La sala penal de l’Audiència Nacional ha arxivat definitivament la causa oberta per l’organització i el finançament de la plataforma Tsunami Democràtic, en rebutjar els últims recursos d’apel·lació interposats per totes les acusacions. “Ha de considerar-se que en aquest cas els investigats no van tenir oportunitat, abans del tancament de la instrucció, de defensar-se efectivament, cosa que aboca ineludiblement al sobreseïment de les actuacions acordat en les actuacions recorregudes”, escriu el tribunal en una resolució avançada per ‘El País’ i a la qual ha tingut accés l’ACN.
L’arxivament afecta les 10 persones que eren investigades per terrorisme, moltes de les quals es van exiliar: l’exsecretària general d’ERC, Marta Rovira, Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Capmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio.
L’arxivament posa fi als intents de l’acusació particular, que exercien els policies que es consideraven víctimes directes de convocatòries de la plataforma, i les populars de Dignitat i Justícia, Vox i Societat Civil Catalana, perquè es revoqués la interlocutòria de la mateixa sala que va declarar que el magistrat instructor Manuel García-Castellón havia prorrogat fora de termini la instrucció a finals de juliol del 2021, quan encara estava declarada secreta per a les parts personades, excepte el ministeri fiscal. El secret no es va alçar fins molt de temps després, el 8 de maig del 2023. Els investigats en les actuacions, entre els quals hi havia també l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, les actuacions sobre el qual es van remetre al Tribunal Suprem donat la seva condició aleshores d’aforat com a eurodiputat, no van arribar a declarar.
La resolució afegeix que la llei d’enjudiciament criminal preveu que “el secret del sumari s’haurà d’alçar necessàriament amb almenys 10 dies d’antelació a la conclusió del sumari”, cosa que no es va produir en aquest cas. “Per més que s’insisteixi per les acusacions particular i popular personades en la causa, i fins i tot en la interlocutòria que va acordar el sobreseïment, en l’existència d’indicis suficients de la comissió pels investigats de fets qualificables com a delicte, és evident que aquests indicis s’haurien obtingut sense cap intervenció dels investigats i sense la possibilitat de proposar cap diligència per desvirtuar-los”.
El juliol passat, García-Castellón va invalidar totes les diligències que havia fet des del 30 de juliol del 2021 per ordre de la sala penal per un defecte de forma, després de prop de cinc anys de diligències i de reactivar el cas el novembre del 2023 coincidint amb les negociacions de l’amnistia. Castellón havia d’haver demanat la pròrroga de les actuacions abans que expirés el termini de què disposava, el 29 de juliol del 2021, però el jutge va signar l’endemà, el 30 de juliol del 2021.
