem rebutjava així el recurs de cassació que va presentar Boye contra la decisió de l’Audiència Nacional i de la seva sala d’apel·lació. L’advocat demanava que s’estimés l’excepció de cosa jutjada i que l’Audiència Nacional declinés la seva jurisdicció en favor dels jutjats d’instrucció de Madrid.
En el seu escrit, Boye argumentava que l’Audiència Nacional va perdre la competència per jutjar-lo per blanqueig perquè aquesta investigació es va tramitar a través d’una peça separada de la causa principal per delicte de tràfic de drogues. Segons ell, els dos delictes no són connexos i no haurien de ser jutjats de forma conjunta.
Boye i altres advocats van querellar-se contra la magistrada Tardón i el fiscal del cas en considerar que la investigació era una persecució contra ell i veia delictes de prevaricació, encobriment contra les garanties processals i revelació de secrets. El Tribunal Suprem va arxivar la querella.
